La pluja dóna un respir al cereal de Lleida però és insuficient per garantir una bona collita

Pagesos del Pla d'Urgell aprofiten per regar del canal d'Urgell, tot i que les precipitacions han fet baixar la demanda

ACN Lleida.-La pluja que ha caigut durant les últimes hores a la plana de Lleida -entre 4 i 6 litres per metre quadrat- ha donat un respir als camps de cereal, que estan patint un hivern molt sec i amb temperatures més altes del que és habitual. Segons Unió de Pagesos, les precipitacions són molt benvingudes perquè suposen una "treva", però tot i així des del sindicat alerten que si no torna a ploure de manera generosa en els pròxims deu dies les pèrdues de collita poden ser importants, sobretot a les zones de secà. Paral·lelament, agricultors del Pla d'Urgell aprofiten aquesta setmana per regar del canal d'Urgell, tot i que la pluja ha fet baixar la demanda.

El responsable nacional de cereals i cultius herbacis d'Unió de Pagesos, Santiago Caudevilla, assegura que si en els pròxims dies es repeteixen episodis de pluja com el d'aquest dimecres es poden minimitzar unes pèrdues que la setmana passada s'estimava que podrien ser d'entre un 60 i un 70% de la collita en comparació amb la d'un any normal. Malgrat tot, Caudevilla deixa clar que a hores d'ara ja hi ha danys irreparables per culpa de la sequera i descarta que en cap cap aquesta campanya es pugui aconseguir una bona producció. A les zones de regadiu el fet de poder disposar d'aigua és una garantia per reduir les afectacions derivades de la manca de pluges. Aquesta mateixa setmana pagesos de l'àrea del canal d'Urgell han aprofitat que baixava aigua per als subministraments als municipis per regar les finques de cereal. Poden fer-ho fins aquest divendres, tot i que les últimes precipitacions han reduït les peticions, segons ha explicat el president del canal, Ramon Carné. A partir de dissabte el canal es tancarà fins que comenci oficialment la campanya de reg. Aquest any podria avançar-se a principis de març (tot i que habitualment es fa pels voltants de Sant Josep).Com finançar la modernització de l'UrgellLa comunitat de regants del Canal d'Urgell celebrarà aquest divendres la jornada Reg i Futur, que estarà molt centrada en les possibilitats de finançament de la modernització del regadiu, una obra pressupostada en uns mil milions d'euros, segons Carné. Ara els regants estan pendents que pugui rebre fons del pla Juncker, el programa d'inversions dissenyat per la Comissió Europea juntament amb el Banc Europeu d'Inversions que ha de permetre desbloquejar grans obres d'infraestructures a tot Europa. Carné insisteix que els regants, sols, no poden assumir el cost dels treballs. Estan disposats a pagar-ne el 40%, uns 6.000 euros per hectàrea, però exigeixen que l'altre 60% l'assumeixin les administracions públiques com una "gran obra de Govern". D'aquesta qüestió, així com del polèmic Pla Hidrològic de l'Ebre, Ramon Carné té previst poder-ne parlar aquest divendres amb la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, que assistirà a la cloenda de la jornada Reg i Futur a Mollerussa.''Les plantes començaven a esgrogueir-se per la falta d'aigua''En David Cortada és un pagès de Torregrossa (Pla d'Urgell) que aquesta setmana ha demandat aigua a la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell per poder regar una finca de cereal que té a Vilanova de Bellpuig. Assegura que algunes plantes es començaven a esgrogueir per la falta d'aigua i ha aprofitat que aquests dies el canal baixa ple per al subministrament d'aigua de boca per fer una aportació hídrica al cultiu. Confia que fins a l'abril no li caldrà tornar a regar, amb la campanya de reg ja a ple rendiment, però també espera que entremig caigui alguna pluja. En aquest sentit, Cortada s'ha mostrat preocupat pel fet que ja són dos hiverns consecutius amb poca aigua i ha assegurat que és la primera vegada que demana per regar a més d'un mes vista de l'inici de la campanya de reg. Així mateix ha plantejat dubtes sobre quin serà el futur per al regadiu en vista al que pugui passar amb el Pla Hidrològic i les contradiccions entre defensors del cabal ecològic pel Delta i els regants.

Enviar