L'assessor fiscal de Nóos apunta contra Diego Torres com a cervell de la trama comptable
Miguel Tejeiro insinua que el seu cunyat va desviar fons a l'estranger i diu que la Casa Reial no controlava els moviments de l'entitat
ACN Barcelona.-L'assessor fiscal de Nóos i cunyat de Diego Torres, Miguel Tejeiro, ha assenyalat aquest dijous al vespre a Torres com a màxim cervell de la trama comptable de l'Institut Nóos, tot i que també ha implicat a Iñaki Urdangarin en la presa de decisions, com la d'obrir societats a l'estranger o simular la contractació de plantilla per obtenir beneficis fiscals. Miguel Tejeiro estava acusat en el cas fins que Manos Limpias va retirar la petició d'11 anys de presó. Aquest dijous ha declarat com a testimoni, però en diverses ocasions ha al·legat el secret professional per no donar certs detalls que encara haguessin incriminat més el dos principals acusats. El que sí que ha negat és que la Casa Reial supervisés tots els moviments comptables i les activitats de Nóos.
La de Miguel Tejeiro es tractava d'una de les declaracions més esperades, ja que el fet de passar d'acusat a testimoni feia que hagués de prometre dir la veritat i contestar totes les preguntes. De fet, Manos Limpias va justificar la retirada de l'acusació amb el misteriós motiu "d'estratègia processal". La declaració s'havia de fer aquest dimecres, però ha començat aquest dijous a la tarda i continuarà aquest divendres. En un determinat moment, l'advocat de Torres, Manuel González-Peeters, ha recordat que el testimoni havia estat advocat i ha invocat el secret professional perquè no revelés certs detalls dels seus clients. El tribunal ha deliberat i ha decidit continuar la declaració recordant certs límits que tenia el testimoni.De bon principi, Tejeiro, germà de l'esposa de Torres, també jutjada, ha explicat que quan ell va començar a assessorar Nóos i el seu entramat ja tenien treballadors ficticis. De fet, la seva filla estudiant va ser treballadora fictícia d'una d'aquestes empreses a canvi de 60 euros mensuals de "propina". Però el més greu, segons ha explicat, és que Torres li va demanar a la seva neboda que mentís davant del jutge d'Instrucció José Castro i assegurés que sí que havia treballat. Tejeiro ho va acceptar per "protegir la família", cosa que ara considera "un error". A més, Torres li va demanar a Tejeiro que assessorés Urdangarin, que facturava a través d'una empresa familiar, Namasté 97, de la qual formaven part la seva esposa i els seus tres fills menors d'edat. Tejeiro li va dir que no era "presentable" i li va demanar a l'exduc de Palma que dissolgués l'entitat i en creés una altra sense els seus fills, cosa que va provocar el naixement d'Aizoon. El que no li sorprèn és que Urdangarin cobrés les feines d'assessoria a través de la seva empresa, ja que ell també ho fa.Tejeiro ha dit que mai va portar els comptes de la infanta Cristina i, en contra del que van dir Torres i Urdangarin en els seus interrogatoris, ell gairebé no tenia contacte amb la Casa Reial per supervisar els comptes d'Aizoon. En tot cas, ha dit que la infanta no feia "d'escut fiscal" com va dir el notari que va constituir Aizoon, i ha vinculat aquesta declaració a "l'animadversió" pel fet que ell i el notari van tenir "virulentes" desavinences en negocis conjunts. Així, preguntat per qui prenia la decisió de desviar fons de Nóos a empreses radicades a l'estranger no ha volgut respondre directament si era Torres, al·legant secret professional, però ha descartat, un per un, la resta de directius de l'entitat. En tot cas, ha dit que Nóos era una entitat "amb ànim de lucre", al contrari del que deien Torres i Urdangarin. De fet, ha reconegut que ell no hauria recomanat a Torres tenir tantes societats diferents, perquè generen massa complexitat i els beneficis són els mateixos. També ha admès que en una ocasió va sospitar que s'havien presentat factures falses a la Generalitat Valenciana.El testimoni també ha volgut exculpar el seu germà acusat, Marco Antonio Tejeiro, comptable de Nóos, a qui Torres i Urdangarin també van descarregar certa responsabilitat. Per a Miguel Tejeiro, el seu germà no decidia res ni era director gerent, perquè no tenia ningú a qui dirigir, sinó que només feia tasques administratives, i en cap cas financeres.






