L'Ajuntament de Barcelona aposta pel decreixement d'allotjaments turístics al centre i un creixement limitat a la perifèria
L'equip de govern aprova un pla especial que fixa un topall màxim d'11.700 places més, però els habitatges turístics ja no podran augmentar
ACN Barcelona.-L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat provisionalment aquest dijous un pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (PEUAT) que fomenta el decreixement de places turístiques al centre de la ciutat, aposta pel manteniment als barris del voltant i només permet un creixement màxim d'11.700 places als barris perifèrics de la ciutat. Així, s'ha creat un cens públic d'allotjaments turístic que preveu que cap establiment turístic substitueixi habitatges i impedeix el creixement d'habitatges d'ús turístic a tota la ciutat.
La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, el regidor d’Ocupació, Empresa, Comerç i Turisme, Agustí Colom, i la gerent d'Urbanisme, Aurora López, han presentat la proposta de PEUAT, que a partir de dilluns estarà en exposició pública i que en principi té una vigència de quatre anys.Després de la moratòria hotelera aprovada el juliol de l'any passat i de la prohibició d'obrir nous apartaments turístics des del 2014, el consistori ha elaborat un cens unificat d'allotjaments turístics i ha calculat la saturació en cada barri, respecte la seva concentració i sobre la població resident. La intenció és desmassificar les zones més saturades i mantenir una barreja d'usos a tota la ciutat, intentant respectar el descans i la vida quotidiana dels veïns i mantenint un equilibri de l'espai públic. La mitjana de la ciutat és de 8,7% de població flotant respecte la població resident. En total, hi ha 142.053 places turístiques, 75.500 de les quals són en hotels, més de 41.000 en habitatges d'ús turístics i gairebé 10.000 en albergs de joventut.Així, s'han establert unes condicions de regulació comunes a tota la ciutat, com la prohibició que cap allotjament turístic substitueixi l'ús d'habitatge preexistent a l'1 de juliol del 2015. Els habitatges d'ús turístic (hut) no podran créixer més en el global de la ciutat. A més, quan es tanqui un hut en una zona congestionada de la ciutat, es permetrà una nova alta, amb el mateix número de places en una altra zona descongestionada. A Ciutat Vella, es manté fins el 2019 la possibilitat de reagrupar huts en un sol edifici.La resta d'allotjaments, com hotels, aparthotels, hostals, albergs, residències i apartaments turístics, hauran d'estar en edificis exclusius i en carrers de més de 8 metres d'ample. Les residències d'estudiants tenen una regulació pròpia, ja que no queden afectades pel pla, però hauran d'estar vinculades a un centre docent.La ciutat ha quedat delimitada per quatre tipus de zona. La primera és la més cèntrica i saturada, que inclou tot Ciutat Vella, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la part més propera al centre del barri de Sant Antoni, el Poble Sec i la Vila de Gràcia. Aglutina més del 50% de les places de la ciutat i compta amb un 23% de població flotant respecte la resident, tot i que al Gòtic i la Dreta de l'Eixample supera el 60%. També inclou molta ocupació de l'espai públic per activitats comercials i de restauració, a més d'importants atraccions turístiques.En aquesta zona s'aposta pel decreixement progressiu, natural i a mitjà termini, uns deu anys, ja que no es permet la implantació de nous establiments ni l'ampliació de places en establiments existents. Quan cessi una activitat, no es permetrà l'obertura d'una altra.La segona zona és la dels barris que rodegen la zona 1, i inclou zones com la resta dels districtes de l'Eixample i Gràcia, els barris de Sants, Les Corts, Sant Gervasi, el Baix Guinardó i la vessant marítima del districte de Sant Martí, amb la Vila Olímpica, el Poblenou i Diagonal Mar. En aquestes zones, la població flotant és el 10% de la resident i conté entre el 30 i el 50% de les places segons el tipus d'allotjament. S'aposta per mantenir el nombre de places i establiments actuals, ja que quan es doni de baixa un establiment se'n podrà obrir un altre amb el mateix nombre de places, però els existents no podran augmentar el nombre de llits.Els nous establiments hauran de mantenir una distància radial de 200 a 300 metres segons les places que tinguin, i els que tinguin més de 350 places hauran de tenir l'aprovació d'un pla especial integral sobre mobilitat i eficiència energètica.La zona 3 inclou la resta de la ciutat excepte la Sagrera, el 22@ i la Marina del Prat Vermell. Són barris sense saturació, amb un 10% de les places hoteleres totals i només un 1,8% de població flotant, i s'aposta per un creixement moderat, amb un màxim de 4.025 places, dividides en cinc grans zones, i sense comptar els huts, que només es podran obrir si hi ha baixes d'aquests establiments al cens global de la ciutat. També s'estableixen distàncies mínimes entre els nous establiments que van dels 150 als 250 metres. Els huts que s'hi estableixin no podran substituir habitatge existent i no es podran obrir en edificis on hi hagi habitatges, sinó que hauran de compartir espai amb usos comercials o d'oficines. S'estableix una densitat màxima d'huts per cada illa.Per últim, la zona 4 és la dels barris de la Marina del Prat Vermell, 22@ i la Sagrera. En el primer cas es podran obrir fins a 1.480 places en un barri que preveu una població futura màxima de 24.700 habitants. A la Sagrera es podran obrir unes 3.000 places a l'entorn de l'estació ferroviària i podran ocupar un màxim de 78.500 metres quadrats sobre un total de 560.000. Al 22@ es podran fer un màxim de 3.200 places, sobretot a la zona de Llevant, per sobre de la Diagonal i allunyats de la plaça de les Glòries.D'altra banda, també s'han establert unes àrees de tractament específic als barris antics de Sants, Les Corts, Sarrià, Horta, Sant Andreu del Palomar, Camp de l'Arpa, Poblenou, Farró, Sant Ramon Nonat i Vilapicina. Es tracta de nuclis històrics amb carrers estrets i edificis baixos, on no es podran obrir establiments de més de 100 places ni amb façanes superiors als 18 metres de longitud, entre altres condicionants.En el cens ja s'inclouen les 8.000 places que actualment estan en construcció. De fet, des del 2013 s'han creat 4.000 places. A causa de la moratòria aprovada per Colau a l'inici del mandat, hi ha 64 llicències afectades. Dels 16 projectes que ja estan en tràmit, 15 són a les zones 1 i 2, i per tant no es podran materialitzar, mentre que un és a la zona 3. De les 22 sol·licituds presentades abans de la suspensió, 14 no es tramitaran perquè són de les zones 1 i 2, on no es poden obrir nous establiments. Només a la zona 2 es podrà obrir una residència estudiantil. A la zona 3 s'obriran quatre establiments, i al 22@ de la zona 4, tres més, un dels quals és una residència universitària.Janet Sanz ha dit que el cens i l'ordenació de les places turístiques era una demanda històrica de moltes entitats i ciutadans, que el situen com un dels primers problemes de la ciutat, i que ara es podrà regular millor el creixement, per repartir-lo per tota la ciutat, evitar "la bombolla immobiliària" i el "caos turístic", sense "voler anar en contra de ningú".






