Barcelona demana l'indult dels condemnats a tres anys de presó pel setge al Parlament

BComú, ERC i la CUP donen suport al text, el PSC s'hi absté, mentre que CiU, C's i el PPC el rebutgen

ACN Barcelona.-El plenari municipal de l'Ajuntament de Barcelona -amb els vots a favor de BComú, ERC, la CUP; l'abstenció del PSC; i els vots en contra de CiU, C's i el PPC- ha aprovat aquest divendres una proposició a través de la qual s'insta el govern espanyol a indultar els vuit condemnats a tres anys de presó pel setge al Parlament el juny de 2011. El text, impulsat pel partit d'Ada Colau, ha estat transaccionat amb els grups a fi d'aconseguir l'abstenció dels socialistes. En un dels seus punts, el document titlla les penes dictades pel Tribunal Suprem de "severes" i "desproporcionades" perquè "no està provat" que els condemnats participessin en cap agressió física.

El tercer tinent d'alcalde, Jaume Asens, responsable de les àrees de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, ha assegurat que el procés judicial pel setge al Parlament que va produir-se l'estiu de l'any 2011 demostra una vulneració de la separació de poders. La sentència dictada pel Suprem, ha afegit, és de caire polític perquè condemna persones que "simplement van cridar consignes i van portar pancartes". "Si això passés a Veneçuela, tots estarem indignats", ha dit.El plenari s'ha posicionat a favor del dret de manifestació i expressió com a "drets inalienables col·lectius recollits a la carta de Drets Humans". Més enllà d'instar el ministeri de Justícia del govern espanyol a indultar els condemnats, l'Ajuntament de Barcelona -amb el suport dels grups- també ha reclamat al Govern de la Generalitat i al Parlament que participi en el recurs al Tribunal Suprem de cara a realitzar les activitats necessàries per "evitar l'ingrés a presó dels jutjats".BComú ha fet constar que l'Audiència Nacional va absoldre el 2014 els acusats de participar en la concentració 'Aturem el Parlament' en no veure provat que els asseguts a la banqueta haguessin agredit els càrrecs electes. Més tard, el Tribunal Suprem va modificar aquesta absolució i va condemnar els vuit joves. Asens ha ressaltat que el pronunciament d'aquest òrgan es va produir amb el vot particular d'un dels magistrats, Perfecto Andrés, que va denunciar el biaix ideològic i la presó de posició política dels seus companys, segons ha declarat al Saló de Cent de l'Ajuntament. Per la seva part, la Mesa del Parlament va recórrer la sentència de l'Audiència Nacional a finals de la legislatura passada i va interessar-se per la possibilitat de concedir l'indult.ERC i la CUP, també a favor El regidor d'ERC Jordi Coronas ha negat que la moció sigui una "ingerència" política en el poder judicial i ha defensat el dret de l'Ajuntament a posicionar-se davant d'una condemna "severa" que ha obert un conflicte que podria resoldre's a través de l'indult. "Vam dir que no compartíem l'absolució dels fets però tampoc la pena de tres anys, que és desproporcionada", ha afirmat. ERC ha condemnat la manifestació "perversa" que va produir-se al voltant de la cambra catalana amb què es va impedir l'exercici de les funcions dels diputats, ha recordat Coronas. "No es pot tolerar la intolerància. Intentar evitar que els diputats complissin amb el seu deure no s'ha de passar per alt", ha alertat.Per la seva part, la cupaire Maria Rovira ha assegurat que "aixecar els braços no és violència" i que s'ha castigat als vuit condemnats "no pel que han fet sinó pel que són, contraris al règim que se'ns imposa". En aquest sentit, ha considerat que la sentència del Suprem és equiparable a la d'algunes condemnes franquistes en contra d'homosexuals i altres col·lectius, així com un intent d'"atemorir" la ciutadania a l'hora de manifestar-se. Ha expressat, a més, el seu ple suport als familiars dels encausats, que han seguit la votació del text des del Saló de Cent, on aquest divendres s'ha celebrat el plenari municipal.Abstenció del PSCLa socialista Montserrat Ballarín ha argumentat l'abstenció del seu grup com la defensa del dret d'expressió i manifestació alhora que pel respecte a les sentències judicials. Les penes, ha opinat, van ser "massa estrictes" i l'ingrés a presó no hauria de produir-se fins que la petició d'indult no hagi estat resolta. També s'ha dirigit a Asens per fer-li notar que no pot pretendre convertir l’Ajuntament "en una institució peticionària d’indults en totes aquelles sentències que no agradin".Rebuig de CiU, C's i el PPCEl regidor de CiU Joaquim Forn ha justificat, en part, la seva posició contrària al text perquè Asens no els transmet ni confiança ni "un mínim grau d'honestedat" a l'hora d'arribar a acords. A més, ha afirmat que la voluntat dels manifestants era que els diputats no anessin a votar uns pressupostos que titllaven d'"antisocials". "Ho van dir així de clar des de la CUP ahir", ha recordat fent referència a la votació que ja va produir-se a la diputació de Barcelona. D'altra banda, ha recordat que ni la Generalitat ni el Parlament s'han oposat a la petició d'indult.Des de Ciutadans, Carina Mejías ha qualificat de "despropòsit" i "greuge contra els principis democràtics" tant la moció com l'acció reivindicativa que va tenir lloc a les portes del Parlament. "No estem disposats a convertir l'Ajuntament de Barcelona en una institució de reinterpretació de sentències, és una insòlita ingerència en les decisions judicials", ha expressat. Finalment, el líder municipal del PP, Alberto Fernández, ha opinat que amb aquest text es busca "justificar determinades formes de violència" i "avalar escarnis fins i tot a les institucions". "Barcelona en Comú ho fa per competir electoralment amb la CUP?", ha preguntat amb sorna, i també ha criticat que demanin indults per als condemnats mentre que "no reproven" l'actitud dels jutjats.

Enviar