Documenten una nova espècie de mamífer marí que va viure a la Plana de Vic fa 40 milions d'anys

El descobriment s'ha fet a partir de les restes localitzades al jaciment de Mas Vilageliu a Tona

ACN Vic.-Un estudi del col·laborador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusfont (ICP), Jordi Balaguer, recentment publicat a la revista 'Comptes Rendus Palevol' ha permès descriure una nova espècie de sireni –un ordre de mamífers marins també coneguts com a vaques marines, al qual pertanyen els manatins i el dugong actual- a partir d'unes restes recuperades al jaciment de Mas Vilageliu, a uns dos quilòmetres del municipi de Tona (Osona). Les restes tenen una antiguitat d'uns 40 milions d'anys i inclouen una bona part del crani, les vèrtebres i costelles. Això ha permès descriure una nova espècie de 'Prototherium ausetanum', batejada així en al·lusió als ibers que van viure en aquesta zona.

Els dugongs actuals són els parents més propers a la nova espècie de fòssil descrita, segons informa l'ICP. El terme dugong prové de 'duyung', que en llengua malaia significa 'donzella del mar'. Es tracta de grans mamífers marins d'uns 3 metres de llarg i 300 quilos de pes que s'alimenten exclusivament de fanerògames marines –una espècie de plantes- en diverses zones costeres del Pacífic i l'Índic. Pertanyen a l'ordre dels sirenis, però es diferencien d'ells per la seva cua bilobulada (semblant a la d'un cetaci), una forta curvatura cap a baix del musell i el seu hàbitat, que és exclusivament marí.En l'actualitat, la família dels dugòngids està representada per una única espècie –'Dugong dugon'-, tot i que una segona espècie –'Hydrodamalis gigas'-, es va extingir al segle XVIII com a conseqüència de la seva caça indiscriminada. El registre fòssil revela una gran diversitat en el passat d'aquest grup, que va aparèixer a mitjans de l'Eocè, fa uns 50 milions d'anys. El paleontòleg Jordi Balaguer encapçala l'estudi que ha permès descriure la nova espècie de dugong de l'Eocè, 'Prototherium ausetanum', a partir d'unes restes recuperades al jaciment de Mas Vilageliu. L'autor del treball ha explicat que "l'estudi del crani ha revelat diferències significatives respecte les altres espècies fòssils de sireni que coneixíem de l'Eocè mitjà i certes semblances amb les del gènere 'Prototherium' trobades a Itàlia i Espanya". L'estudi de les restes també ha permès concloure que els fòssils de sireni trobats anteriorment al municipi de Tona i publicats als anys vuitanta segurament pertanyien a una espècie descrita a Itàlia i, per tant, confirma la presència de com a mínim dues espècies diferents d'aquest grup en aquesta zona.Durant l'Eocè, el que actualment és la Plana de Vic, era un mar tropical amb esculls de corall on hi habitaven sirenis, cetacis i peixos i una gran diversitat d'invertebrats. Sobre les restes de dugong, els investigadors han identificat una espècie d'esponja marina que habitualment vivia a fondàries superiors als 100 metres. Balaguer relata que "el fet que en aquesta zona no trobem fanerògames marines, l'aliment principal dels dugongs, però sí que trobem associada aquesta esponja, ens fa pensar que l'animal no va morir allà on el vam trobar". Un cop mort, el cos s'hauria dipositat al fons i s'hauria anat cobrint lentament amb sediments, la qual cosa hauria donat temps suficients a les esponges per créixer sobre les seves restes.

Enviar