Pep Puig: "La novel·la és la història de dos nens que es tanquen en una habitació per discutir sobre el final de la infància"

L'escriptor publica 'La vida sense la Sara Amat', distingit amb el Premi Sant Jordi 2016

ACN Barcelona.-'La vida sense la Sara Amat' (Proa) és, segons Pep Puig (Terrassa, 1969), la història de dos nens "que es tanquen en una habitació per discutir sobre el final de la infància". Així defineix a l'ACN el flamant guanyador del Premi Sant Jordi 2016 l'argument de la seva nova novel·la, que contraposa un nen, el Pep, "conformat en el seu món, amb pocs conflictes", enfront a una nena, la Sara, rebel i que vol fugir "d'un món que no li agrada". Ella s'amaga una setmana a l'habitació del Pep fins que s'escapa del poble on viu, Ullastrell. En aquest període, té lloc un combat entre dos personatges "desiguals" que "faran l'esforç d'acostar-se". La narració s'articula en paral·lel a la lectura que ella fa de l'obra 'Guerra i Pau' de Lev Tolstoi, la "primera porta" que li permet sortir del poble.

Una nit de setembre, mentre la colla d'amics d'Ullastrell jugaven a fet i amagar, la Sara Amat desapareix sense deixar rastre. Quan el Pep torna a casa els avis, on estiueja cada any, se la troba asseguda als peus del seu llit, on s'hi acaba amagant durant una setmana i mitja. D'ella no se n'ha sabut mai res, l'únic que en queda és una notícia al 'Diari de Terrassa' on parla del cas. Per al Pep de Cal Sabater, però, el record de la Sara abraça tota la vida i li dóna un sentit. Pep Puig reconeix que la història és una "invenció" que hi ha un moment que es fa veritat. "Com a autor, he creat una fabulació fins que m'he adonat que s'ha fet veritat i, a partir d'aquí, he estat fidel a la història", ha especificat en una entrevista amb l'ACN. L'escriptor ha explicat que volia crear una novel·la que produís "la impressió de les primeres novel·les", un moment que es dóna quan es produeix el canvi de la infància a l'adolescència, un moment de "vulnerabilitat hormonal" que et produeix un "estat diferent". El nen, el Pep, conviu amb un sentiment de responsabilitat, allò pel qual l'han educat. "Per a ell és sagrat no fer patir els pares", ha explicat Puig. Ella, en canvi, ha trencat amb aquesta tradició. "L'amor li fa fastig, la falsedat de l'estima de la gent del poble no li agrada i s'hi vol revoltar", ha precisat. Amagada a Cal Sabater, la Sara veu el poble a través de la finestra. Inicialment, primer té el mirall per reflectir els canvis que es produeixin en el seu cos i els seu canvi moral i, una vegada a l'habitació del Pep, la lectura de 'Guerra i Pau' hi troba un paisatge diferent d'un poble amb personatges "tan vius i reals com els d'Ullastrell". Esdevé un "combat" entre dos personatges "desiguals" que "faran l'esforç d'acostar-se".

Enviar