El TS confirma l'exclusió de l'àmbit de Torre Negra del Parc Natural de la Serra de Collserola

El tribunal ha desestimat els recursos presentats per la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Cugat

ACN Sant Cugat del Vallès.-La sala del contenciós-administratiu ha desestimat els recursos interposats per la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i ha confirmat que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 28 de gener del 2014 que excloïa l'àmbit de Torre Negral del decret de declaració del Parc Naturacil de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc. La sentència considera que no es donen les condicions i característiques exigibles per la Llei de Patrimoni Natural i de Biodiversitat, ni per la normativa catalana d'Espais Naturals, per tal que aquesta zona sigui inclosa al Parc de Collserola, fet que li donaria protecció i impediria que fos urbanitzable. Per al TS "no hi ha elements naturals representatius, singulars, fràgils, amenaçats o d'especial interès ecològic, científic, paisatgístic, geològic o educatiu, ni està dedicat a la protecció i manteniment" i afegeix que, a més, hi ha zones que estan urbanitzades.

Tant l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès com la Generalitat havien interposat recurs de cassació contra la sentència del TSJC del 2014 que va estimar el recurs interposat per l'empresa Josel SL, del grup Nuñez y Navarro, contra el decret de la conselleria de Medi Ambient de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i les reserves parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, incloent l'àmbit de Torre Negra en aquest parc. El TS ha desestimat però aquests recursos i ha confirmant la sentència del TSJC assegurant que l'àmbit de Torre Negra no compleix les característiques per ser considerada reserva que formi part del Parc Natural. La sentència critica "l'actitud i comportament" de les administracions demandants en considerar que primer van adduir motivacions urbanístiques per preservar el desenvolupament urbanístic de la zona, després a raons territorial i finalment han apel·at als seus valors ambientals "quan l'existència d'aquests resultaria encara més evidents anys després a l'esgrimir-se indegudament aquelles altres". En aquest sentit, critica les "contradiccions" de les dues administracions sobre quins són els valors de Torre Negra i insisteix en preguntar-se perquè no es van intentar protegir prèviament les característiques ambientals de la zona "si aquestes eren tan evidents i manifestes com ara sostenen". El jutge planteja també "seriosos dubtes sobre el rigor dels informes emesos per l'administració" a l'hora d'aprovar la seva inclusió en el Parc de Collserola.D'altra banda, els recursos de les dues parts sostenien que les proves que s'havien realitzat no eren les adequades. El TS respon defensant la validesa de les proves i de la valoració que fa el TSJC per considerar que no es compleixen els requisits necessaris per considerar-se parc natural. Afegeix que el propi pèrit biòleg proposat pel Consistori diu que existeixen àrees residencials i industrials urbanitzades en un 6,45% del total de superfície, cultius abandonats en el 21,40% i jardins en un 3,26%, el que dóna fins a 50 hectàrees d'usos antròpics. La sentència conclou que a la vista d'aquestes dades i d'altres expressades a la memòria del decret impugnat, com per exemple que es denomini l'àmbit de la Torre Negra com "una zona compromesa entre sòl urbà de Sant Cugat del Vallès i el Parc Natural", estableixen que Torre Negra "no reuneix les característiques per estar inclòs a la definició 'd'espai natural protegit' o 'parc'". Per últim, el TS confirma que l'Ajuntament de Sant Cugat i la Generalitat han de fer front a les costes processals, aportant 3.000 euros més IVA cadascuna.

Enviar