directe ! a La República. N. 4126. Diumenge, 8 de novembre de 2026 17:31 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dilluns, 21 de març de 2016 09:54 h

Junqueras denuncia una diferència de 1.600 MEUR entre el dèficit del 0,3% fixat per l'Estat i l'1,07 que toca per llei

Creu que la Generalitat no hauria de participar en la retallada addicional que reclama ara Europa: "L'Estat és conscient que no pot apretar massa"

ACN Barcelona.-El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha denunciat a Catalunya Ràdio que a Catalunya li pertocaria un objectiu de dèficit de l'1,07% segons la Llei d'Estabilitat Pressupostària, però ha lamentat que l'Estat hagi fixat el límit en el 0,3%. A aquesta diferència de 1.600 MEUR, li ha sumat els 1.400 que falten de la bestreta del 2014 i els 1.090 de la del 2015 per queixar-se de tots els recursos dels que disposaria la Generalitat si el govern espanyol complís la llei i els seus compromisos. Per tots aquests motius, el també conseller d'Economoia ha considerat que Catalunya no hauria de participar en la retallada addicional que l'Eurogrup ha reclamat a Espanya. "Ells (l'Estat) també són conscients que poden apretar, però que no poden apretar massa, perquè si apreten massa perden la seva capacitat d'endeutament", ha apuntat.

Junqueras ha tornat a explicar les demandes que divendres va plantejar al ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, totes elles molt "tècniques", com són el pagament dels 1.400 MEUR de la bestreta del 2014 o la conversió de crèdits de curt a llarg termini. El vicepresident ha llistat tots els recursos dels que podria disposar la Generalitat, entre els que ha situat 1.600 milions que es podrien gastar si l'Estat complís la seva pròpia Llei d'Estabilitat Pressupostària. Segons ell, a Catalunya li tocaria un sostre de dèficit de l'1,07%, i no el 0,3% fixat pel govern espanyol.És per això que ha opinat que no se li pot demanar ara a la Generalitat que participi en la retallada addicional que l'Eurogrup ha demanat a Espanya, tot i que no ha volgut concretar quina és la postura que va manifestar-li Montoro al respecte. Pagament del FLAEl que sí que està garantit, ha dit Junqueras, és el pagament del FLA d'enguany, el que suposen 7.520 MEUR. Pel que fa a les demandes plantejades divendres, el conseller ha explicat que Montoro va dir que les estudiaria totes. De fet, Catalunya ja ha rebut 350 milions del 1.400 que corresponen pel "càlcul a la baixa" de la bestreta del 2014. Junqueras interpreta que "s'ha fet real el concepte de prorrateig" que reclamava la Generalitat. Pel que fa a la conversió dels crèdits, ha indicat que cal que el Ministeri d'Hisenda respongui l'informe favorable que ja va fer el Ministeri d'Economia i que s'acordi en el Consell de Ministres. "Nosaltres ja ho faríem, però hem de demanar permís", ha lamentat.En qualsevol del casos, Junqueras ha remarcat que el govern espanyol també és conscient que la seva capacitat d'endeutament "depèn en gran mesura de l'economia catalana", i per això "poden apretar però no poden apretar massa".La hisenda no ha desenvolupat el seu màxim autonòmicPel que fa a la hisenda catalana, ha indicat que el Govern farà tot el possible per desenvolupar-la en 16 mesos, però alhora ha advertit que es parteixen d'uns nivells "més baixos" dels que voldrien. "Estem lluny del màxim desenvolupament autonòmic", ha remarcat. En aquest sentit, ha recordat que encara no s'ha liquidat cap impost ni s'ha recaptat executivament cap tribut, mentre que altres comunitats sí que ho fan. En el cas de Catalunya, s'ha delegat fins ara en els registradors de la propietat i en el Ministeri d'Hisenda.En tot cas, ha avisat que la independència "no serà fruit només d'una decisió unilateral de les institucions catalanes o d'un acord bilateral amb les institucions espanyoles", sinó que serà un procés que serà "inevitablement multilateral", i això implicarà tant la part pública com privada. Pública perquè hi ha el marc de la UE, però privada també perquè els mercats financers són tenidors d'uns deutes públics "gegantins mai vistos", i perquè el Banc Central Europeu està injectant unes xifres d'oferta monetària "inimaginable". Això, ha continuat, determinat uns "lligams i interdependències molt fortes".



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.