Vuit documentals de cinc països competiran a la 22a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya

Són de Mèxic, Argentina, Uruguai, Perú i Espanya i es projectaran durant el certamen que se celebrarà a Lleida del 8 al 15 d'abril

ACN Lleida.-Vuit documentals de cinc nacionalitats competiran a la Secció Oficial de Documentals de la 22ª Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, organitzada per l'Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoamericà de Lleida, que se celebrarà a Lleida del 8 al 15 d'abril. Són 'Llévate mis amores', de Mèxic; 'Anconetani', 'El último pasajero. La verdadera historia', 'La parte por el todo', i 'La calle de los pianistas', de l'Argentina; 'Hija de la Laguna', del Perú; 'Tus padres volverán', de l'Uruguai, i 'Robles, duelo al sol', d'Espanya. En el marc de la col·laboració entre la Universitat de Lleida, concretament amb la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social i la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya , tots aquests títols es projectaran a l'Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del campus de Cappont de la Universitat de Lleida. El jurat de la Secció Oficial estarà composat, com en aquests darrers anys, per docents de la Universitat de Lleida.

'Llévate mis amores' (Mèxic, 87', 2014), d'Arturo González Villaseñor és una mirada íntima a 'Las Patronas', un grup de dones mexicanes que, cada dia des de 1995, cuinen i llencen el menjar, encara calent, als immigrants que viatgen damunt del tren de mercaderies 'The Beast', un camí clandestí i perillós cap als Estats Units. 'Anconetani' (Argentina, 63', 2015), de Silvia Di Florio y Gustavo Cataldi explica la història de Nazareno Anconetani, un home de 91 anys que es dedica a l'ofici quasi extingit de constructor d'acordions. Amb la seva alegria, i la màgia dels seus relats ens transporta a un passat on l'esforç i el treball eren una celebració quotidiana de la vida. 'El último pasajero. La verdadera historia' (Argentina, 69', 2015), de Mathieu Orcel, narra la història d'un poble fantasma de la costa argentina. Dins d'un hotel neoclàssic abandonat, viu el seu amo, Eduardo Gamba, un simpàtic senyor gran. Allí, ofereix visites guiades, on explica llegendes de la casa, però res d'això és real. 'La calle de los pianistas (Argentina, 90', 2015), de Mariano Dante, explica la història de Natasha, una jove promesa del piano, filla d'una prestigiosa família de pianistes que viu a Brussel·les, just al costat d'una altra família de músics, els Lechner, d'origen argentí. En un moment decisiu per al seu debut com a pianista professional, la Natasha viurà en un entorn envoltat de música i competència entre cases. Seguir amb el llegat familiar serà primordial per a ella. 'Hija de la laguna' (Perú, 87', 2015), d'Ernesto Cabellos, narra la història de Nélida, una dona dels Andes que parla amb els esperits de l'aigua. El descobriment d'un jaciment d'or amenaça amb la destrucció de la llacuna que ella considera la seva mare. Per a evitar-ho, Nélida es sumarà a la lluita dels agricultors de la zona que temen quedar-se sense aigua, enfrontant-se a la minera d'or més gran de Sud-Amèrica. 'La parte por el todo' (Argentina, 72', 2015), de Roberto Persano, Juan Andrés Martínez Canto i Santiago Nacif. Durant l'última dictadura argentina, les FFAA van organitzar un pla sistemàtic d'apropiació de menors, el punt més sinistre del qual va ser el funcionament de maternitats dins els centres clandestins de detenció. El documental dóna a conéixer la història de tres néts restituïts, per veure com es va orquestrar un genocidi que va arribar a planificar la subtracció de la identitat de nadons nascuts en captiveri. 'Tus pedres volverán' (Uruguay, 80', 2015)de Pablo Martínez Pessi. El 1983, un grup de 154 nens, d'entre 3 i 17 anys, van volar sols des d'Europa a Montevideo. Eren fills d'exiliats polítics d'Uruguai, que tenien restringida la tornada al seu país i van enviar als seus fills a conèixer els seus familiars i el seu país d'origen. Aquest gest humà, carregat de missatge polític, va influir per sempre en el desenvolupament de la identitat dels infants. Avui, 6 d'aquestes persones recorden el dia que una multitud els va rebre cantant 'tus padres volverán'. 'Robles, duelo al sol' (Espanya, 85', 2015), de Sonia Tercero Ramiro. John Dos Passos Coggin viatja a Madrid per reconstruir la investigació del seu avi, el novel·lista John Dos Passos, sobre l'estranya desaparició durant la guerra civil del seu amic José Robles Pazos, professor a la Universitat Johns Hopkins. Les conclusions de la investigació sobre l'assassinat de Robles provocaran la ruptura de l'amistat entre Dos Passos i Hemigway i el desencant de Dos Passos amb la causa comunista.Jurat de la Secció Oficial de Documentals Johana Villarraga (Bogotà,1981). Llicenciada en pedagogia en Arts Plàstiques de la Universitat de la Sabana (Colòmbia) i Màster en Educació Inclusiva de la Universitat de Lleida. Experta en treball pedagògic amb comunitats al voltant de la fotografia, les arts plàstiques i el cinema. La seva practica està enfocada cap a l'experimentació i la creació de peces visuals on reflexiona sobre les diferències, els poders establerts socialment i el diàleg intercultural. Actualment estudiant de doctorat que investiga sobre l'aportació de l'art contemporani i la transdisciplinarietat en l'enfortiment del currículum escolar. Professora associada del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida. Ieva Stoncikaitè, llicenciada en filologia anglesa per la Universitat de Lleida, compagina els seus estudis de doctorat sobre l'envelliment, el gènere i la creació literària amb la participació en diferents activitats culturals i científiques en el camp de la gerontologia cultural i literària a nivell nacional i internacional. Ella és membre del grup d'investigació Grup Dedal-Lit en col·laboració amb la European Network in Aging Studies (ENAS) i el projecte SI for Age sobre Innovació Social per un Envelliment Actiu i Saludable. Stončikaitė imparteix la assignatura de Literatura i Cinema en el Departament d’Anglès i Lingüística de la Universitat de Lleida que combina l'art contemporani i les obres literàries. Durant el seu temps lliure es dedica a la fotografia, l'organització de projectes juvenils europeus i viatges. Caren Sebastian (Tàrrega, 1974). Llicenciada en Dret, graduada en Educació Primària i màster en Educació Inclusiva. Ha residit durant 7 anys als EUA, on interactua amb la comunitat llatinoamericana, fet que li permet explorar diferents formes de representació dels immigrants, així com d’altres minories culturals. Professora de la Universitat de Lleida, forma part d’un programa transdiciplinari de formació de futurs docents on l’art contemporani i el treball amb institucions culturals constitueixen recursos per al desenvolupament del currículum escolar. Actualment realitza una tesi sobre la pràctica educativa i la pressa de decisions en la cibermuseografia didàctica mitjançant l’anàlisi del relat autobiogràfic i l'escolta activa de les veus.

Enviar