Víctor del Árbol: "Tots som herois o antiherois en funció de les circumstàncies"

L'escriptor publica 'La víspera de casi todo', una novel·la d'intriga psicològica sobre dos personatges torturats pel passat

ACN Barcelona.-Víctor del Árbol (Barcelona, 1968) coneix el gènere negre de primera mà, inicialment per la seva feina de mosso d'esquadra, i ara des de la vessant literària. Després de rebre diversos guardons, sobretot a França, li arriba el reconeixement a casa en ser distingit amb el Premi Nadal 2016 per la novel·la 'La víspera de casi todo' (Destino). L'obra, que es desvia una mica del gènere negre clàssic per aproximar-se a les "arestes i contradiccions" que defineixen les persones, centra la història en dos protagonistes torturats pel passat en perpètua fugida cap endavant. Es troben al "final del món", a la Costa da Morte gallega, un espai que, com l'escriptor reconeix a l'ACN, permetrà comprovar que tothom pot ser "heroi o antiheroi" en funció de les circumstàncies amb les quals es troba.

Germinal Ibarra és un policia desencantat perseguit pels rumors i per la seva pròpia consciència. Fa tres anys que va decidir a traslladar-se fins a una comissaria gallega després que la resolució d'un cas d'assassinat d'una nena el convertís en un heroi. L'anonimat en el qual es creia immers s'estronca quan una dona ingressada a l'hospital amb ferides que denoten molta violència el reclama.La misteriosa pacient és Paola, una dona que fuig dels propis fantasmes conduint "fins que s'acaba el món" i que acaba instal·lant-se a casa de la Dolors, una ànima sensible però també torturada, que la recull sense fer massa preguntes. El creuament entre aquests tres personatges esdevé una lluita incansable per tornar a començar. Personatges contradictorisEn una entrevista amb l'ACN, Víctor del Árbol ha explicat que en el món literari, els policies acostumen a estar definits en base a dos clixés. O bé són herois infal·libles o, al contrari, com a antiheroi "alcohòlic i depressiu". "Jo volia jugar amb tots dos", ha insistit. Al seu entendre, un policia sovint funciona més per "casualitats i intuïció" que per disposar d'una intel·ligència especial i, per tant, també pot ser una persona depressiva i al límit de la normalitat. Precisament el "per què d'aquestes disfuncions" és el què interessa a Del Árbol, amb l'objectiu de convertir el clixé "en una persona concreta".Al seu entendre, l'Ibarra i l'Eva són dues cares de la mateixa manera i, per aquest motiu, "hi ha química entre tots dos": no són capaços ni de viure ni de morir, només deixar-se portar pel dolor.En paral·lel, l'autor de la premiada novel·la 'La víspera de casi todo' perfila l'Eva, la protagonista que s'acaba convertint en Paola, com una dona que, tot i tenir-ho tot, no és feliç. "L'equilibri li arriba quan té la seva filla, l'Amanda. Una vegada aquesta mor, es trenca l'equilibri i entra en una deriva cap a l'infern", assegura l'escriptor. En aquest moment, Paola decideix deixar-se portar i "morir una vegada" en lloc de morir "una mica cada dia" matant la persona que havia estat, l'Eva, i convertir-se en un "no res". Quan Paola coneix el jove Daniel confirma que encara té "capacitat per viure". Les contradiccions d'aquests personatges constaten, per Víctor del Árbol, que les persones no s'expliquen "per maximalismes", ja que ningú no és bo "essència" ni dolent "per naturalesa". "Som capaços de tot, del bo i del dolent", ha reblat. Així, esgrimeix que mai ha conegut "ni un sant pur ni un monstre pur, tot depèn només de la reacció que tenim davant d'un fet". Ser "protagonista" de la pròpia vidaVíctor del Árbol ha defensat les persones –i, per extensió, els personatges novel·lats- que busquen ser "protagonistes" de la seva pròpia vida, enfront d'altres que només en són testimonis. Tots els perfils que apareixen a 'La víspera de casi todo' formen part del primer grup, assevera.La importància de l'atmosfera La novel·la s'ubica a la Costa da Morte de Galícia perquè, segons l'escriptor, permet oferir una atmosfera que ofereix una "percepció subjectiva" del paisatge per al lector. Per als personatges, el punt de partida és un desterrament interior cap a un espai "poc lluminós". "Els personatges busquen fugir cap un lloc que ningú els conegui, es deixen arrossegar fins al final del món", ha conclòs.

Enviar