El CCCB trenca clixés sobre l’Àfrica contemporània amb una mostra de la diversitat i potencial del seu disseny
‘Making Africa’ és una coproducció del Vitra Design Museum i el Guggenheim Bilbao
ACN Barcelona.-L’exposició ‘Making Africa. Un continent de disseny contemporani’ aterra al CCCB dimecres com una radiografia de la creativitat i la innovació actuals al continent. La mostra trenca clixés, començant per la noció errònia d’uniformitat que s’amaga darrere el concepte de ‘disseny africà’, i especialment quant a l’abast d’aquesta disciplina, molt més enllà de l’artesania o el reciclatge, i marcada per la revolució digital i una creixent classe mitjana. L’exposició és una coproducció del Vitra Design Museum (Weil am Rhein) i el Guggenheimb Bilbao, on s’ha vist recentment. La comissària, Amelie Klein, destaca també la mirada de l’exposició al disseny com a vehicle i fins i tot promotor de canvis socials.
L’exposició que es presenta al CCCB del 23 de març al 28 d’agost va ser concebuda per aportar un nou relat sobre el disseny africà contemporani. Abans d’entrar-hi, l’especialista en art contemporani del Vitra Design Museum i comissària de la mostra, Amelie Klein, adverteix que no existeix un “disseny africà com a tal”, sinó una multiplicitat de propostes tan diverses com els 54 països que integren el continent. En aquest sentit, admet que el títol de l’exposició no contribueix a desfer l’equívoc i el clixé de l’Àfrica com un tot. “Però en entrar, el primer que aprèn el visitant és que hi ha una multiplicitat d’aportacions interessants de tots els racons del continent. Prendrà consciència dels molts clixés i prejudicis que tenim en aquest sentit, i que arrosseguem no perquè siguem racistes o ignorants, sinó perquè és el que aprenem, llegim i veiem sobre el continent”. L’exposició vol trencar, doncs, “la visió limitada” que es té de l’Àfrica, en aquest cas centrant-se en les seves aportacions en el món del disseny. Una de les nocions que l’exposició desmunta és el lligam entre disseny, i també art, africans i elements “artesanals, de reciclatge o humanitaris”. El cert és que la revolució digital també ha arribat a molts països africans, sumada a una “creixent classe mitjana” ha configurat un panorama en què la innovació i la creació ja no s’ocupen només de “necessitats existencials”. Al respecte, Klein destaca que hi ha nuclis de producció de talent molt actius a ciutats com Lagos, Nairobi, El Caire o Johanesburg. “Això produeix una gran quantitat d’aplicacions tecnològiques, entre altres aportacions, i no en som conscients perquè no estan fetes per a les nostres necessitats, sinó per a les de la gent dels països del continent”, argumenta. La mostra compren obres de fins a 120 artistes i dissenyadors, que abasten àmbits creatius des del disseny d’objectes i mobles, la moda, l’arquitectura, les xarxes socials i els llocs web, la fotografia, l’art, l’urbanisme o la il·lustració. El discurs de l’exposició posa l’èmfasi, també, en la capacitat del disseny per “acompanyar i impulsar” els canvis econòmics, polítics, socials, culturals i tecnològics als països africans. De fet, la majoria d’artistes exposats formen part d’una nova generació de professionals (emprenedors, pensadors i dissenyadors) que són ja ‘nadius digitals’, que s’adrecen a una audiència global i per tant donen una nova perspectiva del seu continent. Amb veu pròpia‘Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, els relats de caça sempre glorificaran els caçadors’, resa un panell a l’entrada de l’exposició. La cita, un proverbi africà d’Igbo (Nigèria) mostra la consciència dels organitzadors sobre “el problema” d’organitzar una exposició sobre l’Àfrica des d’institucions europees. “Els europeus han estat parlant de i per l’Àfrica durant molts segles, i és un problema fer-ho de nou, és molt colonial”. Per revertir aquesta dinàmica, en el procés de preparació de l’exposició “s’ha intentat crear una plataforma que aglutinés el màxim de veus africanes possibles, per permetre que parlessin per ells mateixos, per donar als lleons els seus propis historiadors”, subratlla Amelie Klein.






