Juliao Sarmento troba els “fils conductors” entre les col·leccions del Macba, ‘la Caixa’ i Gubenkian al CaixaForum

L’artista portuguès mostra una selecció d’obres dels tres fons a l’exposició ‘El pes d’un gest’

ACN Barcelona.-El CaixaForum inaugura dijous ‘El pes d’un gest’, una gran mostra on l’artista Portugúes Juliao Sarmento reflecteix la seva mirada sobre les col·leccions d’art de ‘la Caixa’, el Macba i la Fundació Calouste Gulbenkian. Amb una selecció de 67 obres dels fons, Sarmento ha buscat crear “un sol cos” a partir de tres col·leccions “molt dispars”, buscant “camins i fils conductors entre les obres”, segons ha explicat a l’ACN. L’exposició permet aproximar-se, entre altres, a l’art portuguès, establir noves relacions entre obres essencials de les tres col·leccions i al mateix temps descobrir el món de Sarmento: el seu interès per la literatura i el cinema o la preocupació per la seducció i la violència.

‘El pes d’un gest’ és una exposició que arriba al CaixaForum fruit dels acords de col·laboració entre l’Obra Social ‘la Caixa’ amb el Macba i la Fundació Calouste Gulbenkian, “les dues institucions culturals més importants d’Europa” segons l’entitat bancària. A partir de les tres col·leccions pròpies d’aquestes entitats, CaixaForum va encomanar a l’artista portuguès Juliao Sarmento que comissaries una exposició conjunta, amb total llibertat. Com el nom de la mostra indica, l’artista s’ha fixat més en “el gest artístic” que en corrents, llenguatges, materials o suports. Si bé és cert que, tal i com ha reconegut, el criteri principal ha estat el seu gust personal per les obres escollides. “No hi ha cap obra aquí que no m’agradi i m’interessi molt. El discurs neix a partir de les peces que esculls, no al revés”, ha exposat a l’ACN.L’exposició reuneix 67 peces de 39 artistes, des de dibuixos i pintures fina fotografies, vídeos i instal·lacions. Hi estan representats artistes portuguesos destacats com Joao Onofre o Rui Chafes, entre molts altres. La mostra presenta moltes de les obres dels artistes portuguesos al costat de peces d’altres col·legues internacionals i de renom com Richard Serra, Sigmar Polke, Robert Rauschenberg, Rita McBride, Ignasi Aballí o Juan Muñoz. A més, sorprèn la selecció del ‘Retrat d’Henri Michel-Lévy’, d’Edgar Degas, que trenca el discurs contemporani de l’exposició, i que l’artista ha escollit perquè fa al·lusió a l‘acte creatiu.Sarmento ha apuntat que els tres fonts d’on ha begut per fer l’exposició són col·leccions “molt àmplies, molt diferents i molt riques les tres”. En aquest sentit, el comissari ha perseguit la idea que les col·leccions “s’unissin de manera que finalment no saps quina és quina. Això és el que m’interessava fer i crec que ho he aconseguit”, afirma. En la seva ment, l’exposició es mostra com un “organisme viu”, com un cos amb múltiples parts en què cada una viu al costat de les altres i les necessita per viure. Peces, totes, d’una peça major que és ‘El pes del gest’. En altres paraules, Sarmento indica que ha optat per “donar camins, establir fils conductors” entre les peces, i així determinar la seva ubicació en el recorregut expositiu. Ara bé, l’artista no estableix cap tipus d’itinerari, de manera que el recorregut per als visitants és totalment lliure.

Enviar