directe ! a La República. N. 4126. Dimarts, 17 de novembre de 2026 15:58 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


Barcelonès doble fletxa Dimarts, 15 de març de 2016 16:07 h

El Síndic diu que serveis socials i sanitaris havien de detectar el maltractament al nadó d'un mes mort al Vall d'Hebron

Els pares van ingressar a presó provisional per maltractaments després de no fer gairebé cap seguiment mèdic durant l'embaràs ni després del part

ACN Barcelona.-El Síndic de Greuges considera que la falta de recursos i de coordinació dels serveis socials i sanitaris de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat van dificultar la detecció de possibles negligències i maltractaments dels pares a un nadó que va morir amb 28 dies de vida a l'hospital Vall d'Hebron el passat mes de juliol. Els pares van ingressar a presó provisional en sospitar-se que van ser els causants de les greus lesions que li van provocar el trencament d'una costella i li van causar una aturada cardiorespiratòria que van acabar amb la vida de l'infant.

En un informe fet públic aquest dimarts, Rafael Ribó considera "insuficient" l'actuació dels serveis socials bàsics de l'Ajuntament de Barcelona i del CUAP Casernes del Departament de Salut. L'anàlisi de les actuacions dutes a terme per les diferents administracions han evidenciat "mancances" en els mecanismes que han de garantir la protecció dels infants en situació de risc en general, i també en el tractament específic que requereixen particularment els nadons. Algunes d'aquestes mancances, en caràcter general, han estat assenyalades repetidament pel Síndic de Greuges en els informes sobre els drets dels infants que periòdicament presenta al Parlament de Catalunya.Per al Síndic, cal dissenyar actuacions específiques per a nadons (o infants petits) en situació de risc que en garanteixin un seguiment exhaustiu i adequar la dotació de recursos per reduir la càrrega de treball assistencial, incrementada arran de la crisi, que també ha normalitzat situacions de risc. Així, considera que les limitacions amb què treballen molts professionals dels serveis socials bàsics i la pressió assistencial que han de suportar, juntament amb la complexitat dels casos que han d'atendre, especialment quan aquestes condicions s'allarguen en el temps, acaben provocant una certa “normalització” de les situacions de risc que pateixen molts infants, com si el risc fos menys risc a causa de la seva prevalença entre els casos que gestionen i de l'existència de situacions de més gravetatLa "greu descoordinació" entre els serveis socials i els recursos externs que atenien l'infant va agreujar el fet que no s’activés el protocol, malgrat els indicis flagrants. A més, els serveis d'urgència de salut que van atendre el nadó quatre dies abans de la mort l'haurien d'haver explorat per detectar possibles maltractaments.Per a Ribó, la intensitat de la intervenció no es va ajustar al risc potencial, ni va garantir suficientment la supervisió de la criança de l'infant per prevenir possibles dèficits d'atenció i cura i situacions de maltractament, atesa "la manca greu de capacitats parentals" dels pares. Abans del part, per exemple, l'assistència irregular dels pares a les entrevistes programades pels serveis socials i pel programa d'acompanyament familiar i l'existència de llista d'espera en l'accés a aquest programa van fer que la parella afrontés el part i els primers dies de criança amb només tres sessions de treball amb el programa extern d'acompanyament a la maternitat i dues amb el centre de serveis socials.La col·laboració irregular de la parella amb els serveis socials bàsics és "significativa" perquè suposa un indicador de risc afegit a les condicions inicialment detectades. La manca de capacitats parentals obligava els serveis socials bàsics, en coordinació amb els recursos de suport familiar disponibles, a planificar una intervenció amb un seguiment especialment intensiu a partir del part, amb un període inicial de visites gairebé diàries. Malgrat això, els serveis socials no van intensificar ni modificar la seva intervenció a partir del naixement i es va mantenir la previsió d'una visita mensual. A causa de la manca de col·laboració per part dels pares, durant els primers 21 dies de vida de l'infant el programa extern d'acompanyament a la maternitat no va tenir coneixement de la situació de la família, que va suspendre tres visites, ni cap contacte visual amb l'infant. Tot i les dificultats, "no es van activar mesures complementàries suficients i efectives per garantir el seguiment adequat de la situació de risc de l'infant", assegura l'informe. En definitiva, durant els 30 dies de vida de l'infant, els serveis socials bàsics, bé a través de la intervenció directa del centre de serveis socials, bé a través del programa extern d'acompanyament a la maternitat, van tenir contacte visual amb l'infant només un cop, el 19 de juny, tot i que són l'administració responsable d'avaluar la situació de risc i fer-ne el seguiment, i de promoure les mesures i els recursos d'atenció social i educativa que permetin disminuir-la o eliminar-la.Cal afegir, a més, que durant els més de quatre mesos que va durar la intervenció del centre de serveis socials i del programa extern d'acompanyament a la maternitat, no van aconseguir fer cap visita domiciliària per supervisar les condicions materials en les quals vivien els progenitors i el nadó.Tant abans del part com sobretot després, els progenitors van obstaculitzar la intervenció dels serveis socials bàsics i del programa extern d'acompanyament a la maternitat. Malgrat la gravetat de la situació de risc i les dificultats per fer el seguiment, no es té constància que s'hagués comunicat la situació als equips especialitzats en l'atenció dels infants i adolescents. Aquesta activació hauria pogut afavorir una intervenció més intensiva per part dels diferents actors.Durant l'estada hospitalària del nadó i la seva mare arran del naixement, no es va produir cap coordinació dels serveis socials bàsics amb la professional de treball social de l'Hospital Vall d'Hebron. Tampoc no hi ha constància de coordinació dels serveis socials bàsics amb el CAP que feia el seguiment de l'evolució del nadó.El programa extern d'acompanyament a la maternitat va rebre informació per part de la mare d'una lesió de l'infant compatible amb un traumatisme no accidental el 3 de juliol de 2015 al matí, quatre dies abans de l'aturada cardiorespiratòria del nadó, que per missatge va informar que el seu fill tenia una costella enfonsada i havia fet caca amb sang. Aquest problema mèdic explicitat per la mateixa mare no va motivar l’activació del protocol davant la sospita de possible maltractament ni tampoc va activar cap actuació de verificació o coordinació específica. Atesos els indicadors de risc que presentava l'infant, l'existència d'aquest problema mèdic obligava a activar mesures per diagnosticar adequadament la situació en què es trobava.El dia 3 de juliol de 2015 a la nit, la mare va portar l'infant al CUAP i aquest servei va orientar la família cap a l'Hospital Vall d'Hebron sense fer cap registre, triatge ni exploració inicial per valorar, entre d'altres, el nivell d'urgència i la possible concurrència de risc vital immediat o previsible per a l'infant. Se la va orientar a l’hospital sense haver valorat la gravetat de les lesions i el grau d'emergència, tot i la distància geogràfica existent des del CUAP fins a l'hospital, i el fet que la comunicació amb mitjans de transport públics a la nit no és directa ni ràpida. El Síndic recorda que qualsevol demanda d'atenció ha de passar el procediment de triatge per assegurar la qualitat i la seguretat assistencials, i també s'ha de registrar. Les raons per no fer el triatge argüides pel personal sanitari que va atendre l'infant, d'acord amb la investigació feta pel Departament de Salut, tenen a veure amb l'estat i la curta edat del pacient, que suposaven un nivell de complexitat elevat, i la manca de disponibilitat dels mitjans necessaris per atendre mínimament urgències d'infants petits. La manca d'exploració de l'infant va impedir que es detectés no només la gravetat de les lesions que patia l'infant, sinó també que aquestes fossin compatibles amb un possible maltractament i que, consegüentment, s'activés el Protocol d'actuació clinicoassistencial de maltractaments aguts a la infància. Aquesta detecció del possible maltractament s'hauria pogut produir si el personal sanitari hagués fet una exploració de l'infant. La resposta del metge, segons el relat de la infermera, que va aconsellar la derivació del cas a l'Hospital Vall d'Hebron sense haver fet cap exploració prèvia de l'infant, i el procediment habitual que se segueix al CUAP davant les visites d'infants petits "denoten una manca de conscienciació dels professionals sanitaris en la tasca que han de desenvolupar per a la detecció i prevenció del maltractament infantil".



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.