Un grup de científics alerta a la revista Science del perill que suposa la salinització de l'aigua

Els investigadors atribueixen la pujada dels nivells a activitats humanes com l'agricultura o l'extracció de recursos com el carbó o els minerals

ACN Vic.-Un article que publica aquest divendres la revista Science alerta dels perills de la salinització de l'aigua per la salut humana i pels ecosistemes d'aigua dolça. El treball, elaborat per un equip de científics internacional i coordinat per l'investigador Miguel Cañedo-Arqüelles, del Grup de Recerca BETA de la UVic-UCC i del grup de recerca FEM de la UB, posa de manifest que activitats humanes com l'agricultura o l'extracció de recursos com el carbó, els minerals o el gas, estan augmentant la salinitat de l'aigua, cosa que provoca efectes adversos per la salut de les persones i el funcionament dels ecosistemes. El treball també posa de relleu la manca de polítiques públiques que frenin i aturin el procés que provoca que se salinitza l'aigua.

A més, la salinització pot tenir costos econòmics molt elevats deguts tant a la pèrdua de serveis ecosistèmics com a costos directes relacionats amb el tractament de l’aigua pel consum humà. El treball també avisa que en la gran majoria dels casos les accions preventives s’enfoquen únicament cap al usos humans de l’aigua i ignoren la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. En aquest sentit, alguns països com Austràlia i Estats Units han fet alguns avanços per regular el nivell de salinització permès en base a criteris ecològics. Malgrat això, el nivell de protecció és insuficient, segons explica l'investigador Miguel Cañedo-Argüelles. L'investigador ha destacat que "en la majoria dels casos es parla de recomanacions que s'elaboren tenint en compte la quantitat total de sals, sense tenir en compte la composició iònica de l'aigua". En aquest sentit, s'ha demostrat que diferents ions tenen diferent toxicitat i, per això, els científics que signen l'article reclamen una legislació específica per regular els límits de concentració de cada ió (clorur, magnesi, sodi,...) als rius i llacs.Reclamen més polítiques preventives globalsDavant d’aquestes evidències, l’article a la revista Science que també el signen el director del CT Beta Tecnio de la UVic-UCC, Sergio Ponsà, i la investigadora ICREA a la UVIC-UCC Sandra Brucet Balmaña, així com el director del grup de recerca FEM de la UB, Narcís Prat, entre d’altres, reclama solucions i polítiques preventives globals. Segons expliquen, les respostes haurien de sorgir del consens científic i que tinguin en compte els efectes socials, econòmics i mediambientals per poder protegir els ecosistemes aquàtics de la salinització i garantir l’accés de generacions futures als béns i serveis que aquests ecosistemes proporcionen.A més, apunten que amb el canvi climàtic aquesta situació empitjorarà ja que augmentarà l’evaporació de l’aigua, disminuint la capacitat dels rius i llacs per diluir les sals. Una altra conseqüència serà que l’aigua salada entrarà en els espais costaners d’aigua dolça degut a la pujada del nivell del mar. Incentius a les bones pràctiquesL’article proposa que es donin incentius a totes aquelles bones pràctiques i a l’ús de tecnologies que disminueixin les càrregues salines. Per exemple, l’article defensa que cal implementar noves pràctiques a l’agricultura a través de la creació de nous cultius que facilitin un ús racional de l’aigua.També es recomana, de la mateixa manera que s'està desenvolupant a Austràlia, pactar permisos i controls a les empreses responsables dels abocaments salins per tal de descarregar els seus residus en determinats períodes -en funció de la capacitat del rius per diluir les sals- i en determinades concentracions.Desastres ecològics que es poden prevenirL’article admet que els grans desastres ecològics causats per la salinització, tot i que són pocs, han significat pèrdues de diversitat enormes i patiment per a les poblacions afectades com la salinització i contaminació del Mar d’Aral o la impossibilitat de tenir aigua dolça per la població del Delta del Ganges, a Bangladesh. L’article considera que encara s’està a temps de prevenir grans desastres d’aquest tipus si es posen en marxa accions preventives i de gestió adequades. De totes maneres, l’afectació als aqüífers salins o l’increment de la salinitat dels conreus que fan impossible cultivar certs aliments, com expliquen que ja passa a la vall de l’Ebre, s’incrementarà, fent més difícil la producció d’aliments i la potabilització de l’aigua.Els països del sud d’Europa seran els que més patiran aquesta situació i on les activitats econòmiques quedaran més afectades, especialment l’agricultura.

Enviar