El Govern blinda les obres d’art del Monestir de Sixena perquè no es puguin traslladar sense autorització
Munté defensa que l’executiu té la “legitimitat i la juridisprudència” per decidir sobre els béns mentre estiguin a Catalunya, encara que sigui provisional
ACN Barcelona.-El Govern ha acordat aquest dimarts que els béns procedents del Monestir de Sixena, a l’Aragó, i que formen part del fons museístic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i del Museu Diocesà de Lleida no puguin sortir de les seves dependències sense prèvia autorització del conseller de Cultura. L’executiu català entén que pot prendre decisions sobre el patrimoni cultural mentre estigui ubicat a Catalunya, encara que sigui de manera provisional. “És evident que és un litigi que no ha arribat al seu fi, està judicialitzat. Però entenem que tenim tota la legitimitat i la jurisprudència per generar aquesta cobertura i aquestes garanties”, ha argumentat la portaveu del Govern, Neus Munté, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Munté ha fet referència a una sentència del Tribunal Constitucional (TC), així com una decisió del Tribunal Suprem (TS) i a l’Estatut.
El Govern ha pres la decisió emparant-se en la sentència del TC que assenyala, segons el Govern, que “la competència relativa a la protecció dels béns històrico-artístics procedents del Monestir de Sixena que es troben a Catalunya corresponen a aquest territori”, ja que és el que està protegint aquests béns en exercici de la seva competència.A més, l’executiu de Puigdemont subratlla que la Generalitat té competència exclusiva en la protecció del patrimoni cultural català, que inclou la conservació, la reparació , el règim de vigilància i el control dels béns, d’acord amb el que estableix l’Estatut, i de vetllar per la protecció i la conservació pel patrimoni cultural català, com diu la llei del patrimoni cultural català. Finalment, el Govern apel·la a una sentència del TS del 26 de maig del 2015 per argumentar que la Generalitat pot exercir les competències en aquest àmbit sobre els béns amb valor cultural que “estiguin ubicats al seu territori, encara que hi siguin de manera provisional”.






