Víctor Amela: "Sóc fill, nét i besnét de les guerres fratricides espanyoles"

El periodista publica 'La filla del capità Groc', on recrea l'aventura de Tomàs Penarrocha, que va lluitar a la zona del Maestrat durant les Guerres CarlinesACN Barcelona .- El darrer l

ACN Barcelona.-El darrer llibre del periodista Víctor Amela (Barcelona, 1960), 'La filla del capità Groc' (Planeta), el primer escrita en català i que li ha valgut el Premi Ramon Llull, es troba des d'aquest dimecres a les llibreries. La novel·la romàntica i d'aventures recrea el periple de Tomàs Penarrocha, un personatge real conegut amb el nom del Groc de Forcall que va lluitar contra els lliberals en la zona del Maestrat durant les dues Guerres Carlines. Un autèntic Robin Hood que, per a uns va ser un guerriller carlí generós mentre que per altres encarnava un bandoler sanguinari, una "ambivalència" que li resultava "atractiva literàriament". Amela que converteix en l'obra un heroi local amb vincles amb la seva família en personatge universal. "Sóc fill, nét i besnét de les guerres fratricides espanyoles", explica en una entrevista amb l'ACN.

Pel color dels cabells, Tomàs Penarrocha va ser conegut a Forcall com el Groc. Un Robin Hood real al que Víctor Amela recupera de la història per reivindicar la figura d'una persona que va sacrificar una vida tranquil·la per la d'una fera salvatge, lluitant durant anys contra els lliberals lluny de la seva família que, com el mateix llibre recull, era la seva autèntica llar. L'obra conté els elements propis de la novel·la d'aventures, amb l'amistat i l'amor com a teló de fons i la convicció del protagonista per perseguir una utopia, una "causa boja".El periodista i escriptor recull la "tragèdia intima" de Tomàs Penarrocha, que es composa per l'efervescència d'uns ideals i l'estima a la seva filla i al poble. En declaracions a l'ACN, Amela afirma que el va atrapar la "lluita" per defensar els "valors tradicionals", malgrat que la raó indiqui que "estàs condemnat al fracàs". "Tot i saber que la lluita acabarà tràgicament, el Groc no podia deixar de fer-ho pel sentit profund que tenia de la rectitud", esgrimeix.Els personatges de l'obra mantenen un combat constant entre el blanc i el negre, el vèncer o morir, amb actituds fanàtiques i obsessives per unes causes que creuen que ho valen tot, "fins i tot la vida dels que més estimaven". "A mi em captiven aquests comportaments perquè no els entenc. Jo pactaria, em rendiria i fugiria", ha asseverat el periodista. La novel·la, però, també es pregunta sobre les "victòries diferides". "El martiri pot ser una forma de victòria a mitjà o llarg termini", ha dit Amela, que constata que 170 anys després dels fets que es narren a la novel·la l'argument només té un protagonista, el Groc: el perdedor, el vençut. Preguntat sobre l'estigma literari de les novel·les romàntiques i d'aventures", Amela reconeix el "pudor" que sent a l'hora d'explicar els sentiments íntims entre un home i una dona, un "complex" que, amb els anys, ja s'ha tret de sobre. "He posat sentiment per transmetre alguna emoció", assevera. Un protagonista de carn i ossosVíctor Amela reivindica amb 'La filla del capità Groc' un personatge real, de carn i ossos, present en l'imaginari col·lectiu de la zona del Maestrat i del qual va sentir a parlar durant les seves estades estiuenques al poble de la seva família. La novel·la compta amb un intens procés de documentació entre els llibres parroquials del Forcall per datar amb propietat les aventures del protagonista, que van quedar recollides en un manuscrit del seu gendre, un guerriller carlista que va seguir els passos del sogre, i que es van editar el 1997. "És un document ple d'autenticitat i passió, que documenta fets històrics", narra Amela, que alhora afegeix que s'ha permès la llicència literària d'imaginar les passions íntimes dels personatges.

Enviar