El projecte Life Migratoebre constata una qualitat suficient de l'aigua del riu però tem la reducció de cabals

L'informe de seguiment de la qualitat del tram final de l'Ebre durant 2014 i 2015 veu millorable la presència de metalls pesants, sals, clorurs i components nitrogenats

ACN Tortosa.-L'estat ambiental i la qualitat de l'aigua del tram final de l'Ebre es poden considerar com a suficients i adequats per possibilitar la reintroducció i els moviments migratoris d'espècies piscícoles autòctones. L'informe de seguiment de la qualitat de l'aigua i els hàbitats del tram final del riu elaborat pels tècnics del projecte Life Migratoebre, a partir de les dades recollides per diversos organismes durant 2014 i el primer trimestre de 2015, arriba a aquesta conclusió malgrat constatar la presència –en nivells no "alarmants"- de metalls pesants, sals, clorurs i components nitrogenats en nivells superiors als desitjables en alguns espais. El gran problema, alerten els responsables del projecte, pot arribar amb la reducció dels cabals ambientals que propugna el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre.

El coordinador científic del projecte Life Migratoebre, Marc Ordeix, considera que la qualitat ambiental del tram final de l'Ebre és "molt elevada, a grans trets, molt bona", més encara si es compara amb la d'altres grans rius europeus. "Això no vol dir que per la reducció de cabals, l'agricultura intensiva i la indústria hi hagi alguns elements" amb nivells per sobre del "recomanable", reconeix. Cada cop apareixen concentracions majors de salts dissoltes. També es constata la presència de nutrients, adobs, fòsfors i nitrogen "relativament elevats " al tram final, així com metalls pesants a l'entorn de Flix –tot i que les dades analitzades són d'abans de l'extracció dels llots- i alguns plaguicides relacionats amb l'activitat agrícola al Delta –l'últim informe de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) localitzava les principals concentracions de DDT en fangs de la conca a Camp-redó-. "No són valors alarmats, són traces d'elements que es troben en un riu amb una activitat –humana, agrícola i industrial- com aquesta", certifica Ordeix.A partir de les dades recollides per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la CHE, aquest primer informe de seguiment, que s'anirà elaborant al llarg dels quatre anys que dura el projecte, el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis del Museu del Ter, no només ha estudiant les dades fisicoquímiques i els nivells de metalls pesants a l'agua per fonamentar la viabilitat del projecte. També ha avaluat l'índex d'hàbitat fluvial –l'estat del qual considera bo o molt bo-, la qualitat del bosc de ribera –que veu "millorable", especialment als trams d'Ascó, Xerta i Tortosa- o indicadors biològics, com els vertebrats aquàtics, fitoplàncton i altres microorganismes, concloent que la qualitat és "bona o molt bona" a excepció de l'embassament de Riba-roja, amb un nivell d'eutròfia massa elevat. L'anàlisi dels macròfits ha revela també que hi ha un nivell de nutrients excessivament elevat en punts com Xerta i Tortosa.Són aspectes, segons Ordeix, que cal tendir a millorar o reduir. En aquest sentit, apunta que els nivells de metalls pesants s'aniran reduint quan es finalitzin les obres de neteja dels llots tòxics de Flix i amb el previsible acabament de l'activitat industrial relacionada. També caldrà estar atents al "canvi de normativa de plaguicides" i apostar per l'ampliació del bosc de ribera, que té funcions de filtre de plaguicides i adobs. "Hi ha coses que ens fan preveure que no anirem a menys, que pot millorar", subratlla. De fet, el coordinador científic del projecte creu que, amb aquests resultats a la mà, la possibilitat de reintroduir l'esturió al tram final de l'Ebre, un dels projectes estrella del Life Migratoebre, seria viable. La idea, globalment, és permetre que espècies autòctones, com anguiles, sabogues, llamprees, a més de l'esturió, puguin repoblar el tram final de l'Ebre en condicions ambientalment idònies per a la seva reproducció i completar els seus processos migratoris naturals. I si bé en termes de qualitat l'entorn és propici, l'amenaça de reducció de cabals que imposa el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre s'ha convertit en el principal risc que podria fer trontollar l'èxit d'un projecte que ha rebut de fons de la Unió Europea la meitat del seu pressupost, 1,58 milions d'euros en total. "El que ens fa patir més és el cabal: amb el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre es pot reduir i això pot ser un problema per a la reintroducció", certifica Ordeix. En aquest sentit, recorda que les aportacions fluvials són fonamentals perquè molts peixos –com les angules, que posteriorment es convertiran en anguiles- que migren des del mar remuntin el riu, gràcies a les puntes de cabal que solen arribar a la primavera. No només això: un cabal ecològic suficient permetria, fins i tot, millorar els indicadors de qualitat ambiental de l'aigua perquè possibilitaria diluir més fàcilment alguns dels elements actualment presents al riu.En paral·lel a la recollida i l'anàlisi de la informació, Ordeix ha recordat que el projecte Life Migratoebre treballa també en projectes com la instal·lació d'una rampa de peixos a l'assut de la nuclear d'Ascó –que està superant els últims tràmits davant la CHE- o un ascensor per a superar l'assut de Xerta, que s'haurien de començar a exectuar enguany. Entre els seus objectius està també informar i difondre els valors dels rius i els peixos al territori amb campanyes i l'organització d'una gran exposició itinerant.

Enviar