directe ! a La República. N. 4126. Dimarts, 17 de novembre de 2026 23:53 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


Baix Empordà doble fletxa Dimecres, 17 de febrer de 2016 07:07 h

Sílvia Pérez Cruz: “Pensar que no interpretava una persona sinó que donava veu a un col·lectiu em va ajudar””

La cantant i protagonista del film d’Eduard Cortés ‘Cerca de tu casa’ publica el disc amb les cançons de la pel·lícula, ‘Domus’ (Universal)

ACN Barcelona.-Sílvia Pérez Cruz publicarà divendres el seu tercer disc en solitari, ‘Domus’, on recull les cançons creades per a la pel·lícula d’Eduard Cortés ‘Cerca de tu casa’. Un film musical sobre el drama dels desnonaments que protagonitza la mateixa cantant, atreta per la implicació social del tema i “la llibertat" d’explicar una història amb llenguatges artístics diferents, malgrat els seus recels cap al musical i a actuar. Pérez Cruz ha explicat a l’ACN perquè la banda sonora tenia elements per ser un disc amb nom propi, però sense deslligar-lo del projecte mare i del seu capteniment sobre els protagonistes del film. “Quan la PAH de Girona va venir a rodar un desnonament tot va prendre sentit”, subratlla.

El nou disc de Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 1983) s’avança uns mesos a l’estrena als cinemes de ‘Cerca de tu casa’, la pel·lícula que protagonitza i per a la qual va compondre les cançons que ara recull en aquest àlbum. Si es tractés d’una banda sonora original a l’ús, probablement no hauria estat així. Però ‘Domus’ (Universal, 2016), és un àlbum amb entitat pròpia i no un extracte exacte de la música que sona al film d’Eduard Cortés (‘La vida de nadie’, ‘The Pelayos’). De fet, la cantant explica a l’ACN que la seva confecció ha requerit tres mesos de feina a l’estudi, un cop finalitzada la pel·lícula. “Vam començar de zero una altra vegada, perquè una BSO i un disc tenen una funció diferent”, apunta. "Canviar l’ordre de les cançons, substituir algunes veus, regravar les que s’havien gravat en directe, escurçar o allargar determinats fragments, etc.", enumera la cantant. Pérez Cruz, que no amaga els dubtes que va tenir quan Cortés li va proposar no només que s’encarregués de la música de la pel·lícula sinó que la protagonitzés, també admet que era una mica reticent al gènere musical. Paradoxalment, que la pel·lícula fos concebuda amb un aire de musical s’ha traduït en una banda sonora feta de cançons i no tant de passatges i de música incidental. Això, de retruc, és el que va acabar fent que Pérez Cruz es decidís a fer-ne un àlbum independent. “Eren cançons que havia composat, arranjat i escrit. Vaig recordar el procés que havia seguit amb el disc ’11 de novembre’, i vaig pensar que era una mica la continuació d’allò”, explica. La cantant empordanesa recorda que, exceptuant aquell disc, no s’ha prodigat com a lletrista. “Vaig fer-ho a ’11 de novembre’ com a purga, per parlar de la mort. Ara m’he sentit valenta per fer-ho de nou, perquè el contingut tenia veritat. He pogut evolucionar una mica més i m’ho he passat molt bé; He obert portes i camins que no coneixia”, confessa. Tot plegat ha suposat un repte per a la cantant, que ha participat des de l’inici en la creació de la història de la mà dels guionistes, seleccionant els moments “bons” per fer cantar els personatges, buscant el llenguatge en què s’havien d’expressar. Poc a veure amb experiències prèvies de Pérez Cruz com a compositora de bandes sonores teatrals i cinematogràfiques (‘Terra Baixa’, ‘Informe per a una acadèmia’, ‘Blancaneus’), on “havia fet coses a partir d’una historia creada i treballava com expressar amb la música, com acompanyar el text”, recorda.Amb l’excepció de la cançó ‘No hay tanto pan’, de lletra crítica i explícita contra els desnonaments, el to de la banda sonora, i per tant del disc, no és reivindicatiu. La música no havia d’aportar informació argumental, sinó subratllar el pensament i els sentiments dels personatges, argumenta Pérez Cruz. En aquest sentit, la cantant defensa que “va ser un procés de descobriment” veure que s’explicaven històries humanes i emocions universals com la soledat, el fracàs o el desamor. Reserves inicials Sílvia Pérez Cruz no es cansa de dir-ho: “Jo no sóc actriu”. Així explica les seves reserves inicials a acceptar la proposta d’Eduard Cortés. No la de participar en la banda sonora, sinó la de ser també l’actriu protagonista del film. Al director li va costar convèncer-la, confessa, i finalment la cantant es va decidir empesa per dues raons: La profunditat i gravetat de la temàtica (els desnonaments), i per la possibilitat de treballar “amb llibertat” per explicar una història utilitzant llenguatges artístics diferents. Sobre el seu paper, l’artista diu que la va ajudar el fet de “pensar que no interpretava una persona sinó que donava veu a un col·lectiu”, el dels afectats per les execucions hipotecàries, però també “el dels solitaris, els perdedors o els desenamorats”. Com sempre, el filtre de la música li va posar les coses més fàcils: “A partir de les cançons vaig entendre els personatges. Pensar com cantarien, la música que podia sortir d’una determinada situació –apunta-, allò em feia entendre com era aquella persona”.Pérez Cruz afegeix en aquest punt que el seu 'sí’ a Eduard Cortés s’explica també perquè va prendre consciència del “privilegi” professional que representava aquest encàrrec. “Era un marc de luxe (la proposta, la llibertat creativa, l’equip) i un regal”, constata.“L’horror” dels desnonamentsLa cantant tampoc defuig la responsabilitat que va assumir en acceptar el projecte, respecte una qüestió que la preocupa i “l’horroritza” com són els desnonaments. En aquest sentit, Pérez Cruz va entendre des del principi que era “un tema molt delicat” i va voler saber, més enllà de convèncer-la per fer d’actriu, quin seria el punt de vista de la història.“Però l’Eduard és molt noble, intel·ligent i sensat, i el seu discurs m’agradava molt”, afegeix. Potser per aquesta sensibilitat i capacitat d’empatia s’explica que l’equip de la pel·lícula col·laborés amb determinats agents implicats en la lluita contra els desnonaments, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Així va viure Sílvia Pérez Cruz -explica amb emoció i felicitat- el dia que membres de la PAH de Girona van participar en el rodatge d’un desnonament que apareix a ‘Cerca de tu casa’. “Allà va agafar sentit tot. Els dubtes previs que havia tingut... Va ser una alegria, i una tranquil·litat veure que allò no era aliè a ells; va ser molt emocionant estar a la porta d’un edifici cridant ‘no’ al desnonament d’un personatge amb gent que al cap d’un mes l’havien a desnonar”.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.