El Macba es fixarà en el moviment punk, la fotografia àrab o Antoni Miralda i mostrarà “nous relats” de la Col·lecció

Comandat per Ferran Barenblit, l’equipament vola “repensar-se” i recuperar “narratives oblidades”

ACN Barcelona.-El Macba de Ferran Barenblit dedicarà enguany exposicions al punk i els seus rastres en l’art contemporani, a la fotografia provinent del món àrab, a l’artista Antoni Miralda (‘Madeinusa’) i a la contra cultura dels anys 80, entre altres. A més, el museu explorarà “nous relats” de la seva Col·lecció en la nova presentació que en farà aquest 2016. Barenblit ha fet seva aquesta programació –per bé que en gran mesura va ser dibuixada per l’antic director, Bartomeu Marí- i ha insistit que la casa ha de “repensar-se” i imaginar-se d’aquí a 20 anys, començant per introduir “narratives oblidades” pel propi museu. D’altra banda, el nou equip curatorial serà escollit via concurs públic per primera vegada.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) organitzarà aquest 2016 un total de sis exposicions temporals, a banda d’una nova presentació de la seva Col·lecció que el director debutant de la casa, Ferran Barenblit, ha avançat que s’enfocarà a mostrar “nous relats” a partir del mateix fons. En ordre d’exhibició, les exposicions temàtiques arrenquen el 17 de març al Convent dels Àngels amb una mostra de José Antonio Hernández-Díez, ‘No tinc por de cap mal’, amb obres de finals del s80 i principis dels 90 de l’artista veneçolà. A continuació serà el torn d’Andrea Fraser i la seva proposta ‘L’1% c’est moi’ (‘L’1% soc jo’), una exposició metaartística en la línia d’aquesta creadora, que s’interroga sobre “què volem de l’art” i mostra una visió crítica del paper de les institucions en el món de l’art. Una de les exposicions destacades de l’any serà ‘Punk. Els seus rastres en l’art contemporani’ (al maig). El Macba, en coproducció amb el Centro de Arte Dos de Mayo de Madrid (CA2M), acollirà una mostra que recorre la influència del punk en l’art actual i es fa ressò de la importància de la seva presència com a actitud i referent entre molts creadors. Ferran Barenblit ja havia acollit aquesta exposició quan era director del museu madrileny. El mes de juny el museu ensenyarà una nova presentació de la seva Col·lecció, un fons “amb discursos múltiples”, alguns dels quals no han estat mostrats encara, segons Barenblit. Els “relats” que la nova direcció vol mostrar passen per una mirada sobre l’art “a la cerca d’una narrativa no hegemònica”, així com un questionament del rol de les imatges i com l’art s’ha vist marcat pell desenvolupament tecnològic i els mitjans de comunicació. Després de l’estiu, l’ex director del Macba, Bartomeu Marí, tornarà a l’equipament com a comissari d’una mostra dedicada a la fotografia del ‘Orient Mitjà, amb materials de l’Arab Image Foundation (AIF), de Beirut. A mitjan octubre, el museu dedicarà una exposició a l’artista Antoni Miralda. ‘Madeinusa’ se centra en els projectes de l’artista català vinculats als Estats Units. L’obra és una producció del Macba comissariada per Vicent Todolí. I tancarà l’any expositiu una altra mostra ambiciosa que vol reflexionar sobre la contracultura dels anys 80, i que du el títol provisional ‘Els vuitanta: el que l’eufòria va ocultar’. Centrat en el període comprès entre 1977 i 1992, l’exposició comissariada per Teresa Grandas aborda una sèrie d’esdeveniments històrics d’ordre social i polític acompanyats del treball de grups, activistes culturals i artistes que dissenteixen d’aquests corrents generalitzats.Ferran Barenblit ha manifestat que fa seva la totalitat del programa expositiu, encara que en bona mesura fos dissenyat pel seu predecessor, Bartomeu Marí. El programa, ha dit, neix amb una voluntat de continuïtat d’algunes línies de treball del centre, com són “mirar el món i la història recent de l’art des d’una mirada no hegemònica, i també recuperar narratives que la historiografia tradicional ha oblidat, i generar un espai de crítica sobre sí mateix”. D’altra banda, Barenblit ha anunciat que per primera vegada l’equip curatorial del museu no serà una elecció directa del director de l’equipament. Degut als canvis normatius en la Llei municipal i de règim local, i també al fet que l’Ajuntament de Barcelona ha passat a tenir una posició “preeminent” dins del Consorci del museu, tant el conservador en cap (director d’exposicions), com el cap de programes, seran escollits a través d’un concurs públic –encara sense data- amb un jurat format per membres del museu (el propi director), tècnics i representants del consistori.

Enviar