Guadalupe Iglesias, implantada amb un ull biònic: "Estic convençuda que veure moltes més coses de les que m'imagino"

El Centre Universitari de la Visió de la UPC acull les sessions de rehabilitació dels implantats amb

ACN Terrassa.-Fa dos mesos que a la Guadulpe Iglesias li van implantar un ull biònic Argus II, des de llavors ha començat a recuperar la visió i es mostra plenament optimista del que li depara el futur: "Estic convençuda que veure moltes més coses de les que m'imagino". Iglesias recorda com el primer dia que es va fer servir l'implant a casa "només veia llum i taques blanques" i ho compara amb ara quan aquestes taques ja s'han convertit en coses. Aquesta pacient és una de les tres que van ser operades pel cirurgià del Centre d'Oftalmologia Barraquer Jeroni Nadal i que segueix la rehabilitació al Centre Universitari de la Visió (CUV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Terrassa, juntament amb l'empresa IMEX. La pacient és conscient que ara el més important és el seu cervell perquè és on arriba la senyal que envia la videocàmera que hi ha a les ulleres que porta i expressa la seva felicitat en saber que el que "el cervell ha après ja no es borra". Per això, explica que ja distingeix els coixins del sofà i que ha pogut llegir en lletres grans el nom de la seva filla.

L'implant està dissenyat per restaurar parcialment la visió funcional de les persones que hagin perdut la vista degut a una malaltia degenerativa de la retina. L'implant consta d'unes ulleres amb una microcàmera al pont que grava el que hi ha davant de la persona i envia les imatges a un ordinador –una petita caixa que porta el pacient- que els processa i les envia al cervell gràcies al xip electroestimulador que s'implanta al voltant de la retina. Poc dies després de l'operació, aquesta pròtesi permet al pacient poder veure llums, distingint entre intensitats i temperatures de color, i apreciar diferències de contrastos. El procés però és llarg ja que cal un procés de rehabilitació a partir del qual el pacient ha d'aprendre a identificar moviments, reconèixer lletres i espais, si la pantalla de la televisió està encesa o no, si hi ha una porta o una finestra i fins i tot reconèixer els seus familiars. La rehabilitació té una durada de sis mesos durant sis sessions que es realitzen entre la clínica Barraquer i el CUV. Verònica Piloti, de l'empresa IMEX, ha explicat que la rehabilitació no acaba amb aquests sessions sinó que la pacient ha de continuar aplicant els exercicis i les tècniques a casa per tal que el resultat sigui positiu. La professora de la Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), Eulàlia Sánchez, ha explicat que ells continuaran donant suport als pacients i ha afegit que és difícil saber fins on podran veure ja que depèn del que vagi adquirint cada persona. En aquest procés, des de la FOOT es treballar per objectivitzar aquesta millora i poder tenir valors dels avenços en terminis de temps determinats.Iglesias és positiva amb els resultats i assegura sentir-se "feliç" perquè assegura que cada dia que passa veu "alguna cosa més". Ha explicat que el procés de rehabilitació és com tornar a aprendre a fer coses que ja sabies, com cordar-se unes sabates o vestir-se. En aquest procés detalla que el seu marit li escriu lletres grans que ara ja reconeix, "com la R de rebaixes que ja la veig clarament", afirma entre rialles. La pacient explica que ara va buscant els contorns de les coses perquè d'aquesta manera, gràcies al contrast d'una cosa a l'altra, pot començar a identificar objectes quotidians de casa seva com un quadre o el sofà i els coixins. Afegeix però que està convençuda que arribarà el moment en que deixarà de buscar contrastos perquè el seu cervell ja haurà après a interpretar la imatge que rep i sabrà que el que té davant és el sofà. En aquest sentit, diu que el cervell "està poc explotat" i és un desconegut i que ella està disposada a intentar el màxim per obtenir els millors resultats.La pacient apel·la a la gent que tingui por que s'atreveixi i ha demanat també més finançament per tal que aquesta tecnologia arribi a més gent. L'implant té un cost de 110.000 euros més IVA i només hi ha quatre pacients a l'Estat espanyol que el tinguin. Està dirigit a persones que veien i han perdut la visió perquè la memòria visual juga un paper molt important en la rehabilitació.

Enviar