JxSí i la CUP mantenen les ponències conjuntes i presenten un escrit a la mesa per justificar-ho

Argumenten que l'article 126 sempre s'ha interpretat de manera "àmplia" i que el consens es pot produir més endavant

ACN Barcelona.-JxSí i la CUP presentaran dimarts un escrit a la mesa del Parlament per justificar i defensar el manteniment de les tres ponències conjuntes de les tres lleis de desconnexió, segons han confirmat a l'ACN fonts parlamentàries. Els grups argumenten en aquest text que la cambra catalana sempre ha interpretat de "manera àmplia i extensiva" l'article 126 del reglament –sobre ponències redactores- per facilitar la tasca dels diputats. A més, subratllen que una ponència redactora "busca el màxim consens i participació en l'elaboració d'un text", i no serà fins que no comenci el debat a la totalitat "quan es posi de manifest si s'han aconseguit els suports suficients per a la seva tramitació, i no abans".

Després d'uns dies de debat intern, JxSí i la CUP han decidit apostar pel manteniment de les ponències conjuntes per elaborar les tres lleis de desconnexió: règim jurídic català, protecció social catalana i administració tributària catalana. Els dos grups han volgut argumentar la seva decisió en un escrit que presentaran a la mesa del Parlament, que ara mateix només disposa de l'informe dels lletrats que qüestiona l'adequació d'aquestes iniciatives al reglament de la cambra.En el seu escrit, els grups independentistes sostenen que l'article 126 del reglament ha estat interpretat "de forma àmplia i extensiva en les darreres legislatures sense que aquest fet habitual hagi estat motiu de controvèrsia per part de la mesa i la Junta de Portaveus". Sense aquesta interpretació, continuen, "no haguessin estat possibles la majoria de ponències conjuntes realitzades en les darreres legislatures". A més, remarquen que això no és qüestió de l'actual moment polític, sinó que ha estat un fet habitual des de fa temps, i inclouen un llistat de ponències de les darreres cinc legislatures. A més, remarquen que en el tràmit d'inici d'una ponència redactora, "no ha estat pràctica habitual justificar l'àmbit material de desenvolupament bàsic de l'Estatut", i que l'informe dels lletrats "prejutja" que les matèries que es tractaran en aquestes ponències "no es correspondran al desenvolupament bàsic de l'Estatut sense que aquesta conclusió es pugui despendre de cap de les tres iniciatives". A parer de JxSí i la CUP, no només els lletrats sinó també alguns grups estan "prejutjant el resultat final" de les ponències.La unanimitat no és un "requisit formal"Pel que fa al consens, els independentistes assenyalen que el reglament del Parlament no explicita que calgui tenir el suport de tots els grups per demanar la creació d'una ponència redactora o per constituir-la, sinó que l'únic "requisit formal" és l'acord de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels diputats. Els independentistes destaquen que es podria donar la "paradoxa" que els 72 diputats de JxSí i la CUP no són suficients per constituir una ponència redactora però sí que ho serien els mateixos diputats distribuïts en cinc grups. També al·leguen que els suports poden anar materialitzant-se durant el transcurs de les ponències. "Serà en el debat a la totalitat quan es posi de manifest si s'han aconseguit els suports suficients per a la seva tramitació, i no abans", apunta l'escrit. De fet, afegeixen que la utilització d'aquesta via de la ponència redactora per part dels sol·licitants precisament "busca una participació 'ad initium' per ser més garantista que altres vies". És més, un altre dels arguments dels proposants és que hi ha hagut algunes ponències conjuntes que han començat a treballar sense la participació de tots els grups, que s'han afegit en una fase molt posterior. L'informe també avisa la mesa que no pot fer "interpretacions restrictives limitant el dret general d'una iniciativa legislativa quan la literalitat formal del precepte no es vulnera ni es contradiu", i menys "per criteri de prudència".

Enviar