La Mesa demana un informe jurídic per determinar si les lleis de la 'desconnexió' es tramiten en ponència conjunta

Tots els grups, excepte JxSí i la CUP, s'oposen a les ponències conjuntes perquè els faria "corresponsables" d'unes lleis que no comparteixen

ACN Barcelona.-La Mesa del Parlament ha sol·licitat aquest dimarts un informe als serveis jurídics de la cambra perquè es pronunciïn sobre la creació de tres ponències conjuntes per a redactar les anomenades lleis de la 'desconnexió' (seguretat social, hisenda catalana i transitorietat jurídica). Els grups, a excepció de Junts pel Sí i la CUP, s'oposen a la tramitació d'aquestes lleis a través de ponències conjuntes perquè consideren que els faria "coautors" d'uns textos que no comparteixen i repten les forces independentistes a presentar-ho a través d'un projecte de llei del Govern o de proposicions de lleis per part dels grups. L'oposició també entén que la creació d'aquestes ponències conjuntes suposa desplegar la resolució rupturista del 9-N, suspesa pel Tribunal Constitucional. Per la seva part, JxSí i la CUP defensen el format perquè fomenta el debat polític.

Després d'escoltar la Junta de Portaveus, que aplega representants de tots els grups parlamentaris, la Mesa ha encarregat l'informe jurídic sobre les mencionades ponències conjuntes, i ha deixat per a una propera reunió de l'òrgan la decisió sobre la seva constitució.Oposició de C's, PSC, CatSíQueEsPot i PPCDes de C’s, el vicepresident primer de la Mesa del Parlament, José María Espejo-Saavedra, ha volgut deixar clar que ell i el seu grup són contraris tant a l’admissió a tràmit de la petició que ha fet CUP i JxSí com a la creació de les ponències conjuntes. I és que Ciutadans veu que s’estaria incorrent “en un frau de llei”, en considerar que “s’estaria vulnerant la suspensió del Tribunal Constitucional sobre la resolució aprovada al Parlament del 9-N”. Espejo-Saavedra està convençut que la petició per crear les ponències conjuntes es deriva de la pròpia resolució anul·lada pel TC. D’altra banda, C’s també creu que si JxSí i la CUP pretenen formar les ponències “esgrimint l’article que preveu que es puguin formar per implementar l’Estatut”, aquest seria un nou motiu per no acceptar la sol·licitud. A més d’això, el diputat de C’s i membre de la Mesa ha explicat que “com que la resta de grups no estan d’acord en participar-hi, no es poden crear aquestes ponències com a ponències conjuntes”. Espejo-Saavedra ha avisat que si la Mesa acaba admetent a tràmit la petició, es podria incomplir la directriu del TC. El diputat del PSC Ferran Pedret ha explicat que el seu grup ha demanat per carta a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que els serveis jurídics elaborin un informe sobre l’obertura de les ponències conjuntes. El PSC posa en dubte que s’hagi de tramitar a través d’una ponència conjunta perquè, segons Pedret, aquesta opció està reservada a les lleis que despleguen l’Estatut. A més, els socialistes també volen saber si la decisió d’obrir les ponències suposaria contravenir la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i denuncien que les “drets” dels grups parlamentaris es podrien veure afectats.“Cal preservar la iniciativa dels grups parlamentaris, tenen dret a fer-ho a través d’un projecte de llei, el que no poden fer és obligar quatre grups a participar i ser coautors d’una iniciativa legislativa que no volem compartir”, ha argumentat. A més, Pedret ha avançat que el seu grup no participarà a les ponències, si finalment la Mesa decideix crear-les, i ha denunciat que el que es busca és simplement “alimentar el relat d’una legislatura que està buida de continguts”. El portaveu adjunt de Catalunya Sí Que Es Pot, Albano Dante Fachin, ha refermat aquest dimarts el rebuig a les ponències conjuntes que JxSí i la CUP volen crear per iniciar el tràmit parlamentari de les lleis de 'desconnexió', que han de regular la seguretat social, la hisenda pròpia i la transitorietat jurídica. La confluència d'esquerres no participarà en aquestes tres ponències si finalment la Mesa decideix crear-les. En una atenció als periodistes als passadissos del Parlament, Fachin ha instat els grups independentistes a presentar o bé tres proposicions de llei o bé tres projectes de llei –si és el Govern qui directament els impulsa. En cas que ho facin, Sí Que Es Pot participarà en el debat en comissió per oposar-se a la tramitació de tres lleis que plantegen la independència "unilateral". Tot i que per impulsar les ponències conjuntes, JxSí apel·li al "mandat democràtic del 27-S" i no a la resolució suspesa pel Tribunal Constitucional, Sí Que Es Pot creu que "s'assemblen molt" als compromisos aprovats amb la CUP el passat 9 de novembre. "Creiem que aquestes ponències tenen l'objectiu de posar en marxa o fer veure que es posa en marxa la resolució del 9-N", ha opinat. "La unilateralitat i la teoria de la desconnexió no són el camí per solucionar les coses", ha insistit.Des del PPC, el seu portaveu parlamentari, Enric Millo, ha explicat per què el seu grup també ha reclamat als serveis jurídics del Parlament que facin un informe per intentar constatar el que creuen que és una il·legalitat. A més, el popular afirma que després que a la reunió de la Junta de Portaveus “quatres dels sis grups hagin deixat clar que no tenen cap interès en participar en aquestes ponències conjuntes, és antidemocràtic i autoritari que JxSí i la CUP pretenguin imposar la participació quan la voluntat no és conjunta”. “És una utilització perversa del reglament del Parlament”, ha afegit. A més, Millo ha volgut remarcar que per al PPC, les lleis que es pretenen tractar “suposen un desenvolupament de la resolució del 9-N, que està anul·lada pel TC”. Aquest, doncs, és un motiu més per creure que la ponència conjunta no es pot crear, segons el grup popular. Per últim, el portaveu popular ha explicat que si la Mesa decideix crear les ponències igualment, “immediatament el PPC presentarà una petició de reconsideració de l’acord”, perquè creu que "de cap manera es pot impulsar la creació". JxSí i la CUP defensen les ponències conjuntesPer Junts pel Sí la ponència conjunta és el "millor" instrument per a canalitzar el debat polític sobre les tres lleis de la 'desconnexió', perquè estaria obert a tots els grups, i no així la presentació de tota una llei amb un articulat concret, ja predeterminat per només dues formacions. La portaveu parlamentària, Marta Rovira, ha demanat als grups que diguin clarament si participaran de les ponències. "Si no en tenen ganes, una ponència conjunta amb dos grups és igual que dos grups arribin a un acord", ha reconegut. Així mateix, ha evitat dir si les ponències són un desplegament de la resolució del 9-N. "Per sobre de la resolució hi h un mandat democràtic que és legítim i legal i que, gràcies a un acord, és majoritari a la cambra", ha asseverat. Sí que ha volgut negar que les ponències sigui un frau de llei: "creiem que el frau de llei existeix quan el govern espanyol i el Tribunal Constitucional utilitzen la Constitució i el reglament del Parlament per obstaculitzar el mandat democràtic". La diputada i portaveu parlamentària de la CUP Anna Gabriel considera que la matèria de les tres lleis de la 'desconnexió' "ha de ser interès de tots els grups, independentment del seu posicionament sobre el dret a decidir" i d'aquí, que la fórmula idònia per a la seva tramitació sigui una de "no excloent" com les ponències conjuntes. S'ha mostrat convençuda que si la seva formació i Junts pel Sí haguessin impulsat projectes o proposicions de llei en lloc de ponències conjuntes, la resta de grups s'haurien queixat igualment: "la sensació és que fem el que fem a l'oposició hi ha ganes que no es faci res". Gabriel ha avisat que "tiren endavant" amb la ponència conjunta per evitar els "apriorismes". "Si no volen participar-hi, ho respectarem, però el millor que podrien fer és repensar-s'ho perquè té interès per la ciutadania", ha afirmat. D'altra banda, ha posat de manifest que els debats sobre els límits constitucionals, estatutaris i reglamentaris comencen a ser "massa habituals" a la cambra i ha assenyalat que les tres ponències "estaven recollides a la declaració del 9-N" però van "molt més enllà" perquè són un compromís adquirit amb la ciutadania i són necessàries, ja que suposen "repensar" qüestions fonamentals com la hisenda pública i la seguretat social catalanes i com "donar cos" al procés constituent.

Enviar