El Liceu aposta per ‘Elektra’, confia ‘Les noces de Fígaro’ a Lluís Pascual i estrenarà ‘Quarttet’ amb Àlex Ollé

El Teatre programa 14 òperes, baixa preus i viurà els debuts de Javier Camarena i Tatiana Serjan la Temporada 2016\/17

ACN Barcelona.-El Gran Teatre del Liceu obrirà la Temporada 2016\/17 amb ‘Macbeth’, de Verdi, amb les veus de Ludovic Tézier i Martina Serafin i el debut de Tatiana Serjan. Serà el primer tast d’un curs amb més títols operístics (14, tres en versió concert), un parell d’estrenes absolutes, i una combinació de veus i direccions d’escena internacionals amb el talent local. Casos de Lluís Pascual, director d’escena de ‘Les noces de Fígaro’; Àlex Ollé, encarregat del debut de l’òpera del s.XXI ‘Quarttet’; i Jordi Savall, protagonista amb Le Concert des Nacions de l’estrena en versió concert de ‘Teuzzone’ (Vivaldi). ‘Elektra’, amb direcció del realitzador francès Patrice Chéreau, serà un dels plats forts del curs vinent.

La temporada 2016\/17 del Liceu començarà al setembre amb la mateixa producció que acabarà l’actual: ‘Die Zauberflöte’ (‘La flauta màgica’), tot i que la inauguració oficial serà el 7 d’octubre amb ‘Macbeth’, de Verdi, amb direcció d’escena de Christof Loy, i les veus de Ludovic Tézier, Martina Serafin i Tatiana Serjan, que debutarà al teatre de la Rambla.Serà l’arrancada d’una temporada que inclou 14 òperes, dos més que l’actual, i un ventall de títols que abraça des del barroc fins el segle XXI (‘Quarttet’), amb dues òperes del segle XX (‘Elektra’ i ‘La vídua alegre’ –versió concert- ). Aquest curs el Liceu recupera títols inèdits o poc representats al teatre, amb dues estrenes absolutes al l‘Estat.Un dels reclams del curs vinent serà veure el clàssic de Mozart ‘Les noces de Fígaro’ amb direcció escènica de Lluís Pascual –el director del Teatre Lliure ja va dirigir l’any 2014 un programa doble d’òperes del segle XX al Liceu-. El muntatge que s’estrenarà el 7 de novembre és una coproducció del teatre barceloní i la Welsh National Opera de Cardiff. Al desembre arribarà un dels plats forts de la temporada: ‘Elektra’, de Richard Strauss, un òpera del segle XX. Es tracta d’una coproducció pròpia del Liceu, amb el Metropolitan de Nova York i L’Scala de Milà, entre d’altres. Un títol poc representat al Liceu i, al parer d’aquest auditori, molt idoni per atraure públic jove “per la seva temàtica i posada en escena”, com ha passat aquesta temporada amb ‘Benvenuto Cellini’. La direcció d’escena correspondrà a Patrice Chéreau, director de cinema (‘La reina Margot’), de teatre i d’òpera, considerat un dels grans renovadors de les arts escèniques.Un altre punt fort de la temporada serà ‘Quartett’, de Luca Francesconi, que suposa l’estrena a l’Estat d’aquesta òpera del segle XXI. Amb un gran impacte visual i tecnològic, la direcció d’escena correspon a Àlex Ollé (La fura dels baus). La producció de l’espectacle és de L’Scala de Milà. També l’òpera barroca tindrà cabuda en aquesta temporada, amb l’estrena absoluta a l’Estat de ‘Teuzzone’, de Vivaldi. Jordi Savall recupera, en versió concert, aquesta peça de grans àries gairebé tres-cents anys des de la seva estrena a Màntua (Itàlia). La interpretació anirà a càrrec de la seva formació Le Concert des Nations. Un dels títols més populars del repertori arribarà al març de 2017: ‘Rigoletto’, basada en el drama de Victor Hugo. En una coproducció del Liceu i el Teatro Real, suposarà el debut de Javier Camarena en el rol de Duc de Màntua, acompanyat de Leo Nucci i Carlos Álvarez, que retorna al Liceu després de vàries temporades absent. Camarena tornarà a repetir presència al Liceu amb ‘La fille du régiment’, de Donizetti, en una celebrada producció de Laurent Pelly.Posteriorment serà el torn de Wagner i el seu ‘L’holandès errant’, en una producció de l’Staatsoper de Berlin. Aquest títol precedirà el muntatge tecnològicament més ambiciós del curs, la producció de ‘Don Giovanni’ del Liceu amb la Royal Opera House de Londres i les òperes de Tel Aviv i Houston. Mariusz Kwiecień i Carlos Álvarez seran els intèrprets principals d’un espectacle amb direcció escènica de Kasper Holten.D’altra banda, enguany el Liceu recupera una producció pròpia: ‘Il trovatore’, amb una nova direcció d’escena, a càrrec de de Joan Anton Rechi, nova il·luminació i nou vestuari. Aquesta producció suposarà el debut al Liceu de dos noms que trepitgen fort a l’escena mundial: Kristin Lewis i Yonghoon Lee. I tancarà la temporada ‘La vídua alegre’, de Franz Lehár, que torna al Liceu 37 anys després de la seva darrera representació i suposarà la tercera peça de la temporada dirigida per Josep Pons. El Petit Liceu i la dansaLa dansa torna a tenir un paper (discret) en la propera temporada artística del Liceu. La programació inclou tres reputades companyies: el Ballet Nacional Sodre (BNS) d’Uruguai, dirigida pel prestigiós ex ballarí Julio Bocca; IT Dansa, la companyia de l’Institut del Teatre; i el Ballet Preljocaj.El BNS interpretarà ‘Coppéli’a, coreografia basada en el clàssic d’E. T. A. Hoffmann, ‘L’home de sorra’, en una versió amb un fort component teatral i amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica del Liceu. IT Dansa amplia el seu repertori amb una nova coreografia: ‘Wad Ras’, que ve de guanyar la cinquena edició del premi Coreografia de Flamenc i Dansa Espanyola de Madrid. La complementen les ja conegudes Minus 16 i Un ballo, basada en peces de Ravel. En el cas del Ballet Preljocaj, es tracta del debut al Liceu d’aquesta prestigiosa companyia que interpretarà les coreografies ‘Spectral Evidence’, amb música de John Cage, i ‘La Stravaganza’, que intercala peces de Vivaldi amb música contemporània.Quant a la programació infantil del Liceu, El petit Liceu, inclourà la màgia, amb l’estrena de ‘Aria Kadabra’, les clàssiques adaptacions operístiques pel públic infantil, com ‘La petita flauta màgica’, ‘El superbarber de Sevilla’, ‘Guillem Tell’, i versions teatrals d’Els músics de bremen’ o ‘La casa flotant’, de Xavier Montsalvatge. Algunes d’aquests produccions es veuran només (o també) al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Pressupost a l’alça i previsió optimistaEl pressupost de la temporada serà de 43,3 milions d’euros, un milió d’euros per sobre de la temporada actual (42,2 milions), amb un dèficit de 303.000 euros. El refinançament dels crèdits pendents i l’increment de les aportacions públiques, especialment de l’administració central d’acord amb els percentatges que marquen els estatuts del Teatre, seran alguns dels reptes econòmics per tal de donar compliment al Pla Estratègic i de Viabilitat per al període 2014-2017 i aconseguir la sostenibilitat econòmica del Teatre en el temps. En aquest sentit, el director general del Liceu, Roger Guasch, no ha amagat que “tots els problemes relatius a les aportacions públiques” tenen a veure amb un “dèficit” d’aportacions del Ministeri de Cultura. En canvi, Guasch s’ha mostrat content amb l’actitud de l’Ajuntament de Barcelona, i ha senyalat que darrerament el nou consistori “ha canviat” la seva visió sobre el Liceu, i que ara mostra una “gran predisposició” respecte les demandes de la institució. Guasch també ha valorat que la Diputació de Barcelona “ha aportat més” que anteriorment i ha agraït al diputat Juanjo Puigcorbé que “hagi entès les seves necessitats”. Amb tot, el director general ha demanat temps, fins a la constitució del nou patronat –fruit de la nova composició de diverses administracions-, i ha confiat en una solució que estabilitzi el teatre fins el 2021, “amb aportacions que responguin a allò que fa falta en inversions a l’edifici i als crèdits que s’han de retornar”, sense oblidar la despesa derivada de l’acord amb la plantilla pel retorn de les pagues extraordinàries endarrerides, d’aquí al 2018. Un efecte de la millora dels comptes de la casa és, segons els seus responsables, la rebaixa en el preu de les localitats. El cost de les entrades per a les òperes disminueix la temporada vinent un 1,2%, amb l’objectiu de ser “més accessibles” a nous públics, especialment a la gent jove. Els abonats gaudiran de descomptes en els seus abonaments en funció de l’antiguitat, de fins a un 20% en el cas dels més veterans. Així mateix, augmenta el número de funcions incloses als abonaments reduïts i populars, que passen de 5 a 7 funcions i de 4 a 5 funcions, respectivament, mentre que els abonaments de temporada es mantenen en 11 funcions. D’altra banda, es mantenen els abonaments flexibles, que en el seu primer any de funcionament han assolit les 561 altes.

Enviar