Els lletrats del Parlament recomanen no fer servir la ponència conjunta per tramitar les tres lleis de 'desconnexió'

L'informe jurídic planteja fer servir la comissió d'estudi del procés constituent o presentar una proposició de llei concreta

ACN Barcelona.-La Mesa del Parlament prendrà la setmana que ve la decisió definitiva sobre la creació de les ponències conjuntes de les tres lleis de 'desconnexió'. Esperen rebre l'informe jurídic dels lletrats de la cambra, tot i que els membres de la Mesa ja han conegut l'opinió dels juristes. Segons fonts del màxim òrgan de govern parlamentari, els lletrats recomanen no crear les ponències conjuntes i tramitar aquestes lleis per altres vies legislatives. Els advocats argumenten que, per crear una ponència conjunta seguint l'article 126 del Reglament del Parlament, és recomanable que tots (o la majoria) dels grups parlamentaris hi estiguin d'acord, fet que no succeeix amb les lleis de seguretat social, hisenda pròpia i transitorietat jurídica. Aquestes lleis tampoc estan relacionades amb el "desenvolupament bàsic de l'Estatut" al que fa referència l'article 126.

Aquests dos motius porten els lletrats a recomanar altres vies de tramitació, tot i que la darrera paraula la tindrà la Mesa del Parlament en la reunió de la setmana que ve. La majoria de JxSí i la CUP podria decidir impulsar igualment les ponències ja que compleixen els requisits per fer-ho (dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats).Segons les fonts consultades per l'ACN, les opcions que es plantejaran en l'informe són bàsicament dues. O bé que el Govern o els grups parlamentaris que volen impulsar-les presentin un projecte o una proposició de llei amb el desenvolupament de les lleis, o bé que la comissió d'estudi del procés constituent creï un grup de treball específic sobre aquesta qüestió. En aquest segon cas no es podrien tramitar formalment les lleis perquè no és una comissió legislativa, però els grups podrien debatre sobre la conveniència o no de tirar-les endavant i sobre el contingut que haurien de tenir.L'informe jurídicDurant el matí, els representants de la Mesa han anat rebent una còpia de l'informe dels lletrats. En el document queda clar que l'opinió dels serveis jurídics és contrària a la creació de les tres ponències. El seu àmbit de treball "no encaixa d'una manera clara i evident" amb els àmbits que l'Estatut considera de desplegament bàsic i, a més, hi ha diversos grups parlamentaris que s'han manifestat públicament en contra d'aquestes ponències.Tot i que teòricament les ponències conjuntes estan pensades per tramitar qüestions de desplegament bàsic de l'Estatut, com per exemple la llei electoral, els lletrats reconeixen que en ocasions s'han impulsat per debatre sobre altres temàtiques, com la llei de transparència o la de consultes populars no referendàries. Ara bé, aquestes ponències s'han creat sota la base d'un "ampli consens" i sense l'oposició expressa de cap grup parlamentari. Pel que fa a les tres lleis de 'desconnexió' l'informe destaca que hi ha 4 dels 6 grups de la cambra que estan en contra de crear les ponències conjuntes.Els lletrats conclouen que no és recomanable impulsar aquestes ponències perquè no s'adeqüen ni a la via del "desenvolupament bàsic" de l'Estatut, que contempla l'article 126 del Reglament del Parlament, ni a la via de "l'ampli consens", que ha servit a la Mesa per justificar l'impuls d'altres ponències similars. L'informe reconeix el dret d'impuls legislatiu de JxSí i la CUP i els planteja diverses alternatives per tramitar les lleis de 'desconnexió' –sense valorar si la tramitació incompliria la sentència del Tribunal Constitucional contra la resolució independentista del 9-N. La presentació de tres proposicions de llei –una per cada àmbit- és la primera de les opcions. D'aquesta manera, registrarien diversos textos que, si fossin admesos a tràmit per la Mesa i superessin el debat de totalitat, serien tramitats en les comissions legislatives pertinents.Els lletrats plantegen encara dos escenaris més. El primer, la creació d'un grup de treball específic dins d'una comissió, per exemple la del procés constituent. Per crear aquests grups cal que dos grups parlamentaris ho demanin. La darrera opció és crear una comissió d'estudi sobre el tema, per a la qual es necessitaria el suport de la majoria dels diputats del Ple (JxSí i la CUP tenen majoria absoluta a la cambra)."En aquests dos supòsits, la tasca s’ha de materialitzar en un informe i unes conclusions que no tenen un format definit a priori i que podrien adoptar, per tant, si així es considera convenient, un format propositiu d’un possible text de caire normatiu", conclou l'informe jurídic. En tot cas, per tramitar els textos i donar-los forma de llei s'haurà d'acabar presentant una proposició concreta que necessàriament s'haurà de tramitar en comissió legislativa i haurà de ser aprovada o rebutjada definitivament pel Ple.

Enviar