EL TC avala la instal·lació de càmeres a la feina sense consentiment del treballador

L'alt tribunal considera que no es vulneren els drets de la pròpia imatge i a la intimitat

ACN Madrid.-El Ple del Tribunal Constitucional ha avalat, a través d'una sentència, la utilització de càmeres de videovigilància a la feina, encara que sigui sense el consentiment del treballador, per comprovar el compliment del contracte. L'alt tribunal ha desestimat el recurs d'empara presentat per una treballadora que va ser acomiadada després que el seu cap detectés amb aquest sistema que havia agafat diners de la caixa. La sentència ha conclòs que en aquest cas la captació d'imatges no va vulnerar els paràgrafs de la Constitució que protegeixen els drets a la intimitat i a la pròpia imatge.

Segons els fets que consten a la sentència recorreguda, la demandant d'empara va ser acomiadada el juny del 2012 "per transgressió de la bona fe contractual", després que la seva empresa comprovés que havia robat diners en efectiu de la caixa de la botiga en la qual treballava. El departament de seguretat de l'empresa va detectar, gràcies a la implantació d'un nou sistema informàtic de la caixa, que en l'establiment en el qual treballava s'havien produït "múltiples irregularitats".Aquest fet va fer sospitar a l'empresa, que va encarregar que s'instal·lés una càmera de videovigilància que controlés la caixa on treballava la demandant d'empara. Els treballadors no van ser avisats expressament de la seva col·locació, però sí que es va posar a l'aparador de l'establiment, en un lloc visible, un distintiu informatiu.Segons el Ple del Tribunal Constitucional, gràcies a la col·locació d'aquest distintiu, la demandant d'empara "podia conèixer l'existència de les càmeres i la finalitat per la qual havien estat instal·lades". Per això, considera que es va complir amb el deure d'informació prèvia.En aquest sentit, la sentència conclou que la instal·lació de càmeres de videovigilància respon a la finalitat de control del compliment del contracte de treball i subratlla que les càmeres van ser instal·lades per l'empresa davant les sospites de què algun treballador de la botiga s'estava apropiant de la caixa.Dos magistrats contraris a la sentènciaEn el seu vot particular, els magistrats Valdés i Asua han assegurat que la sentència suposa un "retrocés en la protecció dels drets fonamentals" dels treballadors. Entenen que s'hauria d'haver declarat la nul·litat de l'acomiadament perquè la instal·lació de càmeres es va fer sense informar els empleats de la seva finalitat concreta i que, per tant es va vulnerar el seu dret fonamental a la pròpia imatge.

Enviar