Tarragona és la primera ciutat catalana que portarà als jutjats els crims del franquisme
El consistori tira endavant una moció en aquest sentit amb els vots en contra del PP i Unió
ACN Tarragona.-L'Ajuntament de Tarragona ha aprovat aquest divendres, una moció per tal que el consistori interposi una querella criminal perquè s'investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista que van afectar els tarragonins. El text ha tirat endavant amb el suport del PSC, C's, ERC, CiU, CUP i ICV, i els vots en contra del PP i Unió. D'aquesta manera, Tarragona es converteix en la primera ciutat catalana que treballarà en aquest sentit, malgrat que des de l'equip de govern consideren que aquesta no és tasca dels ajuntaments. Segons les dades que han aportat els grups municipals, un total de 764 persones van ser assassinades a la ciutat durant els anys de repressió franquista, entre el 1939 i el 1978, 62 de les quals, veïns de Tarragona.
El text, que també ha rebut el recolzament de diverses entitats de memòria històrica, també contempla traslladar l'acord al jutjat de Buenos Aires, a l'Argentina, on s'investiguen els crims comesos a l'estat espanyol per la dictadura franquista. Una proposta que ja s'ha aprovat en ciutats com Pamplona i Saragossa, i aquest mateix divendres s'ha debatut també a l'Ajuntament de Vitòria.Des d'ERC, Jordi Fortuny ha manifestat que es tracta d'una moció "històrica", que marca un punt d'inflexió de cara a esclarir "la veritat, ser un país normal", ha continuat. A la vegada, ha titllat de "necis i malintencionats" aquells que vegin en aquest debat una voluntat de venjança.Jordi Martí, de la CUP, ha volgut escenificar la intranquil·litat viscuda per tots els afectats amb uns instants de silenci al mig de la sessió plenària. "Prou silenci, volem saber què va passar", ha dit. En la mateixa línia s'ha expressat Arga Sentís, d'ICV, que ha apuntat que "no és qüestió de fer memòria, sinó una manera de construir el futur", a la vegada que ha fet referència a la situació actual dels refugiats de la guerra de Síria i ha comparat la seva situació amb els refugiats tarragonins de l'època franquista.La convergent Cristina Guzmán, per la seva banda, ha lamentat que el govern espanyol no hagi estat capaç "de prendre la iniciativa, com sí ha fet el de la república argentina". Concís, Rubén Viñuales, portaveu de C's, ha expressat que "tothom té dret a saber com, quan i on van morir els seus".Finalment, des del PSC, Begoña Floria, s'ha referit a la moció com a "simbòlica", i ha assenyalat que no hauria de ser tasca dels ajuntaments, sinó que se n'haurien de fer responsables altres estaments. "És un gest" però "queda molt camí per recórrer", ha defensat, i fins que prenguin la iniciativa a altres nivells "aquestes ferides no les tancarem". Malgrat tot, ha indicat que "l'oblit pot ser la pitjor condemna per una societat que vol ser democràtica".La història de KnafoEntre la seixantena de tarragonins morts durant el franquisme, és especialment conegut el cas de Juan Gabriel Rodrigo Knafo, un jove de 19 anys que va morir al març de 1976 durant la seva participació en una manifestació de suport a joves assassinats a Vitòria i Basauri, en caure des d’un edifici del carrer Unió quan el perseguia la policia. La història de KnafoEntre la seixantena de tarragonins morts durant el franquisme, és especialment conegut el cas de Juan Gabriel Rodrigo Knafo, un jove de 19 anys que va morir al març de 1976 durant la seva participació en una manifestació de suport a joves assassinats a Vitòria i Basauri, en caure des d’un edifici del carrer Unió quan el perseguia la policia.






