Víctor Obiols: "La humanitat miserable guarda un tresor que ens pot salvar"

El poeta publica 'Dret al miracle' i prepara un àlbum en què musicarà clàssics catalans, des de Llull fins a Vinyoli

ACN Barcelona.-El poeta Víctor Obiols (Barcelona, 1960) es manifesta una mica incrèdul sobre la "glòria literària". Malgrat això, ha celebrat la "categoria del guardó" que ha rebut el seu darrer recull de poemes, 'Dret al miracle' (Proa), Premi Carles Riba 2015, dedicat a la poesia, la "parenta pobra de la literatura". L'obra, que s'estructura en tres parts, parteix del miracle com a fenomen teològic que li serveix com a instrument per parlar de la resurrecció metafòrica d'una vida humana. Un llibre "substancial" que versa sobre el tresor que amaga la "miserable" humanitat, l'única esperança de salvació. Obiols farà ara una aturada en la poesia per centrar-se en la seva vessant més musical de la mà del seu alterego, Víctor Bocanegra. Així, publicarà 'Sacrilegis', un àlbum en què musica poemes de clàssics catalans des de Ramon Llull fins a Vinyoli.

El recull inclou des de poemes antics, que daten de 2007, fins a altres més moderns, en un llibre que, segons el seu autor, s'ha "vestit sol". Conté tres seccions, 'Inferns del tresor humà, en què aborda de les "misèries infernals" de l'espècie humana, en què hi ha un "tresor" que podria permetre la salvació. La segona part es titula 'Dret al miracle', el nucli central i que acaba donant pas a 'D'una lluna en sol', que remet a l'antologia publicada de l'autor, 'Sol de lluna ple'. "Sentim la por que el món ens porti a una barbàrie, que potser ja l'estem vivint", reflexiona Obiols. Per això, afirma que la guerra "ens assetja" i apel·la a l'exaltació de l'amor per arribar al "paradís particular i momentari". Així, l'obra parteix d'un enamorament que evoluciona cap a un trencament amorós, del qual es reneix, i on també hi ha lloc per a les desaparicions, amb homenatges a poetes com Segimon Serrallonga o Joan Vergés. Un enamorat de la lexicografia'Enamorat' de la lexicografia, Víctor Obiols ha explicat que fa el procés contrari a Joan Margarit, que intenta buscar sempre paraules planeres en els seus poemes. "Entenc que una de les missions dels poetes és enriquir el lèxic comú, eixamplar-lo", ha precisat. Per Obiols, en poesia és "imprescindible" tenir un sentit musical i entén que Víctor Bocanegra és una extensió de la seva activitat poètica, perquè la cançó "no deixa de ser un gènere poètic". Malgrat el "sacrilegi" inicial que per algú podria suposar musicar un poema, l'autor i també músic farà una aturada en la seva tasca poètica –per "no saturar el mercat ni avorrir al personal"- per endinsar-se en la seva vessant més musical. Així, publicarà 'Sacrilegi', un disc en què musica "amb respecte" poemes de clàssics catalans des de Ramon Llull fins a Joan Vinyoli.

Enviar