Munté garanteix el "compromís absolut" del govern amb el full de ruta sobiranista

C's, PSC i PPC critiquen el buidatge de competències de la CAI i del Departament de Presidència

ACN Barcelona.-El Govern està "absolutament compromès" amb el procés constituent i la creació d'un nou estat independent. Així ho ha remarcat la consellera de Presidència, Neus Munté, en la compareixença parlamentària d'aquest dilluns. "Aquest és un Govern pensat per donar compliment a l'encàrrec que ens fa la ciutadania arran de les eleccions del 27-S", ha explicat. El seu departament s'encarregarà de "coordinar" l'acció de la Generalitat i ella tindrà la responsabilitat de supervisar les polítiques vinculades a l'estat del benestar. Els partits de l'oposició han posat en dubte el mandat democràtic al que ha fet referència Munté. També han criticat el "buidatge de competències" del departament de Presidència en benefici, entre d'altres, de la conselleria d'Afers Exteriors, i de la comissió parlamentària d'Afers Institucionals.

"La principal missió de la conselleria és la coordinació del govern, l'impuls i seguiment de les polítiques transversals i el suport i assistència al president de la Generalitat en la coordinació de l'executiu", ha detallat Munté en la primera compareixença com a consellera de la Presidència, davant la Comissió d'Afers Institucionals (CAI). La independència per avançar cap a un país "just i equitatiu" és la destinació final d'un govern en transició que s'ha fixat un termini de 18 mesos per consolidar el seu projecte.Aquest proper dimarts, el consell executiu aprovarà l'acord relatiu al pla de govern per a la XI legislatura i als diferents plans departamentals. Es tracta del primer pas per a l'aprovació d'aquest Pla que marcarà les prioritats de la Generalitat i que Munté ha explicat que el Govern confia tenir enllestit abans de dos mesos. La llei de l'activitat física i de l'esport que el Govern planeja aprovar durant els propers mesos; les subvencions i ajuts a la difusió del català als mitjans de comunicació; la importància de l'Institut Català de les Dones; el desenvolupament de la llei de Formació Professional; i el debat sobre la independència i pluralitat dels mitjans de comunicació públics han estat altres temes destacats de la compareixença.Munté ha fet una defensa "aferrissada" de la desgovernamentalització dels mitjans públics i n'ha defensat la independència i pluralitat. De fet, ha citat diversos informes per sustentar les seves afirmacions i respondre les acusacions que li han arribat des de l'oposició. Tant C's, com el PSC, el PPC i Catalunya Sí que es Pot s'han referit al propòsit de Munté de desgovernamentalitzar els mitjans de comunicació públics, tot fent referència als comentaris en sentit contrari que han fet darrerament els representants dels treballadors. Especialment crític ha estat el popular Xavier Garcia Albiol, que ha acusat l'executiu català d'utilitzar els mitjans per "manipular l'opinió" dels ciutadans, i ha recordat que els populars ja fa temps que proposen "redimensionar l'aparell dels mitjans públics catalans". Munté li ha respost que no li "accepta" que retregui la independència dels mitjans catalans, quan són els més "plurals" de l'Estat. Una situació que, segons ella, contrasta amb la de RTVE. "No fem broma amb aquesta qüestió", li ha demanat.CAI i conselleria de Presidència "buides" de contingutLa presidenta del grup parlamentari de C's, Inés Arrimadas, s'ha queixat que la Comissió d'Afers Institucionals hagi quedat "buidada de contingut". Arrimadas ha apuntat que potser ha estat perquè la presideix un membre del seu partit, i JxSí i la CUP han tingut "pànic" que els temes més rellevants es tractessin en aquest marc. "Com sempre, el que fan és intentar dificultar i minimitzar la tasca d'oposició que s'ha de fer en aquest Parlament", ha apuntat. En aquest punt, s'ha referit a les tres lleis de desconnexió, i ha preguntat a Munté què pensen fer quan les ponències siguin suspeses pel TC per molt que s'hagi canviat el nom de les tres normatives. "I mentrestant, al carrer es parla de pobresa, d'atur i de corrupció. Es quedaran sols al Parlament parlant de duanes i seguretat social", ha pronosticat.El socialista Ferran Pedret ha qüestionat directament l'existència del Departament de Presidència després d'haver "centrifugat responsabilitats" a altres conselleries. El diputat del PSC ha avisat el Govern que no pot parlar de "saltar la paret" i deixar una bona colla de ciutadans a l'altra banda en el seu procés independentista. Pedret ha instat Munté a explorar altres projectes col·lectius que puguin generar més consensos.També el president del grup parlamentari del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha carregat contra el departament que dirigeix Munté per estar "buit de contingut", amb unes competències "molt limitades", però ha apuntat amb ironia que no és culpa seva, ni tan sols de Carles Puigdemont, perquè s'han trobat "un govern fet a mida i organitzat per l'anterior president". Albiol ha augurat que la conselleria serà una nova versió del Departament de Presidència que encapçalava Francesc Homs. També ha pronosticat que el Govern continuarà tapant amb l'estelada les retallades en l'àmbit d'esports, i ha criticat que es mantingui el Cesicat, una entitat, ha dit, "utilitzada per fer espionatge".El president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, també ha aprofitat per comentar la creació de les tres ponències per redactar les lleis de desconnexió. Si bé no ha criticat obertament que no es faci servir la CAI per abordar aquestes qüestions, sí que ha avisat el Govern que Sí que es Pot no es dedicarà a redactar les propostes que JxSí i la CUP no s'atreveixen a fer.La diputada de la CUP Anna Gabriel és l'única, juntament amb el representant de JxSí, que ha defensat el projecte independentista, i ha argumentat que "si hi ha una cosa que no reuneix prou consens és no tirar endavant amb ell". "Per caminar cap a polítiques valentes en defensa de les llibertats democràtiques la CUP hi serà", ha assegurat, tot avisant alhora que la llei, per a la CUP, "no és mai un límit ni un topall". Dit això, Gabriel ha criticat el discurs dels consellers en general, pintant sempre un panorama de "bones voluntats, on no hi ha retallades ni desajustos". "Es parla de societat cohesionada, culta i ocupació estable. Què més voldríem!", ha exclamat.

Enviar