La Diputació de Lleida demana revisar els protocols de comunicació en cas de temporal per evitar "alarmisme"

La corporació provincial, consells comarcals, alcaldes i sector turístic traslladaran el seu malestar directament al conseller d'Interior, Jordi Jané

ACN Lleida.-El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat aquest dijous una moció on es demana a la Generalitat que revisi els protocols de comunicació en cas de temporal per evitar l'"alarmisme" que es considera que es va produir l'últim cap de setmana de febrer i que va provocar greus perjudicis al sector turístic del Pirineu. Representants de la corporació provincial, consells comarcals, alcaldes i de la Federació d'Hostaleria de Lleida traslladaran el seu malestar directament al conseller d'Interior, Jordi Jané, en una reunió que s'ha de convocar en els pròxims dies.

La moció l'ha presentada els grups d'Unitat d'Aran i el PSC i ha obtingut el suport gairebé unànime de la resta de formacions. El primer punt demana "una revisió dels protocols de comunicació i de missatges que es donen a la ciutadania en activar una fase d'alerta per part del Servi de Meteorologia de Catalunya, la Direcció General de Protecció Civil i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)". El segon punt demana a la CCMA una "comunicació més proporcional i de prudència, enlloc de l'alarmisme viscut el passat mes de febrer". I l'últim punt insta la Generalitat a "donar suport als sectors afectats i "potenciar les polítiques públiques del sector del sector turístic arreu del territori". La votació s'ha fet per punts, fet que ha permès que C's votés en contra del primer i que la CUP s'abstingués en el segon. Els qui més s'han estès en la defensa de la moció han estat dos representants pirinencs a la corporació. En primer lloc, l'impulsor, el portaveu d'Unitat d'Aran Francesc Boya, que ha lamentat que l'episodi de l'últim cap de setmana de febrer "no és excepcional" i ha recordat que cada vegada que cada vegada que es repeteix es provoquen unes "afectacions molt greus" en un territori on el turisme és l'activitat econòmica principal, "i especialment quan la temporada no ha sigut molt bona, com aquesta, que va començar amb poca neu". Per això, ha dit, "volem manifestar la nostra preocupació pel fet que això es vagi reiterant" i també "cridar l'atenció dels mitjans de comunicació, especialment els públics, per tal que l'avís es faci amb moderació i no amb alarmisme" perquè, segons Boya, "ens hi juguem la sostenibilitat del molts negocis dels territoris de muntanya".En el mateix sentit s'ha expressat també el vicepresident, diputat responsable de turisme i alcalde de Rialp (Pallars Sobirà) Gerard Sabarich. Ha remarcat que pel sector turístic del Pirineu la temporada forta són 12 caps de setmana, per tant, "un episodi a l'any no és una anècdota, és un dany irreparable al compte d'explotació dels petits autònoms, de les estacions d'esquí, de les empreses, etc.". "Pressionarem perquè des del departament d'Interior es prenguin les mesures com toquen; prevenir no és dir a la gent que no es mogui de casa seva sinó avisar que agafin les cadenes i que omplin el dipòsit", ha dit. Per tant, considera que és "de sentit comú" demanar a Interior i a la CCMA que siguin "més curosos", per exemple, oferint prediccions meteorològiques més detallades.Sabarich ha lamentat que la diputada de C's, Àngeles Ribes, hagi decidit votar en contra del primer punt de la moció, "suposo que per desconeixement de la realitat del territori". Ribes ho ha argumentat afirmant que "val més prevenir que curar" i que des de la Diputació de Lleida "no som nosaltres qui hem de donar lliçons a Protecció Civil". En canvi, s'ha recreat per defensar el vot a favor al segon punt del text, el que demana una "comunicació més proporcional i de prudència" a la CCMA. La diputada de C's ha desviat el debat fent una crítica general als mitjans públics catalans, als quals ha acusat d'estar "impregnats d'una èpica fictícia" i recordar "pel·lícules com els Deu Manaments a l'hora de tractar el que està passant a Catalunya" en comptes de ser uns "mitjans seriosos". "Si haguessin demanat l'eliminació de la CCMA els asseguro que també ens hi haguéssim sumat", ha rematat.La portaveu del PP, Dolors López, ha votat a favor de la moció però també ha volgut puntualitzar que "és difícil posar la línia vermella entre el que és alarmisme i informació real".Les línies de Molt Alta Tensió (MAT), com a últim recursUna altra moció que s'ha debatut i aprovat aquest dijous al ple ha posicionat la corporació a favor de potenciar les energies renovables i d'intentar aprofitar sempre les infraestructures elèctriques existents abans de construir línies de Molt Alta Tensió (MAT) com que les que estan plantejades al Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça. Inicialment la moció impulsada per la CUP amb el suport d'ERC incorporava un rebuig explícit a les MAT, però finalment s'ha retirat la frase per aconseguir el suport de l'equip de govern de CiU. El text també aposta per un model de sobirania energètica per a Catalunya. Ha obtingut el suport de tots els grups excepte C's, que hi ha votat en contra, i PP, que s'ha abstingut.Després del ple, el president de la Diputació, Joan Reñé, ha destacat que la moció posa en valor el fet de treure el màxim rendiment de les energies renovables per avançar en l'autosuficiència energètica però "sense posicionar-nos en contra de les MAT" perquè, "és evident que l'energia ha d'estar interconnectada, a Catalunya som deficitaris i per tant, la necessitat de les connexions amb França són més que evidents". En tot cas, Reñé ha insistit que, quan es plantegin, des de la Diputació "estarem al costat del territori perquè no malmetin entorns ni projectes turístics". De moment, ha dit, s'ha volgut posar l'accent en allò que s'està d'acord, que és la promoció de les energies renovables.D'altra banda, el ple d'aquest dijous també ha aprovat per unanimitat dues mocions referents a infraestructures viàries. D'una banda, una que reclama al Departament de Territori que prioritzi l'execució del projecte de reforma integral de la carretera C-73 entre Linyola (Pla d'Urgell) i Bellcaire d'Urgell (Noguera). L'altra va dirigida al govern espanyol i demana l'arranjament definitiu de les carreteres titularitat de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) que discorren entre Alcarràs i Almacelles, passant pels termes de Gimenells, Lleida i Saidí.8,4 milions de superàvit per a "inversions financerament sostenibles"La Diputació de Lleida ha tingut un superàvit del pressupost del 2015 de prop de 9 milions, dels quals podrà destinar més de 8,4 milions a "inversions financerament sostenibles", des de obres en vies i camins, enllumenat, sanejament o promoció turística. També es destinaran 400.000 euros del romanent de l'any passat a acabar els treballs de rehabilitació de l'antic hospital de Santa Maria, actual seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Enviar