directe ! a La República. N. 4126. Dimecres, 18 de novembre de 2026 05:39 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dijous, 25 de febrer de 2016 13:12 h

JARC provarà noves varietats de farratge més productives i amb més aportació de proteïna per a l'alimentació animal

Dos o tres productors començaran a sembrar-les a la plana de Lleida per veure com s'adapten al territori i valorar-ne la viabilitat

ACN Lleida.-JARC-COAG ha presentat aquest dijous a Lleida en el marc d'una jornada tècnica noves varietats de farratge més productives i que poden aportar una major quantitat de proteïna per a l'alimentació animal respecte al cultiu tradicional de l'alfals. Segons el sindicat, l'aposta per aquests nous farratges originaris d'altres punts del planeta, com ara el Pasto Mulato, permetria als ramaders poder aprofitar les terres que tenen al costat de l'explotació per conrear-los i obtenir així una despesa en l'alimentació animal. Per tal d'avaluar-ne l'adaptació i rendibilitat al territori, dos o tres productors de la plana de Lleida començaran el mes vinent a sembrar-ne diferents parcel·les. Un d'aquests és el responsable de farratges de JARC-COAG, Robert Jaimejuan, que es mostra esperançat perquè "funcioni tan o millor que l'alfals".

Dos o tres productors lleidatans, d'Alcarràs i també de la zona de la Noguera i l'Urgell, començaran a sembrar d'aquí un mes noves varietats de farratge com ara el Pasto Mulato, la Simbiasa o la Maralfalfa, que ja s'estan implantant al sud de la Península com a alternativa als farratges tradicionals i que "estan donant millors resultats que l'alfals", segons Jaimejuan. Es tracta varietats d'híbrids nous, semblants a l'alfals, i que s'han obtingut del creuament de varietats de farratge existents. Tot i això, des de JARC-COAG no pretenen que substitueixin les varietats ja existents al territori sinó que puguin ser una alternativa més en les rotacions de conreu i en zones de regadiu com ara l'entorn del Segarra-Garrigues o el canal d'Urgell, entre altres.I és que aquestes noves varietats de farratge poden produir més, uns 20.000 quilos\/ha de matèria seca, mentre la producció d'alfals és d'entre 13.000 i 15.000 quilos\/ha, i també poden incrementar entre un 30 i un 40% la quantitat de proteïna que aporten per a l'alimentació animal, en comparació a altres farratges que ja s'estan cultivant a Catalunya. En concret, la quantitat de proteïna se situa entre el 15 i un 18%, quan en alfals només s'assoleixen aquests nivells en casos excepcionals de produccions excel·lents. Aquests nous farratges també tenen cicles de cultius més llargs, es poden anar recollint tot l'any i les plantes assoleixen més alçada, en relació amb altres farratges tradicionals. A més, per la seva fulla més ampla també permeten una recollida més simple i més homogènia i que es pot dur a terme tot el dia, a diferència de l'alfals que només es pot recollir amb humitat. A la vegada, aquestes noves varietats també tenen un bon preu, segons han explicat des de l'organització agrària. L'objectiu és que els mateixos ramaders puguin cultivar aquests nous farratges en alguna de les finques que tinguin al costat de la granja i gràcies a la major productivitat i a l'obtenció de més proteïna puguin reduir la despesa que destinen a alimentar el bestiar, segons ha destacat el responsable de farratges de JARC-COAG. En el cas del Pasto Mulato s'està introduint sobretot per a cavalls de competició, que "no és un gran mercat però si amb un gran valor afegit", segons ha explicat Lluís Vidal, tècnic de JARC, tot i que també poden servir per alimentar altres animals com ara les vaques. El que s'està fent és que se li elimina la pols que porta i, d'aquesta manera, als animals que el consumeixen no se'ls embruten tant les vies respiratòries "i això és molt important per als cavalls de competició". Per a aquest tipus de clients, s'estan fent paques més petites, d'uns 25 quilos, que permeten poder-les transportar més fàcilment.La sequera deixa pèrdues d'entre el 10 i el 100% en el cultiu del cereal en zones de secàQuant a les previsions del cultiu extensiu del cereal a les comarques de Lleida, després de la sequera de l'hivern, el responsable dels cereals de JARC-COAG, Lluís Viladrich, destaca l'existència de dues zones diferenciades al secà pel que fa a l'afectació. Per una banda, a l'àrea de l'Urgell situada entre Tàrrega i Agramunt la davallada de producció per culpa de la sequera serà important i pot oscil·lar entre el 10 i el 100%, en algun punt determinat on la pèrdua de collita serà total, segons Viladrich. En canvi, en altres zones de secà com ara la Segarra, la Noguera o també el Solsonès la collita es podia salvar pràcticament tota si plou en els pròxims dies, com indiquen les previsions. Així mateix, la producció a les zones de regadiu no s'ha vist afectada per la manca de precipitacions dels darrers mesos.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.