Els governs valencià i balear signen l’Acord de Consolat de Mar per "trencar l’actual ‘statu quo’" del finançament

Reclamen més autonomia fiscal, correcció dels desequilibris verticals entre els diferents nivells d’administració, garantia d’equitat horitzontal i transparència

ACN Palma .-La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, han signat aquest dilluns a Palma l’Acord del Consolat de Mar per a un finançament més just dels dos territoris. L’acord s’ha produït en el marc d’una cimera entre ambdós executius per tractar temes d’interès comú, com ara el sistema de finançament autonòmic, però també les prospeccions petrolieres o la reciprocitat dels mitjans audiovisuals públics, entre d’altres. Les Illes Balears i el País Valencià han acordat que el nou sistema de finançament es desenvolupi a partir de l’increment de l’autonomia fiscal, la correcció dels desequilibris verticals entre els diferents nivells d’administració, la garantia d’equitat horitzontal entre comunitats autònomes i la transparència del model de finançament.

Ambdues institucions han instat, mitjançant la signatura de l’Acord de Consolat de Mar, al trencament amb l’actual ‘statu quo’ respecte de l’actual sistema de finançament autonòmic i la redacció d’un nou model, just i transparent, que garanteixi l’arribada de recursos suficients i necessaris a les comunitats autònomes.Armengol i Puig s’han compromès a fer esforços per canviar l’actual model i “garantir una igualtat en la dotació econòmica per als serveis públics que s’ofereixen a les comunitats autònomes de l’Estat, mitjançant un equilibri més equitatiu en el finançament per càpita”, segons paraules de la presidenta.Armengol ha insistit en la necessitat de “treballar plegats, ara que les dues administracions compten amb governs que evidencien una nova manera de fer política, pels interessos comuns de les dues comunitats, que, durant anys, s’han donat l’esquena”.Ximo Puig, de la seva banda, ha remarcat que no es tracta “de representar cap enfrontament entre comunitats autònomes per una partida determinada, sinó d’establir un nou procediment que acabi amb un sistema profundament asimètric”.Després de la signatura de l’acord, que es revisarà en sis mesos, es programaran diverses comissions de treball en què experts i representants de les dues comunitats autònomes tractaran les actuacions necessàries per impulsar les actuacions definides al manifest.Acord de Consolat de MarLes Illes Balears i el País Valencià han acordat que el nou sistema de finançament es desenvolupi a partir de l’increment de l’autonomia fiscal, la correcció dels desequilibris verticals entre els diferents nivells d’administració, la garantia d’equitat horitzontal entre comunitats autònomes i la transparència del model de finançament.L’acord signat assenyala que “ambdós executius autonòmics han pogut constatar que en un moment de transformació, de profund canvi polític i social, de reivindicació per part de la ciutadania de la política com una eina per transformar la societat en una societat més justa i cohesionada,El manifest també estableix que ambues comunitats instaran l’Estat a contribuir al reequilibri de l’infrafinançament històric patit per ambdues comunitats mitjançant mecanismes com el de la condonació de part del deute que País Valencià i les Illes Balears mantenen amb l’Estat. També s’estableix que es promouran accions comunes entre ambdues comunitats i les societats civils respectives per estudiar, promoure, conscienciar i influir sobre la necessitat i la urgència de la promulgació d’un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes.L’acord també preveu convidar a altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol a unir-se a un esforç comú que defensi la idoneïtat de la promulgació d’un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes.En el terreny cultural, s’ha acordat En aquest sentit, l’acord manifesta que “és necessari posar els recursos públics que permetin una normalització i difusió de l’ús de la llengua comuna. És en aquest context que també és essencial treballar conjuntament per a l’establiment d’un espai comunicatiu compartit on sigui possible la reciprocitat de les emissions dels canals públics que emeten en la llengua que ens és pròpia a cada una de les comunitats”. En el camp mediambiental s’instarà el Ministeri d’Indústria i la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea a la denegació de les sol·licituds de prospeccions petrolieres en curs i la suspensió immediata de qualsevol mena d’actuacions encaminades a realitzar prospeccions en aigües del Mediterrani. L’acord signat també estableix demanar la declaració com a Zona Especialment Protegida d’Importància per la Mediterrània (ZEPIM) del Conveni de Barcelona. Es tracta d’una proposta relativa al corredor migratori de cetacis de l’àrea marina localitzada entre les costes de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià.El manifest també preveu instar de nou al govern espanyol a accelerar el procés per tal que el Corredor Mediterrani pugui ser al més aviat possible una eina fonamental per al creixement, la millora de la competitivitat i de la productivitat de l’arc mediterrani. En aquest marc, s’estableix la necessitat que les Illes Balears comptin amb una millora clara de la connectivitat entre illes i amb la península a curt termini per no seguir patint una clara situació de desavantatge tant per a les empreses com per a les famílies.Per últim, ambdós governs treballaran per millorar la competitivitat de la indústria turística en un marc de major sostenibilitat, qualitat i l’allargament de la temporada turística.

Enviar