Serret nega un doble discurs del Govern en relació amb la posició del pla hidrològic

La consellera d’Agricultura vol posar en marxa l’Agència Catalana de Regadius per gestionar els recursos hídrics

ACN Barcelona.-L’agricultura catalana necessita aigua en quantitat i qualitat i per poder gestionar aquests recursos hídrics el Govern crearà l’Agència Catalana de Regadius que tindrà com objectiu la gestió d’aquest recurs hídric i incrementar els territoris d’explotació agrària amb regadiu, ha anunciat Meritxell Serret, consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació en el transcurs de la seva compareixença en la comissió d’Agricultura del Parlament. Serret ha negat un doble discurs per part del Govern en relació amb el pla hidrològic i ha assegurat que defensa la mateixa posició davant els pagesos que volen més zones de regadius que els ciutadans que defensen el manteniment ecològic del cabal de l’Ebre.

A les crítiques al Govern de mantenir un doble discurs en relació amb el pla hidrològic a les Terres de l’Ebre i a les comarques de Lleida, la consellera ha respòs al diputat del PP Alejandro Fernández que el Govern manté sempre la mateixa posició en relació amb el pla hidrològic. Serret ha explicat que la prioritat del Govern en les zones de regants és mantenir una actuació de modernització de les infraestructures històriques dedicades a regar i per altra banda la defensa del cabal ecològic de l’Ebre per mantenir l’ecosistema del delta de l’Ebre i de la conca del riu. La consellera ha defensat que abans de qualsevol ampliació cal estudiar amb el seu impacte i efectes perquè aquesta actuació d’extraure recursos hídrics de l’Ebre tampoc és una estratègia positiva per als regants. Serret ha mantingut durant tota la seva intervenció inicial i en les respostes a les interpel·lacions dels diputats una oferta de diàleg i consens tant dels agents econòmics i socials del sector com dels grups parlamentaris per acompanyar aquest consens en les actuacions que desplegui el Departament. La titular del Departament ha defensat en la compareixença la comptabilitat del desplegament legislatiu per complir amb el mandat democràtic d’avançar en la construcció d’estructures d’estat del procés sobiranista amb la gestió dels problemes del dia a dia del sector agrari. Serret ha recordat que el 70% de la producció del sector agrari procedeix de terres de regadiu i això suposa la necessitat de potenciar encara més el territori amb regadiu. Des del Govern es mantindrà el compromís de desplegament del canal Segarra-Garrigues i del canal Xerta-Sènia a les Terres de l’Ebre com infraestructures bàsiques de regadiu, sempre desplegades amb un escenari de sostenibilitat. Per gestionar els recursos hídrics del país i ser interlocutor amb el govern de Madrid en relació amb el pla hidrològic, Serret ha anunciat la creació de l’Agència Catalana de Regadius que en el marc de l’escenari de la ‘’república catalana’’ serà l’agencia encarrega de desplegar totes les normatives sobre recursos hídrics i de dissenyar la política de l’aigua. En relació amb el calendari de creació d’aquesta agència, Serret ha reconegut que no es farà en el transcurs d’aquest any i que en tot cas s’intentarà que estigui creada abans del final de la legislatura de divuit mesos que té de marge aquest Govern. En el transcurs de la compareixença, la consellera ha recordat que la base d’actuació del Departament segueix sent fins ara les conclusions del pla monogràfic que es va fer al Parlament en el transcurs del 2014. La consellera ha assegurat que de les mesures aprovades en aquell ple s’han desplegat fins ara 90 mesures, cosa que suposa el 64% del total de conclusions que es van consensuar. En relació amb la lluita contra les plagues, la consellera ha anunciat un pressupost de 5 milions d’euros en cinc anys en la lluita contra la plaga del cargol poma. L’actuació contra la llengua blava passa per una prova pilot que s’està desplegant e n 27 comarques susceptibles de ser afectades i de moment no hi ha cap alerta en aquest sentit, segons ha anunciat la consellera que ha afegit que s’està treballant amb molta intensitat per evitar el ‘’desastre’’ de la plaga de llengua blava que va haver l’any 2008. Francisco Javier Domínguez, diputat de Ciutadans ha demanat a la consellera quins plans tenia el Departament per evitar el problema que suposa en molts sector agraris que hagin de vendre la seva producció per sota del preu de cost. El diputat del PSC, Òscar Ordeig ha reclamat a la consellera que assumeixi el repte de millor la rendibilitat de la vida de pagès que en els últims anys ha reduït en un 39% la seva renda agrària. Hortènsia Grau, diputat del grup Catalunya Sí que es pot, ha reclamat un pacte nacional de l’aigua per clarificar el canal Segarra-Garrigues i d’altres infraestructures hídriques. Alejandro Fernández del PP i portaveu a la comissió d’Agricultura ha negat que el Govern hagi complert amb el 64% de les mesures aprovades en el ple monogràfic agrari del Parlament celebrat el 2014, tal i com havia afirmat la consellera en la seva primera intervenció. Fernández ha denunciat l’actuació del Govern que a les terres de Lleida defensa la necessitat d’incrementar els regadius procedents del cabal d’aigua de l’Ebre mentre que a les Terres de l’Ebre es mostren contraris a augmentar els recursos hídrics de l’Ebre que es volen destinar a regadius. Finalment, per el grup parlamentari de la CUP-Crida Constituent, Sergi Saladié, ha defensat com una línia estratègica que hauria de tenir el Departament l’incrementar la sobirania alimentària que en aquests moments a Catalunya és del 30% del total del consum alimentari. Saladié ha demanat el desenvolupament de la llei de sòl agrari que va quedar aparcada en l’última legislatura perquè facilitaria la consolidació d’aquesta sobirania alimentària. El diputat de la CUP ha defensat una actuació decidida en la producció ecològica que tot i la crisi dels últims anys entre el 2007 i el 2014 s’ha incrementat un 193% en nombre hectàrees destinades a la producció, mentre que entre el 2000 i el 2007 es va registrar un creixement del 135%, passant d’11.000 hectàrees el 2000 a 120 hectàrees el 2014.

Enviar