Eurodiputats demanen a la CE que expedienti Espanya per “discriminació lingüística”

La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística denuncia al comitè de Llibertats de l’Eurocambra que l’Estat incompleix la normativa

ACN Brussel·les.-El comitè de Llibertats, Justícia i Interior del Parlament Europeu ha debatut aquest dijous per primera vegada sobre la situació del català a l’Estat espanyol. El secretari general de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística, Davyth Hicks, ha presentat als eurodiputats el darrer informe de la Plataforma per la Llengua denunciant que la situació és “molt greu”. “Veiem la discriminació lingüística com una forma de racisme”, ha dit Hicks, que juntament amb eurodiputats catalans, valencians i bascos ha pressionat durant la discussió perquè la Comissió Europea obri un expedient d’infracció a Espanya per “discriminació lingüística”.

“Pressionem perquè es prenguin més mesures”, ha dit Hicks, que considera que la UE “no pot seguir” obviant els casos de discriminació lingüística a Catalunya. "Alguns dels casos denunciats impliquen agressions, gent a qui se li denega tractament a l’hospital o que perd la custòdia. És vergonyós i totalment inacceptable a l’Europa del 2016”, ha advertit.“No crec que s’ho prenguin seriosament, i ho han de fer, això ha de canviar, i per això treballem amb els eurodiputats”, ha indicat Hicks. Hicks ha explicat que la presentació d’aquest dijous sobre els casos “molt greus” de discriminació lingüística de catalanoparlants és només “el principi d’un procés” que confia que culmini amb un debat complet sobre la qüestió del català i d’altres llengües minoritàries o minoritzades a Europa en els propers mesos. L’eurodiputat d’ERC, Josep Maria Terricabras, ha explicat que el debat és “excepcional” perquè fins ara la situació del català s’havia tractat només al comitè de Peticions, on els ciutadans poden denunciar directament els seus problemes, mentre que el comitè de Llibertats té un caràcter “més polític”. “Per primera vegada el comitè de Llibertats es fa seu el tema i l’eleva a un altre nivell”, ha celebrat Terricabras.Durant la seva participació en el debat, Terricabras ha dit que “la Comissió Europea ha d’intervenir perquè l’Estat no compleix la seva pròpia legislació sobre discriminació lingüística”. L’eurodiputat republicà ha demanat que el comitè celebri un ple “monogràfic” sobre la qüestió en què es tracti no només la situació del català, sinó també la d’altres llengües d’Europa. Des de CDC, Ramon Tremosa ha indicat que “l’efectivitat de la compareixença és posar el tema sobre la taula i que eurodiputats de diferents països vegin que el tema català és present”. Segons Tremosa, alguns dels casos denunciats a Catalunya posarien “els pèls de punta” als polítics d’altres països si passessin a casa seva. Tremosa ha assegurat que el debat permet “posar davant del mirall les males pràctiques democràtiques i cíviques” a l’Estat espanyol, que ha denunciat que té una “molt baixa qualitat democràtica en molts àmbits, també el lingüístic”. L’eurodiputada catalana d’UPyD Teresa Giménez Barbat ha replicat que el català no està discriminat a Catalunya sinó “tot el contrari”. “És un instrument de l’establishment per apuntalar l’agenda nacionalista”, ha advertit, assegurant que les denúncies de la Plataforma per la Llengua són “anècdotes sense cap rigor científic ni estadística”. “Aquest informe és una expressió del talibanisme lingüístic”, ha dit Giménez Barbat, assegurant que “la societat espanyola és la més oberta en drets lingüístics de tota Europa i part del món”. L’exministre de Justícia espanyol i eurodiputat del PSOE Juan Fernando López Aguilar ha assegurat que els plantejaments de la Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística li semblaven “molt distorsionats”. “Dir que el català és perseguit i que hi ha brutalitat policial és un complet disbarat, un despropòsit, fa més de 30 anys que el pluralisme està protegit per les lleis i s’exerceix amb normalitat”, ha dit. País Valencià i EuskadiL’eurodiputada valenciana d’Esquerra Unida, Marina Albiol, ha denunciat també la situació de la llengua al País Valencià. “No puc fer la intervenció en la meva llengua”, ha lamentat Albiol, que ha recordat a la resta d’eurodiputats que si bé les competències en matèria lingüística són de l’Estat, si aquest “no compleix, la Comissió Europea li pot obrir un expedient d’infracció”. També des del País Valencià, l’eurodiputat de Compromís Jordi Sebastià ha advertit que els casos de discriminació lingüística estan relacionats amb “l’odi i el racisme”. Sebastià ha recordat que al País Valencià actualment no hi ha cap televisió pública en llengua valenciana, ni tampoc es pot veure TV3. L’eurodiputat de Bildu Josu Juaristi ha coincidit amb la resta de ponents, i ha remarcat que el mateix que s’explicava pel català es podria aplicar al basc. “El que s’ha dit és cert, una altra cosa és que no es vulgui veure o acceptar”, ha remarcat. L’eurodiputada hongaresa del Partit Popular Europeu i vicepresidenta del comitè, Kinga Gal, ha assegurat durant el debat que la qüestió lingüística “s’ha de prendre molt seriosament”. “Crec que la CE ha de canviar de posicionament i prendre’s aquests temes seriosament. Són llengües autòctones d’Europa i els ciutadans que pateixen aquesta discriminació s’han de protegir adequadament”, ha indicat. El president del comitè de Llibertats, Claude Moraes, ha assegurat que és “absolutament correcte i legítim” obrir un debat sobre la qüestió lingüística i ha celebrat que “tothom” que ha volgut intervenir ho ha pogut fer. Amb tot, ha admès que es tracta d’un tema que genera “passions”. Moraes ha recordat que Europa té “responsabilitats legals en aquesta àrea”.

Enviar