Xavier Albertí: "No rellegir Guimerà vol dir no entendre el mecanisme del catalanisme"

El director del TNC i Albert Arribas han publicat el llibre 'Guimerà: home símbol'

ACN Barcelona.-El director del TNC, Xavier Albertí, i el director escènic i dramaturg Albert Arribas han publicat el llibre 'Guimerà. Home Símbol' (Llibres a l'Abast d'Edicions 62), en el qual proposen una aproximació innovadora a l'obra i la figura de l'autor. La seva intenció era "estimular que algú fes una biografia documentada" de Guimerà amb una mirada diferent. En una entrevista a l'ACN, els dos autors del llibre han ressaltat el paper de l'escriptor pel que fa el catalanisme i en defensa de la llengua catalana. "No rellegir Guimerà vol dir no entendre el mecanisme del catalanisme", ha dit Albertí. El llibre també fa referència a l'homosexualitat d'Àngel Guimerà. Una realitat que com ha recalcat Albertí es pot afirmar de forma explícita a partir dels documents amb el llegat de Guimerà que estan a la Biblioteca de Catalunya des del 2005.

Un dels moments claus en la vida de Guimerà, recollit al llibre, va ser quan al 1895 va pronunciar una conferència a l'Ateneu Barcelonès del qual n'era president i ho va fer en català i no en castellà com era el més habitual. Arribas ha dit que en aquella època la llengua catalana estava exclosa dels discursos públics, excepte dels Jocs Florals. "Quan Guimerà arriba a presidir l'Ateneu va anunciar que faria el discurs en llengua catalana i ho va fer molt conscient de la transcendència. Les autoritats li van demanar que no el fes en català i alguns socis que el fes en castellà i els amics de Guimerà van preparar l'acte perquè fos simbòlic", ha apuntat. Arribas ha apuntat que és un discurs que marcarà tendència. Albertí creu que el més important és la dimensió simbòlica d'aquell discurs, més que el què diu que "són llocs comuns". "En aquella època estava prohibit parlar català fora dels àmbits de cerimònies d'inauguració dels Jocs Florals". Ha recordat que era acceptat per tothom no parlar-lo en alguns llocs i que hi havia la possibilitat de rebre una multa administrativa que podia degenerar en un acte de judici perquè estava considerat una falta de respecte. "Guimerà calcula molt bé l'abast del que fa i això s'extrapola a molts dels altres càlculs que fa", ha indicat. El director del TNC ha assenyalat que sempre s'ha etiquetat a Guimerà de nacionalista conservador i "'sí' i 'no'; com gairebé tot en Guimerà, és allò i el seu contrari també", ja que "sabia tirar la pedra i amagar la mà, sabia estar al centre de tots els debats i fer veure que no hi era, sabia protegir el seu espai de confortabilitat ideològica i sabia estar també en els seus espais contraris. I això no s'ha estudiat en profunditat". Albertí ha lamentat que el que no ha fet el país és rellegir, remirar, reivindicar i reconnectar amb Guimerà. Ha dit que en el context d'un país com Catalunya "que ha tingut la dificultat enorme per explicar la vertebració ideològica del seu catalanisme polític en el seu sentit més ampli, no rellegir Guimerà vol dir no entendre el mecanisme del catalanisme. Ell és un catalitzador de totes les tempestes que durant la seva vida es produeixen sobre l'articulació del pensament polític del catalanisme". En aquest sentit, ha declarat que Guimerà "és un dels personatges claus alhora d'entendre l'articulació ideològica i política del país". La llengua catalana El director del TNC ha destacat que en l'època de Guimerà no es redescobreix una llengua sinó el seu ús. "Sense la connexió de la llengua catalana amb el teatre popular, el català avui estaria tancat en una vitrina com ho està l'occità a França" i en aquest punt hi va jugar un paper important Serafí Pitarra com també Guimerà. L'autor de 'Terra Baixa' "va fer la feina que Pitarra no va saber o no va voler fer, que era connectar les classes populars i la burgesia menestral a la llengua catalana". Ha admès que la distància de Guimerà i Pitarra era enorme i això que es portaven pocs anys, però hi van haver moltes disputes. El llibre recull que en el moment del discurs de Guimerà a l'Ateneu ell era conscient que "sense Pitarra aquella llengua que usava no l'hauria pogut usar". "Són Verdaguer, Guimerà, Morera i Pitarra els que garanteixen la pervivència a la llengua", ha afegit. Albert Arribas ha negat que 'Guimerà: home símbol' sigui una biografia i ha apuntat que el llibre neix perquè volien intentar estimular que algú fes una biografia documentada perquè les caixes dels documents amb el llegat de Guimerà estan a la Biblioteca de Catalunya des del 2005. Arribas ha indicat que la seva idea era obrir les portes a revisar i rellegir la figura de Guimerà i mirant-lo a través d'uns colors diferents a com s'havia fet fins ara. "Hi ha alguns espais que si es miren des d'un altre color poden canviar molt. Un es el tema de la sexualitat i una altre és la relació amb la política". L'homosexualitat de GuimeràUn dels aspectes que tracta del llibre és sobre l'homosexualitat d'Àngel Guimerà. Albertí ha recordat que Dalí en una polèmica conferència a l'Ateneu Barcelonès als anys 30 va qualificar Guimerà com un "gran pederasta", sinònim en aquell temps de homosexual. "Ho va dir en un sentit de provocació, però deu recollir alguna cosa. Però quan llegeixes a Benet i Jornet i Ricard Salvat, entre d'altres, sinó ho diuen xiulant ho diuen cantant". En aquest sentit, ha dit que van començar a investigar la figura de Guimerà per preparar l'epicentre que organitzava el TNC sobre l'escriptor. En un primer moment els va costar trobar algú que ho estudiés , però a partir d'uns acords del Teatre Nacional amb la UAB, una becària remenant els arxius de la Biblioteca de Catalunya del 2005 va trobar una documentació que per primera vegada i de forma explícita feia que es pogués afirmar que "el jove Guimerà havia tingut relacions homosexuals". "Aquest no és el motor del llibre, ho hauríem fet igual sense el document". De fet, la seva intenció era "connectar i mirar els clàssics des d'altres perspectives per veure com la pulsió sexual és indissociables de la pulsió ideològica i política". Sobre com va afectar aquesta homosexualitat reprimida a les seves obres, Albertí ha manifestat que "no es pot parlar només d'una mena d'estil·lació de la frustració personal en els seus personatges, sinó que hi ha construcció conscient. L'obra de Guimerà no és una obra de vòmit des de la repressió d'una sexualitat personal, sinó que es la construcció de paradigmes que mostren tot allò que creu que ha d'ensenyar a partir del seu sacrifici personal".

Enviar