Les defenses de Mas, Ortega i Rigau demanen al TSJC l'arxivament de la causa pel 9-N
Al·leguen que el Govern no va incomplir la prohibició del TC i recorden que el govern espanyol i els fiscals catalans van dir que no tenia efectes jurídics
ACN Barcelona.-Els advocats defensors de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau han presentat aquest dimarts al matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tres sol·licituds per arxivar el cas del procés participatiu del 9-N. Després de la declaració voluntària aquest dilluns de l'exconseller Francesc Homs, les defenses creuen que la instrucció de la causa demostra que cap dels tres imputats ha comès cap delicte de desobediència, prevaricació o malversació de fons públics. Així, en els escrits asseguren que en cap moment el Govern va incomplir la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre, ja que no va organitzar cap consulta vinculant amb cens de votants.
En els seus escrits, els advocats recorden que l'Estatut permet al Govern organitzar processos participatius i una part de la Llei de Consultes que no va ser suspesa pel TC també insta l'executiu a fomentar la participació ciutadana en decisions polítiques.Reiterant els mateixos arguments que en els seus escrits inicials d'oposició a la querella de la fiscalia i de Manos Limpias, els advocats consideren que la instrucció del cas no ha aportat cap novetat i que tot el que es denunciava inicialment segueix desacreditat per les proves que, a més, són documentals i públiques, recorden.Així, recorden que la suspensió inicial de part de la Llei de Consultes i del decret de convocatòria de la consulta del 9-N va suposar que el Govern aturés tots els preparatius fets fins aleshores. No obstant, el 14 d'octubre el president Mas va anunciar un nou procés participatiu, diferent de la consulta plantejada inicialment perquè tenia menys garanties administratives. Així, se senyalen com a principals diferències el fet que no tenia un cens electoral previ, que estava organitzat amb la participació de milers de voluntaris i que no hi havia cap organisme de control.Fins el 4 de novembre, dia que el TC va suspendre també aquest procés participatiu, la Generalitat va preparar tot el dispositiu logístic i informàtic, i va contactar amb les escoles públiques per si podrien cedir els seus espais. A més, es va obrir una pàgina web on es van apuntar milers de voluntaris que es van formar i distribuir tasques per a l'esdeveniment.Així, segons les defenses, el 4 de novembre ja estava tot el dispositiu dissenyat i el Govern no va tirar endavant cap altre operatiu a partir d'aquell dia, tot i que els voluntaris i les empreses subcontractades sí que van realitzar tasques perquè el diumenge es pogués votar, tasques que havien estat encomanades anteriorment a la segona suspensió per part del TC. A més, afegeixen que la web www.participa2014.cat no es podia desactivar perquè estava en múltiples servidors repartits per tot el món per tal d'evitar atacs informàtics, però ja no es va actualitzar més des d'aquell dia.Els advocats també recorden que el Govern va plantejar un recurs contra la suspensió i va demanar un aclariment de la sentència perquè concretés quines tasques concretes estaven suspeses. L'aclariment, malgrat la "pintoresca celeritat" d'altres actuacions del TC no va arribar fins després del 9-N.Els lletrats també recorden que ni el TC va acudir a la justícia ordinària per fer complir la seva suspensió, ni la fiscalia ni el govern espanyol van portar a tràmit cap actuació en el mateix sentit. Cap jutjat d'instrucció va actuar, tot i que diverses persones i entitats així ho van demanar expressament. Fins i tot, el govern espanyol va minimitzar públicament l'impacte jurídic del procés participatiu quan encara s'estava duent a terme, fins el 25 de novembre, en delegacions del Govern. A més, l'advocat de Mas recorda que dins mateix de la fiscalia es van detectar "acolorides divergències" sobre com actuar, en referència a la junta de fiscals de Catalunya, que va considerar, dies després, que no s'havia comès cap delicte, posició rectificada posteriorment per una votació de la junta de fiscals de sala del Tribunal Suprem.En aquest sentit, els recursos recorden la jurisprudència del Suprem en el sentit que perquè hi hagi delicte de desobediència hi ha d'haver una indicació molt concreta, personalitzada al càrrec públic, reiterada i amb un posicionament clar de l'autoritat per desobeir-la. Segons els advocats, aquests requisits no es van donar en cap cas, ja que ni Mas, ni Ortega ni Rigau van rebre cap notificació concreta, el Govern no va obtenir resposta de la seva petició de concreció i tampoc va ser advertit del possible incompliment de la resolució del TC.Així mateix, recorden que el Congrés de Diputats va treure del Codi Penal el delicte per convocar un referèndum, inclòs pel PP arran del 'pla Ibarretxe'. El recurs d'Ortega, per exemple, assegura que l'exvicepresidenta va informar públicament de les dades de participació i els resultats de la votació com altres vegades es fa amb altres esdeveniments de rellevància, però assegura que "informar no és executar i menys encara desobeir".Per últim, tampoc consideren viable l'acusació per prevaricació, ja que cap dels tres va emetre cap ordre injusta o clarament il·legal, ni van cometre malversació de fons públics, ja que tots els diners gastats estaven pressupostats i es van aprofitar partides ja previstes prèviament a processos de participació ciutadana. En el cas dels ordinadors dels col·legis electorals, a més, es van fer servir immediatament després per als alumnes dels centres.Per tot això, demanen l'arxivament de la causa. Ara el magistrat instructor del TSJC donarà veu a la fiscalia i a l'acusació popular, Manos Limpias, perquè es pronunciïn sobre aquesta petició, a la qual molt probablement s'oposaran. Això endarrerirà l'exposició raonada que el magistrat ha d'enviar al Tribunal Suprem sobre la possible investigació de l'exconseller de Presidència Francesc Homs, com han demanat les acusacions.






