La Biblioteca Nacional d'Espanya homenatja Ramon Llull

Una exposició a Madrid recorda la trascendència del visionari català en el setè centenari de la seva mort

ACN Madrid.-La Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) inaugura avui 'Escriure un llibre, el millor del món. 700 anys de Ramon Llull', una exposició amb motiu de la commemoració del setè centenari de la seva mort. La mostra repassa la trajectòria de Llull (1232 - 1316), personatge únic en la història: geni en camps tant diversos com la ciència, la filosofia o la teologia, i visionari i mestre en l'art de la seva divulgació a la societat. El comissari de l'exposició, Antoni Bordoy, defineix Llull com un visionari que va dedicar la seva vida a buscar la unitat del Cristianisme i a convertir els "infidels" a través d'uns mètodes i coneixements pioners en l'època que el van portar a ser perseguit per la Inquisició.

"Llull és 50.000 coses a la vegada". Així resumeix Ramon Llull el professor Bordoy, estudiós del teòleg i intel·lectual català, que ha organitzat la mostra a la Biblioteca Nacional Espanyola a partir d'obres i escrits de Llull que ja es trobaven a la biblioteca. Aquest professor de filosofia explica que Llull va viure i desenvolupar la seva obra des de la idea moral que el cristianisme és la religió superior. "Des d'aquesta mena d'imperialisme, estava convençut que tenia la responsabilitat de convertir els musulmans al cristianisme per salvar-los". Llull, nascut a Mallorca va viatjar a països com Tunísia per intentar portar a terme aquest objectiu. Uns viatges, on segons Bordoy, sovint acabava apallissat, tancat i venut com esclau.Ramon Llull va arribar a la conclusió que el Cristianisme és la única religió coherent amb les ciències. "Intenta aplicar aquesta idea a tots els aspectes de la vida amb l'objectiu de mostra als infidels que s'equivoquen en tot", diu el comissari. Es precisament aquesta "obsessió", comenta Godoy, el que porta a Llull a produir una obra tan extensa i escriure sobre tot allò del que en el segle XIII es té coneixement: Física, Geometria, Educació, Medicina o sobre la Reforma de l'Església. Aportació a la cultura catalanaEl comissari de l'explicació explica que el llegat a la cultura catalana de Ramon Llull és importantíssim. "Aporta una construcció del català fantàstica amb una terminologia i gramàtica molt ben construïda que no existia en aquest moment". En la tasca d'escriure les seves novel·les i tractats, Bordoy diu que Rull transforma el català i el porta al límit, donant al mateix temps un avenç a l'idioma. "Crea paraules, les assenta, defineix noves estructures gramaticals. Tot, per portar el català de la vida quotidiana a un català cultural, amb sentit propi". Llull també deixar un llegat important en la traducció i creació d'una ciència per primer cop en llengua catalana. El professor Bordoy senyala que en aquell moment la ciència es divulgava a través del llatí, però tothom parlava català. El científic mallorquí es dona compte que si la ciència ha d'arribar a la gent, s'ha de traduir al català. D'aquesta manera Llull fa per primer cop ciència en català, com per exemple, tractats sobre geometria.Un gran divulgadorSegons Antoni Bordoy, Llull va entendre les possibilitats que oferia el llibre com a producte de divulgació. Volia que la gent entengués la seva obra i, per això, adaptava el contingut dependent del tipus del lector al que s'adreçava. "Quan escriu els mestres de Paris ho fa en forma de tractat i en llatí, si es dirigeix al poble en general ho fa en forma de novel·la, si escrivia al Papa, redactava una carta i si ho feia a un amic, una consolació". En aquesta línia d'intentar arribar al màxim de públic possible, Bordoy explica que Ramon Llull aprèn i domina el català, la seva llengua materna, el llatí, la llengua de comunicació de la ciència i l'àrab, ja que la majoria de la població era musulmana, i, sobretot, perquè era a la població que volia convèncer de l' "error" en el que vivien. El savi "imperialista"El comissari de la mostra explica que l'objectiu de Llull, que és el de divulgar coneixement cap a la cultura musulmana, en el fons, amaga un imperialisme pur. "L'aspecte positiu és que el coneixement de Llull era molt útil per establir l'anomenat diàleg entre civilitzacions i religions". No obstant, senyala Bordoy, que la dinàmica del teòleg català es basava en intervenir una cultura, sotmetre-la i convertir-la al cristianisme. En altres paraules, "agafar una cultura, eliminar-la i substituir-la per la teva", explica el professor. "Té molt interioritzada la mentalitat imperialista en tres fases: La de la fe, la de la raó i la militar, i això ho aplica constantment". Una prova d'això, és que Llull, assegura Bordoy, es va donar compte que era impossible convèncer als musulmans i que, per aquest motiu, acaba escrivint els tractats per conquerir terra santa. "Aquests escrits el que venen a dir és: primer els conquistem, els sotmetem i quan vulguin escoltar els convencem, però primer utilitzem les armes i després la paraula".Aquesta objectiu de Llull, de convertir els "infidels" i la idea que el Cristianisme és la única religió coherent amb la ciència li va generar moltes enemistats, sobretot en el món cristià. "Els seus enemics creien que banalitzava la religió, per la forma que tenia d'entendre i que la racionalitzava. No ho podien permetre", senyala Bordoy. En canvi, en el món àrab, no va generar tanta polèmica, "segurament per els interessos comercials entre els regnes cristians i les colònies d'Àfrica.L'exposició narra la vida i els fets més importants de Llull "i com aquest va posar l'accent en la religió i la ciència, que entenia com una única realitat". Una segona part explica "la mística" de l'artista, "adornada amb la doctrina de la contemplació, única forma possible d'arribar a la veritat tant en la ciència com en la religió", escriu el professor Godoy. En la mostra, el visitant també descobreix l'obra purament científica de Llull i la influència que va tenir en autors i intel·lectuals internacionals. La faceta científica és, precisament, la més explotada en aquesta exposició.

Enviar