Imma Monsó: "El diàleg està sobrevalorat, mentre que el silenci pot ser molt fructífer"

L'escriptora publica 'L'aniversari', una novel·la en què una parella que ratlla la cinquantena opta per deixar d'intercanviar paraules com a solució a la crisi que travessen

ACN Barcelona.-Una parella que ratlla la cinquantena entra en crisi després de quasi 30 anys de vida conjugal satisfactòria. Entre ells, les paraules prenen un valor diferent que els separa cada vegada més. Per evitar endinsar-se definitivament en discussions estèrils, decideixen conviure en silenci. Aquest és el punt de partida d''Aniversari' (Columna), l'última novel·la d'Imma Monsó (Lleida, 1959), que pren l'univers de la parella com a motor de canvi per constatar que la recerca de la felicitat és, sempre, "sacrifici". En una entrevista amb l'ACN, l'escriptora defensa el silenci com a espai " fructífer" enfront al suposat diàleg com la solució de tots els problemes, que entén que està "sobrevalorat".

Imma Monsó publica la seva setena novel·la, en què s'hi reconeixen elements que atorguen als seus llibres un segell propi: la narració té pocs personatges i discorre, en gran part, dins un cotxe, un espai "petit i tancat" on pot ocórrer de tot. L'obra és un 'thriller' psicològic protagonitzat per una parella de mitjana edat que, una vegada els seus fills marxen de casa, han de reinventar-se, remirar-se amb uns altres ulls i construir quelcom nou, sovint, a través d'una revisió de la infantesa. Els protagonistes tenen personalitats quasi oposades. Ella és una dona "peculiar", segons l'autora, amb necessitat de crear esdeveniments per sentir-se viva, mentre que ell se sent còmode en la quotidianitat. Davant l'obertura d'una etapa crítica, opten per conviure en silenci, una "bona manera", per Monsó, d'evitar les discussions. "El silenci és molt fructífer i cada dia més en la mesura que vivim saturats de paraules", ha explicat l'escriptor. Així, la guanyadora del Premi Ramon Llull el 2012, defensa el silenci enfront al diàleg, que suposadament ho ha d'arreglar tot. "El diàleg tal i com l'entenem avui dia està sobrevalorat, i no només a la parella sinó en tots els àmbits", ha asseverat. Per Monsó, la societat no dialoga, sinó que conviu en un debat "fastigós" de competències, on l'un vol parlar més o brillar més que l'altre, lluny del diàleg concebut filosòficament. "Davant l'opció de parlar tòxicament, el silenci no és una mala proposta", ha conclòs.La novel·la constata, també, que la recerca constant de la felicitat també és sacrifici. Segons l'escriptora, les persones d'edat madura són capaces d'afrontar-los i plantejar-se si val la pena iniciar un procés de separació amb tots els sacrificis que comporta. "Una vegada has fet un cicle, el millor que li pot passar a la parella és estar a gust i cuidar-se", ha assenyalat. La ficció vs la mentidaLa dona protagonista de la novel·la, la Raquel, com la mateixa escriptora, reflexiona constantment sobre la diferència entre la ficció i la mentida. Per això, part de l'argument se centra en fer entrar en aquesta dicotomia el mateix lector. "La mentida és una tirania, mentre que en la ficció hi ha consens, entres al joc", ha explicat. Així, la ficció discorre per uns camins diferents a la veritat i a la mentida.Simètricament, la trama fa discórrer al lector en el dubte de què és veritat i què no i quins fets entren en el terreny de la ficció i quins en el de la realitat. Monsó, però, té clara la resposta: "Una ficció no importa que sigui veritat o mentida. Si te l'acabes creient és veritat".Un procés similar a la primera novel·laEl procés de gestació de l'obra ha estat, per Monsó, similar al de la seva primera novel·la, 'No se sap mai', on anava patint "sobresalts" a mesura que l'argument avançava. "Quan començo a escriure no tinc mai res clar, parteixo de moltes coses diferents, com una imatge, una frase o una fòbia, ha explicat a l'ACN. En aquest cas, el punt de partida va sorgir de l'encàrrec que el festival Grec li va fer fa dues edicions. La història que va inventar llavors se li va quedar "incrustada" i va acabar creuada amb trames paral·leles, com la d'uns nens que juguen a reproduir a la realitat els llibres que llegeixen.

Enviar