Tres obres monumentals de Chillida, exposades per primera vegada a Londres

La mostra inclou estudis previs d'escultures tan icòniques com ‘La Pinta del Vent’ i formen part de l’herència dels fills de l’artista

ACN Londres.-La galeria Ordovas de Londres acollirà a partir de dimarts i fins al 23 d’abril tres obres monumentals de l’escultor basc Eduardo Chillida que mai fins ara s’havien exposat al Regne Unit. Les escultures exposades pertanyen a les sèries més importants de Chillida i són estudis previs de peces tan conegudes com ‘La Pinta del Vent’, concretament el número XIX, el granit ‘Elogio del Vacío VI’ i ‘Lo Profundo es el Aire XVIII’. L’exposició ‘Chillida: Rhythm-Time-Silence’ (Chillida: Ritme – Temps – Silenci) arriba a la capital britànica després d’haver-se inaugurat a Nova York, ciutat que no dedicava cap mostra a l’artista des de feia més de 20 anys.

L’obra central de l’exposició és sens dubte l’estudi ‘La Pinta del Vent XIX’. “És probablement l’obra més icònica d’Eduardo Chillida i la que tothom coneix”, assegura Pilar Ordovas, propietària de la galeria Ordovas i representant dels hereus de l’artista. Aquest bronze massís de més de 9 tones és un dels múltiples estudis que l’artista va realitzar per l’obra que finalment s’exposaria a la platja de ‘La Concha’ a Sant Sebastià. Una altra de les peces que s’ha decidit traslladar de Nova York fins a Londres és ‘Lo Profundo es el Aire XVIII’, un granit que representa les investigacions al voltant de l’aire i del buit que l’artista va realitzar en aquesta sèrie. “Formava part d’un projecte que es va fer a la muntanya de Tindaya, a l’illa de Lanzarote”, explica Luís Chillida, fill de l’artista i president de la Fundació Eduardo Chillida. 'Elogio del Vacío VI', una de les darreres obres de l’artista, esculpida l’any 2000 també forma part de l’exposició ‘Chillida: Rhythm-Time-Silence’ . “Utilitza una altra tècnica i és molt més lleugera”, explica Ordovas: “Pesa 3 tones”. “Les obres escollides mostren la diversitat de materials i les diferents tècniques que utilitzava Chillida”.L’escultura integrada a l’entorn“Les sèries escollides són projectes per acabar adaptant l’obra a un lloc específic” explica Luís Chillida. “El meu pare sempre va tenir una visió molt clara del que era l’obra pública”, explica, “ tenia clar que l’escultura estava íntimament lligada al seu entorn”. Precisament per això, assegura Chillida, “és tan impressionant veure les seves obres en una sala com aquesta, en un entorn com aquest”.Però del Chillida escultor no només en destaca la seva capacitat per integrar l’obra als espais públics sinó també l’interès pels materials i la seva unió amb la naturalesa. “Les coses havien de ser, no només semblar” explica Luís Chillida. “Precisament per això és tan difícil transportar obres com aquesta” afegeix, assenyalant 'La Pinta del Vent XIX', que “pesa més de 9 tonelades”. “Si una cosa havia de ser massissa, ho havia de ser”, assegura. “És un escultor que no es pot definir”, explica Ordovas. “Toca molts camps però no és abstracte, no és figuratiu, no és ni una cosa ni l’altre, és totalment únic. És Eduardo Chillida”, conclou.

Enviar