El Parlament desvincula la comissió d'estudi de la resolució del 9-N i acusa l'Estat d'actuar de manera preventiva

Les al·legacions de la cambra retreuen al govern espanyol que ataqui "l'essència del parlamentarisme i el principi democràtic"

ACN Barcelona.-Els lletrats del Parlament desvinculen la comissió d'estudi sobre el procés constituent de la resolució del 9-N, anul·lada pel Tribunal Constitucional. Aquesta és la tesi bàsica de les al·legacions que ha presentat la cambra catalana en resposta a l'incident d'execució presentat pel govern espanyol contra la comissió. El TC va admetre'l a tràmit i va donar deu dies al Parlament per dir-hi la seva. Els lletrats acusen el govern espanyol d'atacar "l'essència del parlamentarisme, l'autonomia parlamentària i el principi democràtic propi" del model d'Estat que és Espanya. A més, demanen al tribunal que s'autolimiti i no apliqui la reforma de la Llei Orgànica del TC relativa a l'execució de les sentències, ja que està impugnada i pendent de resolució.

En un escrit de 36 pàgines, els lletrats del Parlament sostenen que no hi ha el "nexe jurídic necessari" per entendre que la creació de la comissió suposa el desenvolupament de la resolució d'inici del procés anul·lada pel TC, ja que si no hagués existit aquest text, els grups podrien igualment haver presentat algun tipus d'iniciativa parlamentària. A més, les al·legacions remarquen que es desconeix quin serà el resultat d'aquesta comissió d'estudi, el que significa que aquest incident d'execució de sentència plantejat pel govern espanyol és "merament preventiu". "És evident que aquesta tesi resulta extraordinàriament forçada i desproporcionada quan es planteja respecte a una iniciativa parlamentària que, en si mateixa, només suposa l'apertura d'un procediment parlamentari el resultat final del qual està per determinar i quan aquest resultat, en cas que es produís, no pot tenir un altre abast que no sigui el del propi àmbit parlamentari", remarquen els lletrats, que afegeixen que l'incompliment d'una sentència no pot plantejar-se en base a la "teoria del risc", fent servir "apriorismes o especulacions que només es podrien confirmar, si fos el cas, quan la comissió acabés els seus treballs". En aquest punt, fins i tot s'inclou una declaració del president del grup parlamentari del PPC, Xavier Garcia Albiol, que reforça aquest argument. "Nosaltres no estarem mai en contra que aquí s'estudiï el que es consideri convenient estudiar. Només faltaria que el Parlament no pogués estudiar el que consideri oportú estudiar", detalla l'escrit citant Albiol. A parer dels lletrats del Parlament, no es pot afirmar que impulsar una iniciativa parlamentària suposa l'incompliment d'una sentència, perquè això causaria "una gravíssima lesió de les funcions institucionals del Parlament, impedint que la cambra desenvolupi les seves funcions bàsiques". Al seu parer, s'estaria atacant "l'essència del parlamentarisme, l'autonomia parlamentària i el principi democràtic" propi de l'Estat. Si aquest incident d'execució prosperés, continuen, es vulneraria el "ius in officium" dels diputats, és a dir, el seu dret de participació política. Els efectes de la sentència sobre la resolució del 9-N, diuen els lletrats, "no poden portar-se a l'extrem de posar en qüestió la capacitat del Parlament d'adoptar iniciatives i debatre-les". Al marge d'això, l'escrit d'al·legacions també reclama a l'alt tribunal que s'abstingui d'aplicar la reforma de la Llei del TC pel que fa a l'execució de sentències, tenint en compte que està recorreguda i pendent de resolució per part del mateix tribunal.

Enviar