La unitat de paràlisis facial de l'Hospital Universitari de Bellvitge ha atès 5.000 pacients en 20 anys
El 70% dels casos que s'atenen són paràlisis de Bell o produïdes per l'herpes zòster
ACN L'Hospitalet de Llobregat.-L'Hospital Universitari de Bellvitge s'ha consolidat com un dels centres de referència pel que fa al tractament de la paràlisis facial al conjunt de l'Estat. En 20 anys d’història, la seva unitat especialitzada ha visitat 5.000 pacients i ha format desenes d’especialistes. La paràlisi facial és una paràlisi total o parcial dels músculs de la cara produïda per una alteració del nervi facial. Provoca una deformitat facial amb alteració de la funció i de la expressió de la cara i té un impacte notable en la vida diària dels pacients, amb conseqüències tant físiques com psíquiques. Els tractaments més habituals són la reeducació neuromuscular i les infiltracions de toxina botulínica. El 70% dels casos que s’atenen són paràlisis de Bell o produïdes per l’herpes zòster.
La paràlisi facial, una patologia que afecta de manera total o parcial els músculs de la cara, serà protagonista demà divendres en la XXVI Jornada d’Actualització en Medicina Física i Rehabilitació que acollirà l'Hospital Universitari de Bellvitge. El programa també inclou una taula sobre rehabilitació intervencionista i dos tallers pràctics.El Servei de Rehabilitació de l’Hospital Universitari de Bellvitge, organitzador de la jornada, compta amb una unitat especialitzada en paràlisi facial que és referent a tot Catalunya. La integren la doctora Josefina Junyent, amb 20 anys d’experiència en el tractament d’aquesta malaltia del sistema nerviós perifèric, la doctora Marta Gómez i les fisioterapeutes Núria Montesinos i Raquel Oller. En la unitat hi participa un equip multidisciplinari format per professionals de diferents especialitats: rehabilitació, otorinolaringologia, neurofisiologia, oftalmologia, cirurgia plàstica, cirurgia maxil·Iofacial i neurocirurgia.A la unitat de paràlisi facial de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el 70% dels casos que s’atenen són paràlisis de Bell o produïdes per l’herpes zòster. Un altre 20% són paràlisis congènites; paràlisis produïdes per traumatismes externs; o paràlisis produïdes tumors de glàndula paròtida. El 10% restant són seqüeles quirúrgiques del neurinoma del nervi acústic i APC (angle ponto-cervelletós) o meningiomes, entre d'altres.Els tractaments més habituals són la reeducació neuromuscular i les infiltracions de toxina botulínica. "En els casos en què hi ha hagut lesió axonal la recuperació no serà mai íntegra, però el que s’intenta és millorar la funció residual i minimitzar les seqüeles que es puguin derivar del quadre clínic", explica la doctora Josefina Junyent en un comunicat. La unitat de paràlisi facial també fa reeducacions específiques de pacients que han estat sotmesos a una cirurgia reparativa.






