Puigdemont es compromet amb Marín a aprovar aquest any el pla urbanístic per transformar la segona part de la Gran Via

Govern i Ajuntament acorden crear una comissió bilateral per abordar els problemes específics de l'Hospitalet

ACN L'Hospitalet de Llobregat.-El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha compromès aquest divendres amb l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, a aprovar aquest any el pla urbanístic que servirà per transformar la segona part de la Gran Via, des de la plaça Europa fins al riu Llobregat. L'alcaldessa, que va ser la primera que es va posar en contacte amb el nou president, ha rebut Puigdemont a l'Ajuntament per segellar una sèrie d'acords que també passen per la creació d'una comissió bilateral que tractarà les demandes i problemes específics de la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants. "Ens hem sentit molt sols", ha dit Marín. Ambdós dirigents també s'han mostrat disposats a fer front comú a Madrid a l'hora de reclamar millors infraestructures.

Marín va ser la primera alcaldessa que va dirigir-se al nou president de la Generalitat en una carta que, segons ha explicat el mateix Puigdemont, va ser "llarga i argumentada", i que "no s'allunyaria massa" de la missiva que ell hagués escrit al president si continués sent alcalde de Girona, ha dit. Els equips del Govern i de l'Ajuntament es van posar a treballar en uns acords que s'han materialitzat aquest divendres i que passen en primer lloc pel compromís de la Generalitat d'aprovar el Pla Director Urbanístic que servirà per transformar el segon tram de la Gran Via, donant-li un tractament urbà i cobrint-la en gran mesura perquè deixi de semblar una autopista. Aquest projecte l'ha elaborat el Consorci per a la Reforma de la Gran Via, integrat per Govern i consistori. Marín ha destacat que aquestes obres impulsaran el sector de la biomedicina, molt important a l'Hospitalet amb hospitals, universitats i centres d'investigació, però també inclouran un parc de 25 hectàrees i la possibilitat d'arribar al riu. Un altre dels acords subscrits és crear una comissió bilateral per abordar problemes i demandes de la segona ciutat de Catalunya. Servirà, ha dit Puigdemont, perquè quedi reconeguda la "singularització" de l'Hospitalet. I és que Marín no ha volgut deixar l'ocasió de recordar-li a Puigdemont que els ajuntaments, però també els ciutadans, s'han sentit "molt sols" en aquests anys de crisi. Al seu parer, "és el moment que totes les institucions treballin plegades i ofereixin als ciutadans la resolució dels seus problemes reals", i ha citat l'ocupació, l'educació, la salut i les polítiques socials. L'alcaldessa ha remarcat que el consistori ha hagut de tirar endavant alguns projectes sense el suport del Govern, i ha posat d'exemple les escoles bressol o els plans educatius d'entorn. Per la seva part, Puigdemont ha replicat a Marín que aquesta "sensació de solitud" que ella expressava la port també mostrar en nom del Govern. "El Govern de Catalunya se sent encara molt sol en reivindicacions molt justes que busquen el benestar dels ciutadans, i ens ha costat que ens acompanyin altres", ha apuntat. En aquest punt, ha volgut agrair a l'alcaldessa el seu discurs contundent i reivindicatiu durant la inauguració de la Línia 9 Sud, i ha celebrat que vulgui participar en aquest "front comú" que també integra la ciutat de Barcelona per reclamar les inversions que pertoquen en matèria d'infraestructures, especialment pel que fa a Rodalies. La mateixa Marín ha recordat en el seu discurs les inversions anunciades en Rodalies que afecten l'Hospitalet i que esperen encara que el Ministeri de Foment les executi, principalment el túnel ferroviari, que implica el soterrament de les vies del tren i la construcció de l'intercanviador de la Torrassa. L'alcaldessa ha opinat que ara que la situació econòmica sembla millorar, és el moment de "defensar i prioritzar aquesta infraestructura". Puigdemont ha afegit que les necessitats en aquesta matèria d'una ciutat com l'Hospitalet afecten el cor de Catalunya com a "ròtula de la mobilitat de l'economia catalana".

Enviar