Brussel·les es desentén de la denúncia de la Plataforma del Sénia per les vulneracions ambientals del projecte Castor

La Comissió Europea, que va finançar el magatzem de gas submarí a través del BEI, continua sense veure irregularitats en el procediment malgrat les sentències judicials

ACN Alcanar.-La Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea ha tancat la porta a investigar els impactes ambientals del projecte Castor que ha denunciat la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia. L'executiu comunitari ha comunicat formalment a l'entitat que no tramitarà la reclamació presentada el passat mes d'octubre per vulneracions en la tramitació ambiental del projecte, uns arguments refermats per diverses sentències judicials recents. Malgrat això, Brussel·les addueix que continua sense veure indicis d'infracció de la legislació ambiental europea amb el projecte ara suspès i sosté que la decisió de tancar les instal·lacions és competència del govern espanyol. La Plataforma, que ha recordat la responsabilitat comunitària en un projecte que va rebre finançament del Banc Europeu d'Inversions (BEI), ha presentat una queixa davant la Defensora del Poble Europeu.

L'entitat havia presentat una denúncia davant la mateixa Direcció General de Medi Ambient el desembre de 2009 denunciant que el Ministeri de Medi Ambient havia fraccionat el projecte Castor, després de no sotmetre a la preceptiva avaluació d'impacte ambiental el gasoducte de connexió de la planta terrestre amb la xarxa general. La Comissió Europea la va acabar arxivant. El passat mes d'octubre, però, i després que el Tribunal Suprem hagués ratificat la sentència de l'Audiència Nacional que deixava fora de la legalitat d'aquest gasoducte, la Plataforma va tornar a presentar una denúncia a Brussel·les. Una sentència que també admetia possibles afectacions en hàbitats, flora i fauna protegits per la mateixa Unió Europea. A més, recordava que el jutjat contenciós administratiu número 2 de Castelló havia declarat nul·la la llicència d'obres de la planta terrestre, per haver estat ubicada irregularment en terrenys rústics no compatibles amb l'activitat.Un altre cop, però, la Comissió Europea ha decidit no donar curs a la reclamació i tancar amb un cop de porta la investigació d'irregularitats al voltant de la tramitació ambiental del magatzem submarí, que va ser finançat també amb recursos comunitaris. Així ho va comunicar per carta a la Plataforma el passat mes de desembre a la qual ha tingut accés l'ACN. Remetent-se a una resposta genèrica a preguntes formulades per eurodiputats al respecte, argumenten que, malgrat les sentències esmentades, continuen sense apreciar "indicis d'infracció de la legislació ambiental de la UE" i que, mentre el projecte "s'ha suspès", no hi ha "cap element nou que apunti" a cap vulneració. Consideren, a més, que la Comissió "no pot intervenir en assumptes que no estan regulats per la normativa" comunitària i que la decisió sobre el tancament de les instal·lacions "segueix essent responsabilitat de les autoritats competents dels Estats membres". La missiva repeteix constantment que l'executiu comunitari ja havia mostrat en diverses ocasions la seva "posició clara, reiterada i pública" en aquest sentit arran de requeriments efectuats per eurodiputats.Resposta "poc seriosa"La resposta ha estat rebuda amb "sorpresa" i estupefacció per part de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia. Han presentat ja una queixa davant la Defensora del Poble Europeu que, al seu torn, ha obert un expedient al respecte, segons la portaveu de l'entitat, Cristina Reverter. "D'una institució que pensem que és mínimament seriosa no és de rebut que respongui que hi ha preguntes i que no fem cap reclamació o queixa. No perquè no tinguem raó, sinó perquè no donaran tràmit a la nostra petició", apunta Reverter. "No és seriós que una administració pública doni aquesta resposta a ciutadans de la Unió Europea quan s'ha vist que ha actuat de forma negligent no donant resposta a la legislació ambiental i consentit vulneracions de directives", ha afegit amb indignació la mateixa portaveu.Davant els arguments elusius de qualsevol responsabilitat arribats des de Brussel·les, el moviment social que s'oposa al projecte Castor recorda, precisament, el paper actiu que les autoritats comunitàries van tenir en el finançament del projecte Castor. L'empresa concessionària, Escal UGS, en mans majoritàriament del grup ACS presidit per Florentino Pérez, va resultar agraciada amb el primer "project bond" impulsat pel BEI, institució financera pública comunitària. Això li va permetre impulsar una emissió de bons, emparada i amb la participació directa del mateix BEI, per rebre una línia de finançament de 1.434 milions d'euros amb condicions molt avantatjoses. "La nostra reclamació és que aquesta autorització implícita de recursos europeus, d'un projecte majoritàriament finançat i avalat pel BEI, amb una sèrie d'impactes associats sobre directives d'hàbitat i el medi ambient, la proximitat al delta de l'Ebre i la perillositat d'un gasoducte d'aquesta envergadura, com a mínim la feia mereixedora de que fossin més seriosos en la resposta i no basar-se en preguntes parlamentàries. Volíem que s'hagués basat en normatives i directives ambientals, de forma seriosa i fonamentada", ha insistí Reverter.De fet, la Plataforma ha denunciat en reiterades ocasions, presentant també una queixa formal al mateix banc europeu, que aquesta operació es va efectuar sense un requeriment previ de les mínimes garanties de seguretat tècnica, ambiental i de viabilitat del projecte per part de Brussel·les. Un cop la concessionària va renunciar a la concessió arran l'episodi sísmic i l'ordre d'aturada de les operacions, el BEI –que havia adquirit 300 milions en bons- va poder recuperar, com la resta de bonistes, la seva inversió gràcies al decret del govern espanyol d'octubre de 2014 per compensar indemnitzar l'empresa amb 1.350 milions d'euros –a banda dels 110 que ja havia percebut abans de 2012-. El passat mes de maig, el Parlament Europeu va reprovar el paper del BEI i l'Estat espanyol en aquesta operació, demanant explícitament revertir el pagament públic de la indemnització. Recentment, representants del banc ja han visitat dos cops les Terres del Sénia per recollir informació sobre el terreny, tot anunciant que una empresa consultora danesa està efectuant un estudi sobre la gestió i les mancances en el procés de presa de decisions tècniques, ambientals i econòmiques per finançar el projecte.La CNMC tampoc es mullaTampoc les autoritats estatals espanyoles s'han mostrat massa receptives a les queixes formals de l'entitat referides a aspectes econòmics i els efectes sobre la competència. La Plataforma va denunciar el passat mes de desembre els sobrecostos, les pèrdues i les conseqüències de la indemnització pel projecte Castor davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Recordava que la indemnització a Escal UGS podria constituir una "ajuda d'Estat" il·legal a la concessionària, que acabaria llastant la lliure competència així com traslladant els costos d'una "mala gestió" a les empreses i els consumidors. També apuntava que l'encàrrec directe del govern espanyol a Enagás de fer-se càrrec de la gestió financera de la indemnització i del manteniment de les instal·lacions suposava donar-li una "posició dominant", que podria vulnerar la separació d'activitats del gestor tècnic del sistema gasista. La resposta de la CNMC a la Plataforma, sense entrar a fons en les qüestions plantejades, remet les actuacions a altres organismes, com la Direcció General de la Competència de la UE, davant la qual la Generalitat va denunciar la indemnització. Afegeix que no existeixen proves sobre una posició de dominant d'Enagás i recorda que se li va assignar, mitjançant una llei governamental, unes activitats d'administració de les instal·lacions que no suposen activitat de producció o subministrament. Amb tot, la Direcció de Competència de la CNMC acaba descartant efectuar cap actuació per defensar la lliure concurrència i la trasllada a la Direcció de Promoció de la Competència perquè analitzi "si cal efectuar recomanacions a les administracions públiques amb l'objectiu d'afavorir la competència i obtenir resultats més eficients que beneficiïn els consumidors".

Enviar