Empar Moliner: "El llibre és com la vida, té moments grotescos, divertits, tristos i tràgics"

L'escriptora publica el recull de contes 'Tot això ho faig perquè tinc molta por', premi Mercè Rodoreda 2015

ACN Barcelona.-El món de la televisió, els còctels, els premis literaris i la "minúscula" vida de les parelles són una constant en l'univers de contes d'Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966). A 'Tot això ho faig perquè tinc molta por' (Proa), premi Mercè Rodoreda 2015, tornen a fer-hi acte de presència, i se sumen a la recent passió pel 'running' o la maternitat, que passen pel sedàs del sarcasme propi de l'escriptora. Els protagonistes, reconeix, han crescut amb ella i ara tenen entre 40 i 50 anys, una "frontera difícil" que sovint comporta "més avorriment i tristesa". En una entrevista amb l'ACN, reflexiona sobre el major nombre de situacions "transcendents" respecte els llibres anteriors, malgrat defensar que, com la vida, el recull té "una mica de tot", amb moments grotescos, divertits, tristos i tràgics.

Dues mares de l’escola que són atacades mentre corren pel bosc, un presentador que vol lligar-se l’entrevistat, la sobreprotecció d'un nen que no s'expressa o l’esnobisme gastronòmic actual. Aquests són només algunes de les històries que Moliner recull en el seu nou llibre, que parteix de la premissa que des que és mare sent que "totes les pors del món" poden recaure sobre la seva filla. "No és un pànic que m'impedeixi fer vida normal, però entens que els fills et fan vulnerable, per amenaçar-te només han amenaçar teu fill", ha precisat a l'ACN. Precisament el títol del recull manlleva el d'un conte, l'únic que està en primera persona, el "més autobiogràfic". Empar Moliner assegura que la història que s'explica és la 2més intranscendent", però et permet fer-te una idea de les "pors estranyes" que té. "La por ens atenalla, però també provoca que les coses més boniques del present, per petites que siguin, esdevinguin espectaculars", insisteix, manllevant així l'"esperit" Salvador Espriu.L'escriptora reivindica així que la maternitat és com quan t'enamores. "Allò que t'ha explicat tothom i que et semblava tan ridícul et passa per primer cop i vols explicar-ho a tothom", ironitza, sense caure en el "ridícul". Per això, els contes inclouen els infants, però aborden els aspectes més quotidians de la vida, i s'estructuren de manera que transitin "naturalment" esquitxats de l'humor, el sarcasme, la ironia i la diversió pels "plaers efímers" pròpia de l'escriptora.

Enviar