La Galeria Mayoral reivindica Modest Cuixart, de Dau al Set a l’informalisme

‘Cuixart. Geometria experimental’ recull 27 obres de l’artista i elements que Il·lustren la seva biografia

ACN Barcelona.-La Galeria Mayoral de Barcelona inaugura aquest dijous l’exposició “Cuixart. Geometria experimental” a Barcelona, realitzada amb la col·laboració de la Fundació Cuixart i comissariada per Arnau Puig, filòsof i crític d’art. La mostra se centra en els anys més transcendents de l’artista, entre el 1949 i 1964, etapa relacionada amb la seva participació a la revista Dau al Set i la posterior evolució cap a l’informalisme. La galeria i la família reivindiquen amb l’exposició un dels artistes catalans amb més reconeixements internacionals, massa sovint a l’ombra dels grans noms de l’art català, al parer del fill de l’artista, Joan Cuixart. La mostra inclou 27 obres (olis, dibuixos i escultura).

Redescobrir l’artista i promoure la seva aportació artística arreu del món és l’ànim d’aquesta exposició a la Galeria Mayoral, explica el seu responsable, Jordi Mayoral. I és que feia almenys una vintena d’anys que l’artista no gaudia d’una exposició monogràfica a Barcelona, lamenta el seu fill, Joan Cuixart. “Que un artista com el meu pare, que ha estat al MoMA, al Guggenheim, que ha tingut premis internacionals, li costi tant rebre una exposició a Barcelona, dóna la sensació que Catalunya no compta amb el potencial que té, més enllà del Barça”, ha sentenciat Cuixart en declaracions a l‘ACN. Així doncs la mostra mira de corregir aquest oblit, i ho fa amb una selecció de 27 obres –la majoria propietat de la Fundació Cuixart-, entre les quals hi ha olis, dibuixos i escultura. Peces creades per l’artista entre el 1949 i 1964, els seus anys més fecunds i de producció més transcendent, a criteri de la galeria barcelonina. Aquests anys coincideixen amb la seva etapa més coneguda, que va des de la creació de la revista avantguardista Dau al Set i fins a l’etapa informalista de l’artista. A més, “Cuixart. Geometria emocional” inclou alguns elements que aproximen l’espectador al Cuixart persona, amb els objectes i documents que remeten a la seva biografia. Per exemple, reflexa un dels plaers més grans i inspiracionals de l’artista, la música clàssica, que sona de la mà del músic Poulenc, ‘Mélancolie’, reproduïda (figuradament) mitjançant una pianola. També s’hi exhibeixen documentació, fotografies i reculls de diaris del moment, així com una projecció d’un vídeo en què es pot observar la seva vessant més personal i transgressora.“No només deixa veure el seu art, sinó que explica matisos de la seva vida, les seves inquietuds, del que li agradava, de la seva relació amb Dau al Set i de la importància que va tenir a l’època informalista”, destaca de l'exposició Cuixart fill. A més, subratlla que el seu pare va ser un transgressor, algú que “mai va seguir capelletes i va anar a la seva, renovant-se constantment”. Segons Victòria Pujoldevall, presidenta de la Fundació Cuixart i vídua de l’artista, malgrat ser una personalitat reconeguda, Modest Cuixart no ha assolit per ara “ser al lloc que es mereix dintre el panorama artístic nacional i internacional”. Efectivament, Cuixart va ser un artista àmpliament reconegut en l’àmbit internacional. L’any 1959 va obtenir el Primer Premi Internacional de Pintura de la V Biennal de Sao Paulo, on van ser finalistes Francis Bacon i Alberto Burri, i també aconsegueix el Premi de pintura abstracta de Lausana. El mateix any participa a mostres com la Documenta de Kassel, ‘Treize peintres espagnols’ del Museu d’Arts Decoratives de París. Els anys 1960-1961 fou seleccionat per exposar al MOMA de Nova York en el marc de l’exposició “New Spanish Painting and Sculpture”, al Guggenheim Museum de Nova York, la Tate Gallery de Londres, i a altres galeries europees, d’Estats Units, Japó i Pròxim Orient.

Enviar