‘L’Avar’ torna a Barcelona 20 anys després interpretat per Joan Pera al Teatre Goya

Josep Maria Pou diu que no calen pretextos per representar el clàssic i sí tenir “l’actor ideal” per fer-ho

ACN Barcelona.-Joan Pera es “transvestirà” al Teatre Goya en ‘L’Avar’, de Molière, fent “un triple salt mortal” en la seva carrera com a actor. Amb aquestes paraules ha introduït el director del teatre, Josep Maria Pou, el retorn d’aquest clàssic del teatre universal a Barcelona 20 anys després, amb Pera al capdavant. Amb direcció de Josep Maria Mestres i acompanyat per Manuel Dueso, Alba Florejachs, Josep Minguell o Júlia Barceló, entre altres, Joan Pera ha admès la “temença” que li provocava aquest repte professional, i ha explicat que la seva obsessió ha estat aconseguir adaptar el seu caràcter “juganer a la categoria d’art” que conté el text de Molière, i reflectint la humanitat i complexitat del personatge.

‘L’avar’ torna a Barcelona dues dècades després de la seva darrera representació, encara recordada, que va interpretar Lluís Soler en la mateixa adaptació de Sergi Belbel que ara recupera el Teatre Goya. L’elenc d’actors del tot nou, encapçalat per Joan Pera en el paper d’Harapagon, l’icònic vell ric i malalt pels diners. El clàssic de Molière explica la història d’aquest avar, que vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot; però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa d’Harpagon contractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagon i el seu fill, Cleante, rivalitzen per l’amor de Mariana.Per ajudar el seu amo, el criat de Cleante, en Fletxa, roba l’or d’Harpagon. Acusat en fals, Valeri revela el seu amor per Elisa. Aquest tradicional recurs de la confessió acaba desfent el nus de tota la intriga: Anselm descobreix que Mariana i Valeri són els fills que creia perduts en un naufragi. Al final, ambdues parelles de joves podran casar-se i Harpagon quedarà satisfet de recuperar el seu preuat or.El director del Teatre Goya, Josep Maria Pou, ha explicat amb naturalitat aquest dimarts el fet que el teatre s’estreni en la representació d’un clàssic teatral no contemporani, doncs fins avui la línia de programació s’ha caracteritzat per títols contemporanis i, com a molt, clàssics del segle XX. Pou, però, ha considerat que no calen gaires “raons“ per fer clàssics com ‘L’avar’, i a més ha lamentat que faci tants anys que no es representa a Barcelona. “Els clàssics haurien d’estar molt més presents”, ha reivindicat. L’únic indispensable per dur a escena ‘L’avar’, ha assegurat Pou, és tenir “l’actor ideal”. El director considera que Joan Pera compleix amb aquesta condició i ha afegit que no sorprendrà a ningú que un intèrpret còmic com ell faci aquest clàssic, en tant que “magnífic actor capça de fer qualsevol paper que se li posi per davant”. “Joan Pera ha volgut fer-ho, deixar el Paral·lel i anar pujant fins aquí, transvestint-se a mesura que pujava; i estic molt content”, li ha dedicat Pou a l’actor. També el director de l’obra, Josep Maria Mestres, ha volgut enviar un missatge als escèptics: “Jo sabia que en Joan faria un Avar perfecte, i és per això que la fem, perquè aquesta obra necessita un actor d’una edat i un bagatge com el seu”, ha reblat. Del còmic al clàssicAfalagat, Joan Pera s’ha sincerat dient que el paper de l’avar “és d’aquelles il·lusions de la vida que no saps si arribaràs a fer”, però que després de 20 anys fent “teatre de bulevard” se sentia una mica temerós d’assumir aquest nou rol. Abundant en aquests dubtes, Pere ha explicat que el seu repte ha estat veure com podia traslladar “aquell juganer” que ell és dalt de l’escenari a un text “d’aquesta categoria i amb uns personatges d’aquestes complexitats”. O com comunicar la complexitat del personatge a la seva manera, ha indicat més tard.D’altra banda, Josep Maria Mestres ha aprofitat la presentació de l’obra a la premsa per remarcar-ne –i reivindicar- el seu subtítol poc conegut: ‘L’escola de la mentida’. Aquesta és la clau de l’obra, ha emfatitzat el director. Aquesta premissa dóna, diu Mestres, “la clau de les intencions de Molière” en el sentit de construir una obra coral que va més enllà de l’avar, que parla de la família i de l’amor. Tot un entorn que es contamina de l’avarícia, “el to obscur i malsà” de l’avar, fins a convertir-se en sers “egoistes, intransigents, insolidaris i conscients del valor i el poder que es pot exercir a través del diner, una reflexió que avui dia està molt bé fer-la dalt d’un escenari”.

Enviar