La Plataforma per la Llengua lamenta que la retolació bilingüe als cartells de Lleida és una decisió "política"

Ros assegura que els nous senyals de trànsit en català i castellà s'instal·len des de l'any 2004 quan es trenquen els actuals, complint la llei

ACN Lleida.-L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assegurat en una reunió amb membres de la Plataforma per la Llengua que "mai" hi haurà un retrocés del català a l'Ajuntament. Els grups municipals de CiU, ERC-Avancem i la Crida per Lleida-CUP van denunciar fa una setmana que l'equip de govern de la Paeria està incomplint el Reglament de la Llengua Catalana vigent i ha començat a instal·lar cartells informatius en català i castellà a la ciutat. Les formacions consideren que el PSC ha començat a implantar el bilingüisme de forma discreta i sense la modificació del reglament, que hauria de passar pel ple, per evitar la confrontació pública amb els partits polítics i els ciutadans. Ros, però, assegura que "menteixen" perquè els nous senyals de trànsit bilingües s'instal·len des de l'any 2004, quan es trenquen i seguint la llei. El vocal de l'executiva de Plataforma per la Llengua, Francesc Marco, alerta que vigilaran que l'Ajuntament de Lleida vetlli pel català tot i que lamenta que s'escudi en la legalitat la decisió que considera "política" de posar els senyals en català i castellà.

La Plataforma per la Llengua s'ha reunit aquest dilluns a la tarda amb l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, per conèixer de primera mà la situació actual de l'ús del català dins del consistori i les mesures que pretén dur a terme. La reunió es va demanar després que l'Ajuntament de Lleida, fruit de l'acord amb Ciutadans, tingués la voluntat de modificar el reglament d'usos lingüístics de la Paeria i s'emparés en la llei estatal per utilitzar el bilingüisme en les informacions als ciutadans. Aquesta reunió s'ha celebrat, a més, en plena polèmica de la nova retolació bilingüe a la ciutat de Lleida, que des de la setmana passada ja es pot veure en català i castellà en alguns cartells i senyals de trànsit.Des de la Plataforma per la Llengua s'ha demanat a l'alcalde de Lleida que els cartells tornin a ser únicament en català "com es fa a la majoria de les poblacions catalanes" però Ros, asseguren, no hi ha accedit. "Entenem que hi ha part de voluntat política de l'Ajuntament de Lleida per fer-ho en dos llengües tot i que s'escudi en la legislació estatal", lamenten.Ros ha explicat que des de la Plataforma els han plantejat la seva preocupació pel pacte PSC-Ciutadans però ha assegurat que "mai hi haurà un retrocés del català a l'Ajuntament". L'alcalde ha destacat que des de l'Ajuntament es treballa amb el respecte a la legislació i als tres idiomes oficials a Catalunya com són el català, el castellà i l'aranès i ha lamentat que hi hagi grups de l'oposició que menteixin quan diuen que s'estan canviant tots els cartells i senyals de trànsit en català per d'altres bilingües arran de l'acord entre el PSC i Ciutadans pel cartipàs. "S'estan substituint des de l'any 2004 quan es trenquen, complint amb la legislació vigent, no és res nou. És una falsedat amb intencionalitat política", ha dit. A la reunió hi ha assistit la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres; el vocal de l'executiva de l'entitat, Francesc Marco, i la representant de Plataforma per la Llengua-Lleida, Iris Carnicé. A més de l'alcalde, també hi ha estat presents la regidora de Cultura, Montse Parra, i la directora del Centre de Normalització Lingüística de Lleida, Paquita Sanvicén. La Plataforma per la Llengua és una entitat de més de 10.000 socis que treballa per impulsar l'ús social de la llengua catalana, la millora del seu estatus legal i la consciència lingüística de la societat des del convenciment que la llengua catalana ha d'esdevenir l'eix vertebrador de la diversitat social i cultural que conviu a Catalunya i que cal potenciar.Aquesta va ser la raó, expliquen, que els va portar a oposar-se al pacte de governabilitat a l'Ajuntament de Lleida entre el PSC i Ciutadans el passat mes de juliol amb el qual es pretenia modificar el reglament d'usos lingüístics a l'ajuntament, reconeixent també el castellà com a llengua d'ús preferent.

Enviar