Torre Baró, el barri barceloní menys connectat a Internet, 34 punts percentuals per sota que Les Corts i la Bonanova

L’escletxa digital de la capital catalana s’explica bàsicament pel nivell de renda i pel grau d’estudis adquirits

ACN Barcelona.-Barcelona té un alt grau de penetració a Internet amb un 96% dels ciutadans que declara tenir la llar connectada. Tot i això, aquest grau de connexió va per barris i en el cas de Torre Baró el nivell de connexió baixa fins els 62% de les llars, mentre que en el cas dels barris de Les Corts, Bonanova, Sant Gervasi el percentatge de llars connectades arriba fins el 96%, segons l’informe ‘L’escletxa digital a la ciutat de Barcelona’ que ha elaborat la fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCB) per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. En l’informe es constata que l’escletxa digital entre la població barcelonina s’explica bàsicament pel nivell de renda dels ciutadans i pel nivell educatiu adquirit.

L’informe va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona a la fundació MWCB amb la intenció de fer una radiografia precisa del grau de connexió i usos d’Internet per part dels veïns de Barcelona, segons ha explicat Gerardo Pisarello, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Pisarello ha qualificat l’organització del MWC com una ‘’oportunitat’’ per la ciutat de Barcelona d’engegar un debat sobre la necessitat de ‘’democratitzar’’ la tecnologia. Per al tinent d’alcalde, a partir d’aquesta ‘’radiografia’’ de la ciutat en l’àmbit tecnològic es poden dissenyar diferents actuacions per fer arribar al màxim de ciutadans l’ús de les tecnologies mòbils i Internet.Des de la capital del MWC, Barcelona té l’obligació de liderar aquesta reflexió global de la tecnologia i buscar la participació d’altres ciutats europees amb l’objectiu de no deixar ningú enrere de l’ús d’Internet. Pisarello ha destacat que en l’estudi hi ha dades que obliguen a la reflexió i actuar com és el cas dels veïns del barri de Gràcia que un 46% d’ells s’han relacionat per Internet en els últims tres mesos amb moviments socials, mentre que aquest percentatge baixa fins el 17% a la Guineueta aquest percentatge baixa fins el 17%. El tinent d’alcalde ha anunciat que a partir del resultat d’aquest informe, l’Ajuntament ‘’reforçarà’’ totes les línies d’actuació que hi ha engegades a diferents barris de la ciutat per millorar les competències d’ús d’Internet del ciutadans. Pisarello ha anunciat que l’Ajuntament posarà en marxa un pla estratègic de tecnologia per la ciutat on es definiran les actuacions per reduir aquesta escletxa digital. Un de les possibles línies d’actuació d’aquest pla podria passar per un increment notable dels punts de connexió wifi a la ciutat, ha reconegut. El resultat de l’informe indica que si bé hi ha una escletxa digital en la infraestructura de connexions a Internet per barris, amb aquest 62% de Torre Baró i el 96% a la Bonanova, també s’observen diferències notables entre aquests mateixos barris en l’ús de dispositius i ens certs usos que es fa d’Internet. Així, un 70% de la població de Pedralbes compra per Internet, mentre que aquest percentatge baixa fins el 30% en el cas dels veïns de Torre Baró. L’informe insisteix que no hi ha diferències ‘’molt importants’’ en relació amb l’accés a Internet en funció del nivell de renda dels barris, com es pot veure en el fet que el 79% dels veïns residents en barris de renda baixa disposen de telèfon intel·ligent amb accés a la xarxa, per un 91% dels que viuen en barris de renda alta. Tot i no haver diferències ‘’molt importants’’ en l’accés a la xarxa, si que s’observen ‘’diferencies remarcables’’ en l’ús que fan els ciutadans d’Internet. Per exemple, en el barris de renda alta el percentatge de veïns que llegeix notícies per Internet o fa gestions bancàries supera amb escreix el comportament dels ciutadans de barris amb rendes baixes. En relació amb els usos d’Internet i l’edat del ciutadà, l’informe indica que fins els 24 anys l’activitat per Internet es centra bàsicament en buscar informació i ús de les xarxes socials, mentre que entre 25 i 44 anys l’ús es concentra més en fer compres i vendre amb fórmules d’economia col·laborativa. Finalment, a partir dels 45 anys, l’ús d’Internet es centra més en gestions bancàries o en temes vinculats a la salut com demanar hora al metge. L’estudi s’ha realitzat sota la metodologia DESI (Digital Economy and Society Index) que mesura periòdicament el rendiment digital dels estats membres de la Unió Europea. Per fer-la s’han fet 5.000 entrevistes a ciutadans entre 16 i 74 anys residents a Barcelona. El perfil d’usuari avançat és un home o una dona que té menys de 44 anys, de nacionalitat espanyola i amb un nivell d’estudis alt. A nivell d’ocupació es troba treballant o és un estudiant i viu en barris de renda alta o mitjana-alta (Sant Gervasi-Galvany, la dreta de l’Eixample i la Nova Esquerra de l’Eixample). L’usuari intermedi és més un home que una dona, entre 16 i 34 anys. En el perfil es troben tant ciutadans d’origen espanyol com estranger, amb un nivell d’estudis alt i mitjà. Es troben ocupats, estudiant o bé a l’atur. Aquest usuari viu en barris de renda alta i mitjana alta (Sarrià, Les Corts i la Vila de Gràcia).El perfil d’usuari bàsic té més de 45 anys, amb un nivell d’estudis mitjà o baix i treballa a la llar o està a l’atur. Agrupa tant homes com dones de més de 45 anys i conté una major proporció de ciutadans estrangers. El barris amb més concentració d’aquest usuari són Sagrega, Congrés i Navas, Trinitat Vella, Baró de Viver i Bon Pastor, Sant Antoni i els barris de la Vall d’Hebron. L’usuari esporàdic té un perfil de més de 55 anys, amb un nivell d’estudis baix i treballa a la llar o està jubilat. Aquest usuari viu als barris de sant Antoni, Canyelles, Roquetes, Trinitat Nova, Vilapicina, el Turó de la Peira i Can Peguera. Finalment, el perfil del no usuari d’Internet, és un ciutadà de més de 65 anys, amb un nivell d’estudis baix i és un treballador de la llar o jubilat. Viu en els barris d’El Carmel, Can Baró, la Marina i Sant Andreu. Un fet rellevant que destaca l’estudi és que ‘’no existeix escletxa de gènere en l’accés i la freqüència d’ús d’Internet a la ciutat de Barcelona. Barcelona, capdavantera a EuropaEn l’informe també es fa una comparació de Barcelona en relació amb altres països i regions de la Unió Europea. Aleix Valls, director de la MWCB ha explicat que la comparació no s’ha pogut fer amb altres ciutats europees perquè no existeixen dades comparatives. Pisarello ha reflexionat sobre la necessitat que un cop es té aquest informe de Barcelona altres ciutats utilitzin aquesta metodologia oberta per fer radiografies de les seves ciutats i poder actuar en la neutralització de la bretxa digital. A Barcelona, el 91% del ciutadans s’han connectat a Internet en els últims tres mesos, un percentatge que només està superat per Luxemburg, Dinamarca, Països Baixos, Suècia, Finlàndia i Regne Unit. La mitjana de la Unió Europea està en el 80% i el conjunt de l’estat espanyol en el 78%. Els autors de l’estudi asseguren que Barcelona se situa entre els països més capdavanters d’Europa a l’haver aconseguit la paritat entre sexes en la utilització d’Internet.

Enviar