Intervenen cinc dones a l’Hospital Clínic de Barcelona per reconstruir el clítoris després de patir una ablació

Des del 2012, s’han detectat unes 500 nenes i joves en risc de patir una mutilació genital femenina a Catalunya

ACN Girona.-Aquest dissabte es celebra el Dia Internacional de Tolerància Cero amb la mutilació genital femenina. Des del passat mes d’octubre, l’Hospital Clínic de Barcelona ofereix un servei de reconstrucció de clítoris a totes les dones que han patit una ablació. Fins ara, cinc dones han estat intervingudes, la gran majoria d’elles patien alguna conseqüència mèdica a causa d’aquesta pràctica. En aquest sentit, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha detallat que actualment hi ha una petita llista d’espera i ha assegurat que en els darrers quatre anys s’han detectat unes 500 nenes i joves en risc de patir una ablació, un centenar aquest darrer 2015. En cap d’aquests casos s’ha acabat produint la mutilació. D’altra banda, des del 2012, en 400 casos els pares s’han compromès a evitar la mutilació de les seves filles.

Des del passat mes d'octubre, el Departament de Salut ofereix la reconstrucció genital a través del sistema de sanitat pública. Els professionals d'atenció primària o dels centres d'atenció a la salut sexual i reproductiva de Catalunya són els encarregats d'identificar i ,en cas de sol·licitud, derivar les dones que han patit ablació a la Unitat de Reconstrucció de la Mutilació Genital Femenina del Servei de Ginecologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, que s'encarrega de dur a terme les intervencions.Segons el protocol de Salut en casos de mutilació genital femenina, "el primer moment en què es detecta i en què la dona en parla" es produeix amb "la demanda d'assistència obstètrica en el primer embaràs" o bé en sol·licituds "d'informació sobre activitats preventives de salut sexual i reproductiva".La Generalitat de Catalunya va implantar el 2001 un sistema de prevenció i actuació basat en el treball en xarxa per prevenir la mutilació genital femenina. En aquest sentit, la lluita contra aquesta pràctica es fonamenta actualment en la sensibilització de dones que arriben dels països on la pràctica està més estesa. Entitats com l'Associació de Dones Immigrants Subsaharianes (ADIS) realitzen una tasca de formació per conscienciar sobre els problemes de salut que pot suposar la mutilació genital femenina i començar a introduir un discurs sobre els drets de les dones.La presidenta d'aquesta organització, Bombo Ndir, explica que s'ha de fer una atenció personalitzada: "És una pràctica molt tabú, entre gent que no es coneix no es parlarà mai". Per aquest motiu, ADIS busca "treballar en la discreció", assessorant primer sobre altres temes de salut per arribar finalment a abordar la mutilació genital.Arrel d'aquesta formació, "les dones immigrants a Catalunya quan tornen a la seva terra estan fent d'actores de canvi" afirma Maria Peix, coordinadora de projectes de la ONG CooperAcció. D'altra banda, tot i que a Catalunya en els últims temps no han transcendit casos de famílies que enviïn les seves filles als països d'origen per a que se'ls practiqui la mutilació genital, entitats com ADIS es mantenen "molt vigilants", tal com expressa Bombo Ndir.Més enllà de les fronteres de Catalunya, les ONGs catalanes han posat les bases de canvis tangibles. És el cas de la Fundació Wassu, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha aconseguit promulgar la primera llei que prohibeix la mutilació genital femenina a Gàmbia a través d'estudis clínics presentats al govern local. La nova legislació contempla pena de presó de fins a 3 anys, una multa de 50.000 dalasis (uns 1.130€) o cadena perpètua en el cas que l'ablació causi la mort de la nena.Precisament, Maria Peix explica que divulgar el perill per la salut que suposa la mutilació genital femenina "és la forma que en aquesta regió pot tenir més efecte de canvi perquè la pràctica és tan extensa i tan antiga que transformar-ho només amb un discurs de drets és molt difícil".CooperAcció actua principalment a Mali, un país on més d'un 85% de les dones han sofert ablació genital. "Hi ha molts homes que no es volen casar amb una dona que no ha estat mutilada genitalment, i moltes persones estan en contra de practicar l'ablació a les seves filles però acaben fent-ho perquè llavors tenen problemes socials", explica Maria Peix. "S'ha de treballar amb les dones, amb els homes, amb les autoritats, amb els serveis de salut, amb tothom d'una comunitat que faci que poc a poc es vagin canviant totes aquestes pràctiques", afegeix.D'aquesta manera s'ha aconseguit "que alguns petits pobles, des de les autoritats locals, s'hagin anomenat lliures de mutilació genital femenina", segons Maria Peix, que matisa que "una cosa és nombrar-se i l'altra és acabar amb la mutilació", però aquesta declaració "vol dir que hi ha tot un canvi".

Enviar