La indústria i els serveis contribueixen a mantenir a l'alça l'afiliació a la Seguretat Social a les Terres de l'Ebre

Es manté la inestabilitat contractual dels nous llocs de treball i la "capacitat limitada" per crear ocupació d'alta qualificació al territori

ACN Gandesa.-Les Terres de l'Ebre sumen el setè trimestre consecutiu de creixement en l'afiliació a la Seguretat Social. Segons les dades obtingudes en el butlletí d'anàlisi de la conjuntura local de les Terres de l'Ebre del darrer trimestre del 2015, elaborat per la URV, en els darrers mesos l'afiliació a la Seguretat Social al territori va créixer un 2,7%, arribant als 48.321 cotitzants. Aquest cop, la indústria, amb un 4,7%, i els serveis, amb un 2,7%, han estat els sectors amb millor comportament, sobretot en la categoria d'oci i hostaleria. Per contra, la construcció, després de dos trimestres de bonança, torna a destruir llocs de treball en el global de les Terres de l'Ebre. El butlletí també analitza la qualitat de la creació de llocs de treball i destaca que es manté la "inestabilitat contractual", així com la "capacitat limitada" per crear ocupació d'alta qualificació al territori i, per tant, de "fixar talent" a les Terres de l'Ebre.

La indústria, el sector amb un creixement més important en el darrer trimestre del 2015, ha donat un impuls a l'economia d'Amposta, Tortosa i Alcanar (Montsià). Pel que fa als serveis, l'oci ha incidit a Roquetes (Baix Ebre), i l'hostaleria a Deltebre (Baix Ebre), Tortosa, i Sant Carles de la Ràpita (Montsià). El catedràtic d'economia i director de la càtedra d'Economia Local i Regional, Juan Antonio Duro, ha valorat les dades del darrer trimestre de l'any passat com la consolidació de l'economia ebrenca gràcies a "l'augment del consum intern i el turisme". A més, els bons resultats de la indústria permeten incidir en "les capacitats d'industrialització del territori fonamentades en els seus recursos i localització". Per comarques, el Montsià ha enregistrat l'increment més gran en l'afiliació, un 3,9%; seguida del Baix Ebre, amb un augment del 2,3%; de la Ribera d'Ebre, un 1,9%; i de la Terra Alta amb un 1,1%. Per municipis, els únics que han tingut una evolució negativa en l'afiliació han estat Batea (Terra Alta), Santa Bàrbara (Montsià), i l'Ametlla de Mar (Baix Ebre). Els municipis amb un millor comportament en els darrers mesos del 2015 han estat Camarles (Baix Ebre), amb un 8,5%; Flix (Ribera d'Ebre), amb un 6,9%; Sant Carles de la Ràpita amb un 5,1%; i l'Aldea (Baix Ebre) amb un 4,5%.L'atur continua davallantEn el quart trimestre del 2015, l'atur ha continuat davallant, de mitjana un 9,9%, deixant la llista en els 12.908 aturats, xifra que suposa 1.426 persones menys que en el mateix trimestre de l'any anterior. L'atur porta així, nou trimestres en descens continuat. Per comarques, la caiguda més important ha estat a la Terra Alta, amb una davallada de l'11,7%; seguida del Montsià amb un 10,6%; del Baix Ebre amb un 9,8%; i per últim, la Ribera d'Ebre amb un 7,4%.L'atur ha disminuït en tots els trams de durada de la demanda, fins i tot entre les persones que feia més de dos anys que no treballaven, que en són 3.635, que han baixat un 7,6%. Per edats, s'han produït descensos d'entre el 23% i el 35% en tots els trams entre els 20 i 59 anys, que contrasten amb els increments als extrems, menors de 20 anys i majors de 60, en un 6% i un 4,4%, respectivament.L'atur ha baixat en pràcticament tots els nivells formatius, mostrant més problemes amb el col·lectiu d'universitaris de segon cicle i superiors, on tan sols ha baixat un 1%. Per poblacions, la caiguda més forta en les llistes de l'atur ha estat a Batea, un 19,4%, li segueixen reduccions per sobre del 15% interanual, a Camarles, l'Aldea, Ulldecona (Montsià) i Sant Carles de la Ràpita. En relació a les taxes d'atur, la Sénia (Montsià) continua sent el municipi amb la taxa més elevada, 14,3%, però lluny dels registres que va adquirir en els moments més crítics de la crisi. Per contra, Batea obté una taxa prou baixa, del 5,7%, seguida per Flix, el Perelló (Baix Ebre) i Ascó (Ribera d'Ebre), en tots els casos per sota del 8%.Temporalitat contractual i de poca qualitatEl tercer indicador analitzat en el butlletí d'aquest darrer trimestre del 2015 ha estat la qualitat de l'ocupació, tenint en compte les xifres de contractació. Així, s'han signat 6.597 contractes, 6.246 dels quals temporals, i només 351 indefinits. La majoria d'aquests contractes temporals han estat d'obra o servei, 3.805; eventuals per circumstàncies de producció, 1.778; i d'interinitat, 612.A més, per segon trimestre consecutiu han incrementat de manera destacada els contractes de menys de tres mesos. Segons Duro, aquestes dades, constaten "la inestabilitat contractual extrema que dificulta el ressorgiment del consum, les decisions d'inversió i, per tant, limita l'acceleració del creixement".Per segments d'edat, els treballadors d'entre 30 i 45 anys tornen a ser els que, igual que el trimestre anterior, han formalitzat més contractes, 3.026; seguits pels de més de 45 anys, 1.541; i pels treballadors d'entre 25 i 30 anys, 910. Respecte el nivell formatiu dels nous contractats, el grup majoritari és el de persones amb estudis. Amb tot, els que tenen estudis superiors només han formalitzat 51 contractes. Per Duro, "aquesta dada segueix suggerint les mancances del model productiu ebrenc en generar llocs de treball d'elevada qualificació, qüestió que dificulta la creació d'un sistema innovador i impulsa la fuga de talent". Pel responsable de la càtedra d'Economia Local i Regional, aquest fet és "cabdal" per la reestructuració del teixit empresarial en favor d'empreses innovadores que aprofitin el capital humà que es genera al territori.

Enviar