El servei de convivència de l'Hospitalet va atendre 1.500 demandes el 2105 de les que 300 es van abordar amb mediació

Queixes per sorolls a les comunitats, especialment, i conflictes per l'ús de l'espai públic i baralles entre joves, els casos més habituals que requereixen mediació

ACN L'Hospitalet de Llobregat.-L'Oficina de Gestió d'Incidències de Convivència (OGI) de l'Ajuntament de l'Hospitalet va atendre l'any 2105 més de 1.500 demandes. El servei, únic a Catalunya, agrupa en una sola centraleta totes les queixes per actes incívics i problemes de convivència que, un cop analitzades, es deriven, si s'escau, als serveis municipals corresponents. Del total, més de 300 van ser ateses per l'equip de mediació veïnal del consistori i 400 per l'equip de suport a les comunitats de veïns. El coordinador del servei de mediació, Òscar Negredo, explica que la mediació és voluntària i confidencial i que és molt eficaç en petits conflictes que amb l'actuació d'un agent extern i imparcial eviten "mals majors". Del total, més de 200 casos van ser per sorolls (nens petits que ploren, música alta o arrossegament de mobiliari) i la resta per conflictes en l'ús de l'espai públic o baralles de joves, entre d'altres.

A l'OIG, que aviat complirà el desè aniversari, hi treballen actualment 5 persones. Bàsicament, el que fa aquest servei depenent del servei de convivència i civisme del consistori, és centralitzar en un sol telèfon, l'anomenat TIC, totes les queixes per problemes de convivència que es generen a la ciutat per després, si s'escau, derivar els diferents casos als serveis municipals corresponents, ja sigui a l'equip de mediació, al de suport a les comunitats de veïns, a serveis socials o a la Guàrdia Urbana. La seva responsable, Manuela Martínez, destaca que el fet de rebre totes les demandes en un mateix lloc facilita la seva derivació evitant duplicitats, i que comptar amb una base de dades unificada ajuda a atacar el problema més directament en casos reincidents. "Si és un conflicte per sorolls que ja coneixem en un edifici el derivem directament al mediador sense haver d'enviar a la Guàrdia Urbana perquè l'avaluï", explica.Martínez destaca que el consistori, "tot i les estretors imposades per la crisi econòmica", ha apostat pel servei de convivència perquè "tenir comunitats mal estructurades xucla molts recursos públics i empitjora la qualitat de vida de la gent". En aquest sentit, destaca que fins i tot una part dels efectius de la Guàrdia Urbana, la denominada Unitat de Convivència, s'ha destinat a tasques preventives. MediacióBona part de les demandes es deriven al servei de mediació. L'any passat va actuar en més de 300 casos, majoritàriament per queixes per sorolls a les comunitats de veïns, conflictes per l'ús de l'espai públic o baralles entre joves al carrer. El seu coordinador, Òscar Negredo, assenyala que la mediació és voluntària i confidencial i que evita que molts petits conflictes esdevinguin crònics i vagin a més. Segons Negredo, la crisi econòmica ha incrementat els conflictes veïnals perquè la gent "està més irritable" i que la mediació, en molts casos, ajuda a "asserenar els ànims". "Hi ha gent que quan ens veu arribar ja es relaxa i la veus més predisposada a posar de la seva part per resoldre el conflicte", destaca. El coordinador del servei apunta a tall d'exemple que en algunes ocasions un conflicte pel plor d'un nadó continuat en el temps pot acabar en situacions molt greus "amb amenaces i agressions" i que només parlant amb les dues bandes implicades es pot trobar una solució.Negredo destaca que les queixes per sorolls són majoria en els casos on han d'intervenir. Afegeix que als casos habituals -nens que ploren, música alta o crits-, la crisi ha introduït variants com els sorolls per arrossegament de mobiliari. "Hi ha pisos de 40 metres quadrats on hi viuen quatre generacions i a la nit, quan mouen els mobles per fer els llits, provoquen les queixes dels veïns". També assenyala que en bona part dels casos les queixes provenen de gent gran.També és habitual la mediació en conflictes per l'ús de l'espai públic. Negredo recorda que l'Hospitalet és una ciutat molt densa i que, especialment a la part nord, hi ha pocs espais públics i que això genera tensions. Exemples d'això són les queixes per nens que juguen a la pilota i molesten els clients de les terrasses o persones grans que no poden seure als bancs dels parcs perquè joves sense feina els ocupen tot el dia. En aquest cas, afegeix Negredo, el que cal és molta pedagogia i "molta feina de camp".Suport a les comunitats de veïnsDe la resta de queixes, unes 400 es van derivar al servei de suport a les comunitats de veïns. En aquest cas, la mediació, en comptes de fer-se entre particulars, és fa en el conjunt de les comunitats per solucionar problemes que afecten a tots els veïns.

Enviar